Resultats de la cerca

En el seu origen medieval, laSecuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, bona part de les terres del terme de laSecuita foren encomanades a Guillem de Claramunt perquè, per mitjà d’establiments agraris, les repoblés i hi erigís un castell En aquest sentit, cal mencionar la cessió en vassallatge que el susdit Guillem de Claramunt feu l’any 1182 a Berenguer de Tallada d’una peça de terra que tenia…

A l’edat mitjana la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant els primers temps de la colonització del Camp de Tarragona, al segle XII, una gran part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades al cavaller Guillem de Claramunt perquè poblés el lloc mitjançant establiments agraris i alhora hi bastís un castell Amb el temps, la Secuita estigué sota la senyoria compartida entre l’arquebisbe i el monestir de Santes Creus, els quals es repartiren els drets Una de les primeres referències de la seva església data del…

Situació Aspecte que ofereixen avui dia els murs més ben conservats d’aquest castell, situat prop la desembocadura del Gaià J Bolòs Aquest castell, conegut popularment com “el Castellot” o castell de Santa Margarida, és situat al mig del sector oriental de la plana de Tarragona, prop de la desembocadura del Gaià i, per tant, del castell de Tamarit Mapa 34-18473 Situació 31TCF628575 Per arribar-hi s’agafa la carretera local T-202, que va de la Riera de Gaià cap a Tarragona Al cap d’1 km, cal endinsar-se en la xarxa…

Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987 Adhemar, Jean Influences antiques dans l’…

Una de les primeres referències del lloc i castell del Codony és testimoniada arran de la concòrdia que signaren els Claramunt i els Cardona amb el rei Alfons I i l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls el 1175, i que fou ratificada per aquests darrers el 1177, amb l’obligació de bastir una muralla entorn del castell i la vila del Codony L’antiga església de Sant Pere del Codony —de la qual es desconeix l’emplaçament exacte— fou l’única església parroquial de la contrada en època medieval Aquest temple és esmentat com a ecclesiam de Contunno l’…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Castell d’Altafulla El Catllar Castell del Catllar Constantí Castell de Constantí Creixell Castell de Creixell El Morell Castell del Morell La Nou de Gaià Castell de la Nou Els Pallaresos Castell de Penallonga Perafort Castell de Perafort Castell de Puigdelfí Castell del Codony La Pobla de Mafumet Castell de la Pobla de Mafumet La Pobla de Montornès Castell de Montornès o de Puigperdiguers Renau Castell de Renau Castell de Peralta La Riera de Gaià…

Mapa de les esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Sant Martí d’Altafulla El Catllar Sant Joan Baptista del Catllar Constantí Sant Feliu de Constantí Sant Bartomeu de Centcelles Creixell Sant Jaume de Creixell La Nou de Gaià Santa Magdalena de la Nou de Gaià Els Pallaresos Sant Salvador dels Pallaresos Perafort Sant Pere del Codony La Pobla de Mafumet Sant Joan del Consell La Pobla de Montornès Santa Maria de Montornès Renau Santa Llúcia de Renau Santa Maria de Peralta Roda de Berà Sant Bartomeu…

El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…