Resultats de la cerca

S’esmenta en el mateix document o relació del 1362 com a feudatària dels Cabrera, dins el terme del castell de Sant Iscle Sembla que es pot identificar amb l’actual masia anomenada Torre Llobet

Cal identificar les ruïnes de l’antiga ermita coneguda al principi del segle XX per Sant Roc de les Núvies, situades al cim del puig de Sant Roc, amb les de la “basilicam Sancti Christophori de Nobinolas” , que és documentada l’any 882 en la donació de diverses esglésies que el bisbe Teuter, féu a la seu gironina L’edifici actual és tardà, dels segles XVI-XVII

Situació Ermita situada enmig d’uns prats, que ha sofert algunes modificacions, però que conserva l’absis genuïnament romànic Arxiu Gavín L’ermita de Santa Llúcia és situada enmig d’uns prats als quals s’arriba per un corriol que surt 400 m abans d’arribar al poble de Paüls El recorregut per accedir-hi a través del corriol es fa en uns 10 minuts ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG337963 Història No es coneixen referències documentals sobre aquesta ermita, malgrat que els seus vestigis arquitectònics evidencien el seu origen alt-medieval MLIC Església Aquesta esglesiola, que avui ja es troba en…

El 1359 apareix esmentada en el Dietari de la Generalitat una torre situada entre Sant Andreu i Barcelona, anomenada antigament del Diable i en aquell temps de la Verge Maria, que segons l’historiador Francesc Carreras i Candi es podria identificar amb la Torre del Fang, construcció probablement anterior a l’any 1300 Posteriorment fou modificada i hom suprimí la torre de guaita Avui l’edifici encara conserva una àmplia porxada i uns finestrals del segle XV

Situació Escassos vestigis de l'absis d’aquesta pràcticament desapareguda església Arxiu Gavin Les restes d’aquesta capella es troben dalt d’una petita carena del vessant de migdia del barranc del pla de les Comes molt a la vora de la confluència amb el Flamicell per la riba esquerra Mapa 33-10214 Situació 31TCG342976 Per a arribar-hi es pot seguir en direcció a migdia un camí que surt de les primeres cases de la Torre de Cabdella i a uns 20 minuts de camí ja es veuen molt a la vora les poques restes de la capella Aquest corriol és una part de l’antic “camí de la sal” ARD Història No han…

Malauradament poques són les notícies que es coneixen sobre aquesta capella Tot i que no és documentada fins a èpoques tardanes, és del tot probable que fos bastida abans del 1300 El terme de la Fortesa, amb la seva fortalesa, sembla que pot identificar-se amb la torre de Luposa , cedida a la canònica de Cardona el 1040 No obstant això, les primeres referències segures de la cita de Fortesa són del 1282 El primitiu edifici fou refet al segle XVII, moment en què en tenia cura la família del mas Ribalta

Situació Vista de l’interior d’aquesta església, utilitzada com a borda fins a l’actualitat ECSA - A Roig Les ruïnes d’aquesta antiga esglesiola són situades en el lloc conegut com el Rial, al nord del poble de Baén Mapa 33-11252 Situació 31TCG445884 Per a accedir-hi cal agafar la pista de terra que surt a l’entrada del poble de Gerri i s’enfila per sobre del Riu Major passant per Baén i arriba fins a Noves de Segre, al costat de la carretera de la Seu d’Urgell Des de Baén, i seguint la pista costa amunt, s’arriba, just per sota d’una gran casa forestal, a un corriol que cal prendre en…

Aquesta capella, de construcció tardana, apareix esmentada l’any 1260, en un instrument de confirmació del document conegut com a fals III de Gerri , en el qual el comte Frèdol donava al monestir de Gerri, entre altres béns, l’església de Sant Romà d’Escós Potser es troba ja consignada aquesta església en la donació que l’any 1089 feren el comte Artau II i la seva muller Eslonça, Ot i l’abat Pere Ricoll de Gerri, a mestre Ramon, constructor de l’església de Gerri, de l’alou de Santa Maria a Sant Romà d’Estac, que caldria identificar amb la capella de Sant Romà d’Escós

Capella del castell de Montmany, documentada entre l’any 1247 i el 1776 El 1508 i en altres visites se li diu capella eremitana No se sap si es trobava dintre del clos del castell o bé enfora perquè no s’han pogut identificar les seves ruïnes Durant els segles medievals tingué un sacerdot propi que se n’encarregava Un d’ells, de nom Joan, va ésser el 3 de maig de 1247 l’escrivà o notari del testament de Pere de Santaeugènia, castlà o feudatari del castell El 1776 encara és esmentada com a existent Devia desaparèixer junt amb l’ensorrament del castell, a l’inici del segle XIX

La primera referència segura de l’església de Sant Climent data del 1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de Roda, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Santa Maria d’Alaó, la dotà amb les quartes episcopals de Sant Climent d’Aulet, delmes i defuncions Un capbreu d’aquest monestir cita també les quartes i el delme d’Aulet, serveis de cena i dos homes amb tot el delme Fins a la desamortització del segle XIX consta dintre l’abadiat exempt alaonès Per tant, caldria identíficar-la amb l’església del poble d’Aulet, tot i que actualment és dedicada a sant Sadurní