Resultats de la cerca

Les primeres mencions conegudes del lloc i del castell de Ralleu, en plenes Garrotxes del Conflent, són del segle XIII Araled , 1232 Areleu , 1272 Araleu , 1280 castrum de Areleu , 1282 Al segle XII, la senyoria de Ralleu era, amb les de Conat i de Paracolls, a mans de Guillem Bernat de Paracolls 1173-1235, espòs de Blanca de Conat Llurs filles, Sibilla de Paracolls i Esclarmunda de Conat, heretaren el domini i el transmeteren a llurs esposos, Xatbert de Barberà i Ramon d’Urtx A la mort d’aquest darrer, el 1305, els seus marmessors cediren al rei la seva part del…

Aquesta torre, situada en un indret desconegut del terme de Castelló de Farfanya, és documentada l’any 1164 Consta que en aquest any Guillem de Meià, la seva esposa Estefania i llur fill Guillem donaren al monestir de Poblet una “ turrem que vocatur Peirela ” amb totes les seves pertinences, per a remei de llurs ànimes

Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu

D’aquest edifici no ha restat cap vestigi arquitectònic L’any 1077 apareix esmentada com a afrontació del mas Puig d’Olius, que el comte d’Urgell Ermengol IV, conegut per Ermengol de Gerp, i sa muller Llúcia donaren a Santa Maria de Solsona i a la seva canònica En la carta de consagració i dedicació de Sant Esteve d’Olius, del 21 de desembre de 1079, és citada l’església de “ Sant Michaelis de Campo ” Formava part de les possessions de Sant Esteve Al principi del segle XIV Jaume de Morea, avi dels nobles Lloberes, família destacada de Solsona per llurs actes benèfics i per les…

Aquesta església era situada dins el recinte del castell de Tamarit Hom creu que substituí una mesquita que hi hagué al mateix indret just després de la primera conquesta del castell Interpretem que l’advocació a sant Nicolau serva relació amb la data de la conquesta del castell de Tamarit per part d’Alfons el Bataller 1107 La capella castral devia subsistir miraculosament a la dominació almoràvit Així ho consideraren els Estopanyà, senyors de Tamarit, que el 1169 dotaren les esglésies de la vila amb l’encàrrec exprés a llurs ministres d’honorar i enaltir l’església de Sant…

Es tracta de l’església parroquial del poble d’Anya, a la riba dreta del Segre Ara és dedicada concretament a la Mare de Déu de l’Assumpció Fou una parròquia dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Montmagastre L’església d’Anya s’esmenta per primera vegada en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, on figura la donació de la tercera part de la parròquia d’Anya El 1095 els vescomtes Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Estefania infeudaren els castells de Gavarra i Montmagastre, amb llurs castlanies, a Gombau Bertran i li atorgaren…

L’existència d’aquesta església és constatada l’any 989, en l’acta de consagració del temple de Sant Pere dels Molins, on s’esmenta una terra que fou de Tatila, prevere de Felegares , i una altra que fou d’Exipio totes dues eren situades al serrat de la Santa Creu, que és on caldria establir la localització de l’església L’any 1078, Baró At de Felegars i la seva esposa Bonadona, amb llurs fills Baró i Guillem, lliuraren al cenobi d’Alaó els delmes dels seus dominis senyorials Pocs mesos després van fer el mateix Guillem Mir de Felegars i els seus fills Pere i Bernat L’abat Romà d…

El lloc, que fou reial, formà part del pagus de Girona i apareix l’any 894 “Lambiliolas” en una venda de terra que Ando i Allió feren a Giscafred i la seva muller Guíxol, però l’església ja és esmentada l’any 882 en la donació de béns que el bisbe Teuter féu a la canònica de Girona amb motiu de la seva restauració Més tard l’església era de Bonfill Guillem, el qual l’any 1095 reconegué davant el sagristà Ramon Guillem que n’havia retingut injustament la quarta part Calgué un judici perquè finalment Pere Bernat, sagristà de la seu, es fes amb l’església de Sant…

Situació Vista exterior de l’església de Sant Pere, tal com és actualment Precisament el mur frontal, de ponent, que mostra la fotografia, és el que retallà la nau de l’església L Prat L’església de Sant Pere és damunt un turó, a pocs metres del mas Soler, situat a l’extrem sud-occidental del municipi de Llanera, prop del torrent de Cabirolls, en una zona de matolls Mapa 329M781 Situació 31TCG703329 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Una vegada passat el punt quilomètric 24, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí que uns 2,500 km endins arriba al mas Soler prop d’aquest…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, dins la parròquia de Santa Susanna, a través de la parroquial, depengué del priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós Les primeres notícies d’aquesta església es deuen a l’existència d’uns molins situats a sota seu La primera és de l’any 1114, quan el senyor del castell de Riner, Ponç Hug de Cervera, amb el consentiment de la seva muller Beatriu i de llurs fills Ponç i Ramon, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un molí situat al terme del castell de Riner, al riu Riner, al casal que tenia sota l’església de…