Resultats de la cerca

Aquesta església, avui desapareguda, era situada al raval del Tint, al costat del pont que permetia flanquejar la Bassa Fou construïda el 1265, amb el consentiment de Berenguer de Cantallops, bisbe d’Elna, a expenses dels burgesos perpinyanesos Ramon de la Font i Guillem Amalric Prengué aviat una certa importància gràcies a diverses fundacions de beneficis eclesiàstics i a nombroses donacions, entre les quals cal destacar les que feren les reines de Mallorca Esclarmunda de Foix, muller de Jaume II, i Constança d’Aragó, esposa de Jaume III Posteriorment s’afegiren a l’edifici primitiu dues…

L’actual població dels Alamús se situa a llevant de la comarca del Segrià, sobre una elevació que domina el sector sud-oest de la plana d’Urgell La primera referència dels Alamús és del 1149, el mateix any de la conquesta definitiva de Lleida Alamudz surt esmentat com a límit del terme d’Almenarllla actual tossal de la Moradilla El topònim Alamudz , d’arrel àrab, s’interpreta com a “altura” o “punt elevat” Poc després, els Alamús apareix com una possessió de Ramon Berenguer IV, que fou incorporada a la jurisdicció de Lleida Amb la conquesta, els delmes i la mesquita del lloc foren atorgats al…

La vila de Rasquera és situada damunt un dels contraforts septentrionals de la serra de Cardó Del seu antic castell medieval, del qual no resta cap vestigi, hi ha una primera referència l’any 1153 quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà als templers el castell de Miravet amb tots els seus termes, dins els quals es trobava la fortalesa de Rasquera A partir, doncs, d’aquell moment, l’indret formà part de la comanda templera de Miravet De l’església parroquial de Rasquera no s’han localitzat fins ara referències d’època medieval, però és versemblant suposar que la feren bastir els…

Aquest edifici és a l’extrem de ponent de l’esperó on s’assenta la població d’Aspa, a migdia del riu Set Després de la conquesta, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu de Lleida, que en conservaren la senyoria fins a la fi de l’antic règim A l’inici del segle XIII el bisbe hi féu construir un castell palau, on sovint residiren els bisbes fins al segle XIX Aquest palau ja és esmentat l’any 1215 en un document del Llibre Verd de la catedral Patí moltes reformes i modificacions posteriors XEC L’actual construcció és de planta trapezoidal i té un marcat caràcter gòtic El…

Situació Edifici romànic restaurat fa pocs anys, molt transformat i cobert amb embigat ECSA - JA Adell L’església de Sant Elies es troba al cim d’un turó, al centre de la urbanització Sant Elies, situada sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada, a uns 14 km d’Igualada JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF888944 Història El primer document trobat fins ara que parla de l’indret és de l’any 1301, quan Ramon de Soler, clergue i rector de Santa Maria de Capellades, llegà dos sous a Santa Magdalena de Sant Elies El 1304, el rector de Mediona, mossèn Bernat Sapossada, establí a Bernat…

Situació Detall de les escasses restes d’aquest habitatge o fortificació que domina la Noguera de Tor ESG Les restes d’aquest antic habitatge es troben a l’anomenat Tossal Rostides, un contrafort del vessant oest de la Serra Capitana que domina per l’esquerra la Noguera de Tor, al N d’Iran Mapa 32-10 213 Situació 31TCH173038 Per a arribar-hi des del poble d’Iran, cal seguir una pista nova que va al Pont de Saraís, per on es creua la Noguera de Tor Justament en el segon revolt del camí cal deixar el cotxe, pujar en direcció W, i en deu minuts s’arriba al capdamunt de l’elevació on hi ha la…

El Ms 123 és realment una compilació de manuscrits diversos un recull de 13 folis en pergamí 24×16 cm, escrits en tinta i vermell Josep Gudiol publicà la divisió següent pel que fa a la seva cronologia “ Folis 1 i 2 segle XI Folis 3 a 9 segle XII Els altres segle XIII” * Tenint en compte que la illustració pertany als folis 1 i 7 i que les seves fonts, així com la seva cronologia, amaguen contexts diferents, caldria tenir molt present el caràcter miscellani i, a més, fragmentari, del recull que ara ens ocupa En el foli 1 hi ha una part d’un responsorial que, d’acord amb la classificació de…

Aquesta església, avui desapareguda, fou la capella del castell de la Suda Degué ésser bastida dins el recinte d’aquesta fortificació immediatament després de la conquesta feudal de Tortosa l’any 1148 Una de les primeres mencions d’aquest temple es troba en un document sense data que fa referència a l’any 1149 i que conté el repartiment de la ciutat un cop conquerida segons aquesta escriptura, en la divisió especial que es féu del castell de la Suda, s’establí que l’església de Sant Joan fos un edifici d’ús comú per als genovesos i per a Guillem Ramon de Montcada, als quals s’havia atorgat…

L’antiga parroquial de Sant Esteve agrupa al seu entorn la vila d’Olzinelles, de població dispersa, situada al nord-oest del massís del Montnegre, al sud del terme de Sant Celoni El lloc d’Olzinelles és documentat per primer cop en l’escriptura de donació que l’any 978 féu un tal Seniol de diferents alous a favor del seu afillat Guillem, sota la forma Elzinelles La vall que forma la riera d’Olzinelles apareix al llarg del segle X sota el nom d’Ellefredi , nom que ha desaparegut en generalitzar-se el que es dóna al terme L’església de Sant Esteve és documentada per primera vegada el 15 de…

El casal de Montesquiu era una domus que depenia del castell de Besora, dintre el terme del qual es trobava Inicialment estigué infeudada a la família Conanglell, si bé els Besora recuperaren tots els drets i convertiren la domus en un casal de residència de la família primerament hi habitaven de manera esporàdica, i ho feren de manera continuada quan el castell de Besora no oferí condicions d’habitabilitat Les primeres notícies de la domus de Montesquiu son de l’any 1285 Entre aquesta data i el 1337 la domus estigué infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans del terme, els…