Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Sant Martí d’Escart (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El lloc d’Escart és situat al fons d’una estreta vall, que s’unia amb la vall del Noguera al lloc d’Escaló La seva entrada estava protegida per la torre d’Escaló, que en controla totalment l’accés La primera referència coneguda del lloc d’Escart data del 908, en què el monestir de Gerri canvià amb el comte Ramon diversos béns, entre ells un a Scardo L’any 1082 el castell d’Escart fou objecte de litigi entre el comte Artau II i l’abat de Gerri, però finalment va anar a parar en mans d’aquest darrer Hem de creure que la vila d’Escart, que no devia diferenciar-se del castell, era…
Santa Eugènia de Pallerols (Puigcerdà)
Art romànic
El “prat de Pallerols” recorda el nom d’un antic poblat situat al peu de Puigcerdà —al voltant de l’actual capella de Sant Marc—, que desaparegué amb la fundació de Puigcerdà La parròquia de Palierolus apareix per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle X L’any 1027 hi hagué un litigi entre els habitants d’Age i els de Pallerols per qüestions de drets de pasturatge Els homes de Pallerols de dalt i de baix pretenien en alou la pastura en els prats de Santa Maria de…
Santa Maria d’Artesa de Segre
Art romànic
L’actual església parroquial d’Artesa, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és un edifici modern construït el 1965 en substitució d’un d’anterior bastit al segle XVIII Tanmateix, la primera referència a l’església d’Artesa data del 1037 Es tracta d’un document que pot considerar-se fals o millor dit falsificat en el segle XII a partir de dos documents anteriors que serien autèntics, concretament, a partir de l’acta de consagració de l’església del castell de Santa Maria d’Artesa, desapareguda, i potser d’una carta de franquesa Pensem que un dels documents emprats per a la falsificació és…
Sant Vicenç de Canturri (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El mas de Canturri, dividit des del segle XIX en el mas de Dalt, al qual pertany la capella de Sant Vicenç, i el mas de Baix, situat a l’esquerra del riu de Pallerols, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò El lloc de Canturri figura entre les donacions fetes a l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, en la seva acta de consagració del 1080 En el Spill … del vescomtat de Castellbò del 1519 Canturri de la vall de Santa Cecília consta com a mas habitat per dos germans La jurisdicció civil era del prior de Santa Maria de…
Sant Salvador d’Alentorn, abans Santa Maria (Artesa de Segre)
Art romànic
L’actual església parroquial del poble d’Alentorn, dedicada a sant Salvador, és un edifici del segle XVIII Fou una església dependent de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència a l’església es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre del 1054, atorgada per Arnau Mir de Tost, on figura entre el seu patrimoni La primitiva advocació de l’església fou santa Maria, com es comprova en diferents testaments del segle XII El 1104 es consigna la deixa testamentària de dos mancusos a l’església de Santa Maria d’Alentorn per part d’un tal Guillem Arnau L’any 1152…
Castell de Pira
Art romànic
El poble de Pira és situat al límit oriental del terme, al marge dret del riu d’Anguera Cal dir que sobre els orígens de la dominicatura del castell i lloc de Pira, els documents que existeixen són suspectes Un d’ells data de l’any 1067, en què el comte barceloní Berenguer Ramon II donà al comte Ermengol IV d’Urgell l’indret d’ Apiera — junt amb Barberà i altres llocs—, perquè el colonitzés Historiadors com LI París i F Soldevila consideraren fals aquest document, car en l’escriptura de donació Berenguer Ramon II s’intitula, a més de comte, regis de Barchinona , títol que no utilitzaren els…
Fortalesa de la Cucala (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Les primeres referències documentals de la fortalesa de la Cucalla són del segle XII Ara bé, segons A Pladevall aquesta fortalesa es pot identificar amb la que el 1015 el prelat de Vic, Borrell 1010-1017 feu construir a Ató a l’anomenada Coma de Riquer L’any 1160 el bisbe de Vic, Pere de Redorta 1145-1185, feu donació d’una domus anomenada de Cucala, situada dins el terme del castell de Jorba De tota manera, poc després d’aquesta cessió, el prior de Sant Jaume de Calaf i el cavaller Bernat d’Artés prengueren possessió d’aquesta fortalesa El 1174 n’era el senyor Ramon de Tous, el qual promogué…
Sant Climent de Saulet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El poble abandonat de Saulet, situat a la dreta del riu de Pallerols, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò En un document de l’any 975, en la venda al bisbe d’Urgell d’un alou situat a la vila de Noves, i format per un reguitzell de terres, entre les afrontacions d’una terra situada a Sant Sadurní s’esmenta la terra de Sant Climent Tot i que és arriscat identificar aquest Sant Climent amb Sant Climent de Saulet, ja que molt bé podria tractarse de Sant Climent de Codinet, constitueix l’única notícia coneguda fins ara El mateix…
Sant Martí de Vilapedrers o vora Linya (Navès)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat de tramuntana L Prat Vilapedrers era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Navès, i comprenia totes les cases des de la Serra fins a migjorn del terme El segle XIX el servei religiós fou traspassat a la parròquia de Linya més propera Mapa 330M781 Situació 31TCG855472 Al punt quilomètric 42 de la carretera de Manresa a Solsona, a l’indret de Santa Susanna, hi ha un trencant a mà dreta que porta a la carretera de Solsona a Berga, passant per l’embassament de Sant Ponç Al punt quilomètric 5 d’aquesta carretera —abans d’arribar…
Castell de Bellmunt d’Urgell
Art romànic
El poble de Bellmunt és situat al cim de la serra de Bellmunt, a 379 m d’altitud, en un indret que domina la plana d’Urgell Les referències documentals que han arribat al present sobre Bellmunt són ja tardanes, tot i que l’origen d’aquesta població és força antic Una de les primeres data de l’any 1318, quan l’abat de Poblet, Ponç de Copons, comprà a Pere de Requesens la vila i el castell de Bellmunt A la darreria d’aquesta mateixa centúria, el 1381, l’abat pobletenc Guillem d’Agulló, seguint la política d’ampliació del patrimoni monàstic, adquirí algunes possessions més als termes de Bellmunt…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina