Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Andreu d’Évol (Oleta)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de l’església i el petit nucli que configura la part alta del poble d’Évol ECSA - F Tellosa L’església parroquial de Sant Andreu és a la part més alta del poble d’Évol, sota el promontori del castell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 24” N - Long 2° 15’ 0” E Évol és a uns 2 km d’Oleta per la carretera D-4 PP Història Malgrat que per la seva arquitectura és indubtable que aquesta església fou construïda al segle XI, el primer esment documental és molt tardà, de l’any 1347, quan Guillem Fabre, comerciant de Vilafranca, llegà a Sant Andreu d’Évol 5 sous Aquesta…
Sant Miquel de Castellvell (Olius)
Art romànic
Situació Situada damunt el Turó del Castellvell, al costat de ponent del municipi d’Olius, l’església de Sant Miquel es troba al bell mig del recinte emmurallat del Castellvell i el turó del mateix nom, on hi havia un poblat ibèric Ruïnes de l’església, tal com es conservaven fa uns anys A Borbonet Aspecte que ofereixen actualment les ruïnes de l’església L Prat Mapa 330M781 Situació 31TCG761505 Del punt quilomètric 3 de la carretera de Solsona a Sant Climenç surt una pista, a mà dreta, la qual, a uns 800 m té, a mà dreta, a frec de la carretera, les runes de l’església CRP Història El…
Sant Miquel de Cladells (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Vista general de l’església des de migjorn F Tur L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Cladells fou el centre d’un municipi de població totalment disseminada fins l’any 1972, en què fou agregat al de Santa Coloma de Farners Mapa L38-13333 Situació 31TDG639343 Al punt quilomètric 8,35 de la carretera GE-551, de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners, surt una pista en direcció a migjorn que arriba a l’església en uns 400 m JRR Història El nom de Cladells podria provenir del mot llatí Claudo , que vol dir “Clos Tancat”, i que faria referència a la situació geogràfica on…
La moneda des del segle VIII al segle XIII
Art romànic
Consideracions prèvies La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada l’encunyació de monedes segueix un camí parallel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència Es començà amb la moneda de Carlemany, dintre dels models carolingis, que havien establert un sistema pel qual la lliura de plata quedava dividida en 20 sous el sou en 12 diners, i el diner en 2 òbols o malles Però a mitjan segle IX s’inicià una veritable autonomia…
La moneda comtal de Besalú
Art romànic
Origen de la moneda de Besalú Els amonedaments comtals de Besalú testificats per l’evidència numismàtica i per uns pocs documents de data avançada tenen uns orígens ben obscurs No podem disposar de cap precedent carolingi ni de cap document o indici que ens aclareixi en virtut de quins arguments o bases legals els comtes de Besalú es consideraren possessors del dret de moneda Es possible que els comtes s’atribuïssin senzillament aquest dret i iniciessin emissions monetàries seguint el comportament que veien als comtats veïns de Girona, Vic o Barcelona També por ésser que aprofitessin alguna…
Claustre de Sant Domènec (Peralada)
Art romànic
Situació La vila de Peralada conserva un petit claustre romànic, l’únic vestigi que resta de l’antic convent dels augustinians L’edifici actualment es troba en un solar separat de la plaça de Sant Domènec per un mur amb portes adovellades Una vista de conjunt del claustre J Todó-TAVISA Una vista del claustre tal com és actualment des del costat de ponent F Tur Mapa 258M781 Situació 31TEG008843 Per anar-hi cal seguir les mateixes indicacions que les assenyalades per a Sant Martí de Peralada JVP Història L’antiguitat d’aquest recinte és confirmada pels vestigis d’una muralla medieval del segle…
L’estructura eclesiàstica als segles IX-X del Gironès
Art romànic
Els bisbes de Girona en època carolíngia El primer bisbe de la restauració carolíngia fou Adaülf 778-788, que era d’origen got Havia obtingut de l’emperador Carlemany un precepte que li atorgava la possessió de la vila de Bàscara El seu successor Valaric n’obtingué investidura en el judici presidit pel comte palatí Ragonfred i per l’arquebisbe de Narbona Nifridi Aquests dos personatges i el seu seguici havien vingut al comtat de Girona en qualitat de missi dominici , enviats senyorials, en virtut dels quals s’establia el capitular referent al regiment del regne franc Una mala transcripció i…
L’art romànic a la Cerdanya
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Cerdanya anteriors al 1300 M Ll Ramos La Cerdanya és un espai molt unitari, que té com a centre un extens altiplà Aquesta característica del relleu repercutí en la forma com s’organitzà en època medieval No oblidem pas, això no obstant, que l’espai cerdà, en alguns moments, va anar més enllà de l’altiplà i dels seus vessants i s’estengué almenys per part de l’actual Ripollès i per part de l’alt Berguedà si més no, aquests eren els límits del comtat cerdà en època carolíngia Ara, però, ens…
Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir que centra el petit nucli de Sant Sebastià dels Gorgs ECSA - J Todó L’antic monestir, avui església parroquial, centra el nucli urbà del petit poble de Sant Sebastià dels Gorgs, situat a uns 7 km de Sant Sadurní d’Anoia, i a uns 9 km de Vilafranca del Penedès JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF969819 Història Els primers temps L’indret dels Gorgs apareix esmentat per primera vegada l’any 976 en una donació d’un alou al monestir de Sant Cugat El topònim té l’origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi La notícia més antiga de Sant Sebastià és…
L’administració dels béns i de la justícia de l’Alt Urgell
Art romànic
Els canvis en la propietat dels béns S’ha de tenir present que en aquest període es produí un conjunt de transformacions socials, econòmiques i mentals amb un reflex en el marc jurídic En aquest aspecte el segle XI fou crucial La progressiva desaparició de la petita propietat pagesa tingué, en la comarca que ens ocupa, clars inicis ja al segle X La constitució del patrimoni de la seu urgellesa condicionà en bona part aquest procés d’absorció, o almenys de control i obtenció de rendes que, com es veurà en un altre apartat, van adoptar formes diverses i que cal relacionar amb les càrregues…