Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Castellet de la Terreta (Tremp)
Art romànic
Aquest castell es pot confondre amb altres nuclis homònims del Pallars Jussà, especialment amb els castellets de Llimiana Sant Miquel de la Vall Així, per exemple, el comdor Arnau Mir de Tost hi tenia certs drets que traspassà en testament a l’església de Santa Maria d’Urgell any 1071 El Castelleto de la Terreta, petita força romànica, també fou objecte de convenis en el repartiment del comtat pallarès, Artau donà i definí a Ramon V del Jussà Castellet amb els seus termes i les seves pertinences 1073, i amb els seus drets cap al 1080 En aquest sentit, el Llibre dels Feus conserva un…
Sant Martí del Clot (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera molt tapada per la vegetació A Martí L’església de Sant Martí del Clot o Sant Martí de Tornerissa és la del poble i de la parròquia homònims, situada als vessants meridionals de la serra de Malforat, a l’esquerra de la ribera de Bianya, a la vall de Sant Ponç d’Aulina Mapa 256M781 Situació 31TDG534768 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Després d’haver passat el pont, a 12 km d’Olot, surt, a mà dreta, una pista que amb un quart a peu hi porta JVV Història Malgrat que el lloc és…
Torre del Badorc o castell de Castellet (Piera)
Art romànic
Situació Torre primerenca de planta ellíptica que forma un dels dos nuclis defensius d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim de dos turons contigus que crestegen un serrat que s’estén al NE del Badorc i al S de Piera Des d’aquest indret es controla la vall del riu Anoia Sota seu ara s’estén una urbanització Mapa 35-15391 Situació 31TCF942954 Seguint la carretera que va de Martorell a Capellades, poc abans d’entrar a la població de Piera cal agafar la carretera de Can Bou Després d’uns quants quilòmetres s’entra a la urbanització de Can Claramunt i, més…
Sant Martí de Caçà de Pelràs (Corçà)
Art romànic
Situació Una vista de la part frontal de l’església des del sud-oest Hom hi pot veure com el mur de ponent fou substancialment reformat, amb la qual cosa el campanar d’espadanya es transformà en l’actual de torre F Baltà L’església parroquial de Sant Martí és al mig del reduït nucli del poblet de Caçà de Pelràs, el qual no s’organitza en una trama urbana consolidada, sinó que és format per un conjunt de masies disposades sense ordre en un serrat Mapa 296M781 Situació 31TDG995510 El poble de Caçà de Pelràs és a prop de la carretera comarcal C-255 de Girona a Palamós, de la qual l’església és…
Sant Martí de Bianya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’absis de Sant Martí de Bianya J M Melció L’església de Sant Martí de Bianya o Sant Martí de Solamal és la de l’antic poble i parròquia homònims, situada a l’esquerra del torrent de Santa Llúcia de Puigmal, vora la seva confluència amb la ribera del Farró Mapa 256M781 Situació 31TDG527747 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries A 9 km d’Olot, abans del pont, hom trobarà, a mà esquerra, vers ponent, un camí que hi porta JVV Història És en l’acta testamentària del comte bisbe Miró de Besalú datada l’any 979 on hi ha un dels primers…
Castell i vilatge de Castellfollit (Vimbodí)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest important conjunt dominen la vall de Castellfollit, en ple bosc de Poblet A Carreras Castell amb una torre de planta trapezial situat damunt d’una roca al vessant est de la vall de Castellfollit Al seu costat hi ha restes d’altres construccions Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica sobre un sector de la Conca de Barberà, es pot controlar el pas pel camí que segueix el fons de la vall i es pot establir fàcilment una relació visual amb altres indrets de les Muntanyes de Prades Mapa 33-16417 Situació 31TCF383804 Si seguim la carretera local T-700 que va de…
El bisbat i els bisbes de Barcelona fins al segle XI
Art romànic
Els orígens Representació d’un bisbe medieval, revestit de pontifical, segons el Liber feudorum Ceritaniae conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó R Manent L’Església a Barcelona té el seu origen a les acaballes del segle III, si no abans L’existència de màrtirs i el funcionament del bisbat ho palesen En efecte, d’acord amb la cèlebre afirmació del gran poeta Prudenci, que es considera determinant per ella mateixa, Barcelona s’honorava amb el màrtir sant Cugat “ Barcinon claro Cucufate freta/surget ” Succés martirial que hom situa al principi del tres-cents, en la persecució sagnant de…
Santa Maria de Cornellà de Conflent
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, coronada pels merlets amb què fou fortificada al segle XIV ECSA - A Roura L’antiga canònica i actual parròquia de Santa Maria de Cornellà presideix el poble de Cornellà de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 59” E L’església és al nord del palau comtal, al costat de la carretera que va a Fillols PP Història EI topònim Cornellà de Conflent Cornelianum , 901, com altres indrets homònims de Catalunya, suggereix la hipòtesi que podria tenir origen en un domini detingut, a l’època romana, per un colon, membre de la gens Cornèlia…
Del 1200 al 1300. Cap a l’apogeu medieval
Art romànic
Dibuix de la ciutat de Barcelona fet per Anton van den Wijngaerde el 1563 que es conserva a la Collecció Albertina de Viena Es destaquen els dos cercles de muralles en primer terme, el construït per Pere el Cerimoniós al segle XIV, i, en segon terme, la muralla alçada per Jaume I al segle XIII Intervenció reial al Barcelonès Cap al final del segle XII la configuració dels terrenys dels comtes-reis havia canviat radicalment, com a conseqüència de l’avanç de la frontera fins a l’altra banda de l’Ebre i de la unió de les terres catalanes amb Aragó Al mateix temps, el desenvolupament que vivia la…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…