Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Sant Andreu de Vallgorguina
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, avui en estat ruïnós i coberta de vegetació, és situada als afores del poble, prop del cementiri vell, dins una propietat dita la Rectoria Vella Aquest primitiu temple parroquial, que no estava ja en gaire bon estat al segle XIX, fou substituït llavors per l’actual església de Sant Andreu, situada al bell mig de la població, i des d’aleshores resta com a capella de cementiri El topònim apareix documentat al segle X com a Valíem Gregoriam , el qual, segons alguns investigadors, té el seu origen en el nom de Gregori, persona que…
El Serrat dels Morts (Santpedor)
Art romànic
Situació Una de les tombes, de cista, excavada, com la resta de les que formen el cementiri, al final del segle XIX Constitueix la primera excavació medieval coneguda a la comarca J Galobart Es tracta d’una necròpoli de tombes del tipus “cista”, localitzada en un turó que s’aixeca a llevant del poble de Santpedor, prop d’una masia Long 1°51’50” - Lat 41°47’10” S’ha de seguir, en principi, el mateix camí que ens porta al Serrat Rodó i prosseguir uns dos quilòmetres i mig més fins a la masia de Lluçà Seguidament cal travessar el Riu d’Or i caminar un quilòmetre més fins arribar al Serrat dels…
Castell de Menàrguens
Art romànic
El castell de Menàrguens era situat en el tossal que encara porta el topònim de “Castellet”, a la part més elevada de l’actual nucli urbà de Menàrguens, municipi situat a 12 km al sud de Balaguer, en direcció a Lleida El topònim “Menàrguens”, grafiat Mesanicos , apareix en una escriptura de donació de l’any 1146 Dos anys més tard, el 1148, es consigna documentalment el castell Segons que consta en aquest instrument, datat el 17 de juny, Guillem Pere i la seva muller Sicarda atorgaren als esposos Pere de Puigverd i Sibilla el castell de Menàrguens amb tots els seus termes i pertinences “ ipsum…
Homiliae quorundam sanctorum patrum, 1a part (ms. 196)
Art romànic
Foli 61 del ms 196, amb la caplletra N, dins la qual hi ha representada la figura de sant Agustí C Mancho Aquest llibre forma part dels còdexs que J Rubió i R d’Alòs inventariaren durant les seves recerques a l’arxiu tortosí * És per aquest motiu que la bibliografia referida a aquest manuscrit és tan summament escassa, ja que no apareix en els primers inventaris moderns Denifle-Châtelain i O’Callaghan Es tracta d’un llibre en pergamí de 416 × 280 mm, amb una caixa d’escriptura de 295 × 185 mm Els folis són de 30 línies a dues columnes, i hi ha un total de 231 folis Cal afegirhi, com ja feia…
Les Graus (Roda de Ter)
Art romànic
Situació Un detall de la roca amb inscripcions d’època medieval, de difícil datació A Casanovas Els gravats rupestres dels quals parlarem ara varen ser descoberts pel grup arqueològic del Centre Excursionista de Roda de Ter * Són situats en el terme de Roda de Ter, al marge esquerre del riu, en un indret anomenat Les Graus, des d’on es domina el riu i es divisa el poblat de l’Esquerda Aquests gravats es troben situats en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,5 —y 48,0 31 tdg 435480 El topònim, segons Balari i Jovany…
Beatus de la Seu d’Urgell
Art romànic
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell que illustra el foli 113 amb el tema dels adoradors de l’anyell G Llop Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva, amb el núm 501 de l’inventari, el conegut Beatus de la Seu d’Urgell , còdex illustrat que inclou el Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana Juntament amb el Beatus de Girona constitueixen els dos únics exemplars que es conserven actualment a tot Catalunya És compost per VII + 231 folis en pergamí i presenta lletra minúscula visigòtica, del segle X, que sembla obra de diverses mans L’absència de subscripcions que aclareixin algun punt relatiu…
Sant Francesc d’Araós (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església amb el gran arc ultrapassat, possiblement l’arc triomfal d’una capçalera desapareguda J Tous La capella de Sant Francesc és situada sota el penyal a ponent del poble d’Araós L’itinerari per a arribar-hi ja ha estat descrit en parlar de la força d’Araós JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH571109 Història No es coneixen referències documentals concretes de Sant Francesc d’Araós, i la seva història ha de relacionar-se amb les dades generals conegudes referides al lloc d’Araós, que en tot cas fan referència a l’església parroquial de Sant Esteve…
Gramàtica de Priscià (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 59 Gramàtica de Priscià Detall del foli 84v amb una caplletra obtinguda amb un simple motiu vegetal i diversos entrellaços pintats en negre i omplint els buits amb taques de color taronja Arxiu Mas Gramàtica de Priscià Una caplletra “Q” del còdex, per a la decoració de la qual hom ha tirat mà de l’entrellaç, amb diverses derivacions Arxiu Mas Aquest manuscrit és compost per 319 folis 25 × 30,80 cm, escrits en lletra carolina minúscula dels segles X-XI * conté el text corresponent a la Gramàtica de Priscià , que s’inicia al foli 2 “ Incipit ars prisciani…
Santa Maria de Ridaura
Art romànic
Església L’antic monestir benedictí de Santa Maria de Ridaura fou fundat vers l’any 852 pel comte Guifré de Girona-Besalú i poc després, el 858, el bisbe de Girona Sunifred consagrà ja la seva primera església Segons figura en aquesta acta de consagració, el bisbe gironí confirmà les donacions que el comte Guifré havia fet en altre temps de les esglésies de Sant Joan i Sant Pere, amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels així mateix li concedí idèntics drets en altres parròquies i llocs del comtat de Besalú Ridaura, Cruanyes, Artigues, Bacholardario , Cogolls, Falgars,…
Els precedents de l’art romànic a Catalunya
Art romànic
L’empremta romana i paleocristiana La primera gran arquitectura medieval a Catalunya és constituïda pel ric conjunt d’edificis romànics, amb un predomini quasi exclusiu dels d’ús religiós Es tracta, com és ben sabut, d’un element tan lligat a la història del país que els investigadors l’han convertit en un símbol nacional, de la mateixa manera que, com va escriure Grabar, els “arqueòlegs” havien donat categoria de vedette a la pintura romànica Són formes que tenen una gran unitat estilística i que ens arriben amb connexions clares italo-franceses Constitueixen, per primera vegada en el món…