Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Castell de Sobreporta (Girona)
Art romànic
Aquest castell apareix ja en la documentació de mitjan segle XI clarament diferenciat de la resta de fortificacions de la ciutat de Girona Entre les dades extremes de 1035 i 1076 trobem un reconeixement d’un “Arnallus, filius qui sum de Garsendis, femina” al comte Ramon Berenguer I, on declara que “ego Arnallus suprascriptus podestativum farei per quantas vices mihi mandaverit Remundum, comitem prescriptum, de ipso castro de Superporta de Gerunda vel de ipsas turres et de castro de Stela sive de ipsas fortedas que in prescriptos castros sunt aut in antea ibi erunt” Un segle més tard, trobem l…
Castell o el Castellàs de Vilella de Cinca
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa d’origen islàmic, que es dreçava sobre una plataforma de roca a ponent de Vilella ECSA - J Bolòs Aquest castell és situat a ponent del poble de Vilella, en un tossal en forma d’esperó que domina l’entrada a l’ampla vall secundària de les Valls, davant de Saidí Mapa 31-15 387 Situació 31TBG698085 Si seguim la carretera que va de Fraga a Xalamera, en arribar a Vilella no entrarem a la població Abans de passar un segon pontet de la carretera nova, girarem a l’esquerra i, poc després, a la dreta agafarem una pista en bon estat que s’enfila cap a la muntanya i…
Santa Maria de Besora
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la nau, vers llevant, amb la capçalera M Anglada Aquest edifici, que formà part del clos murallat del castell, es trobava dintre el seu recinte Per tant, el seu itinerari cal cercar-lo al mateix lloc d’aquell Història L’església de Santa Maria, antiga parroquial del terme de Besora, era, alhora, l’església del castell de Besora, el qual era sotmès a la casa comtal barcelonina Els seus vicaris, especialment Gombau de Besora, fill d’Ermenir de Besora, el primer vicarius conegut, foren uns personatges amb una actuació molt destacada en la política de la casa…
Organització de la Vall d’Aran
Art romànic
Làpida encastada al mur de ponent de l’església de Sant Fabian d’Arres de Jos, i reaprofitada com a ull de bou Hi apareixen esculpits en baix relleu tres busts humans aixoplugats sota una arcada de mig punt, sostinguda per unes estretes columnes que, a la part superior, s’aixamplen en forma de capitell, mentre, a la part inferior, mostren unes bases ben definides Es tracta d’un dels molts vestigis que conserva la Vall d’Aran d’època romana F Junyent-A Mazcuñan Les làpides, urnes i elements d’època romana o paleocristiana passats a colleccions privades o guardats encara com a elements…
Badalona i el sector nord del Barcelonès entre els segles X i XIII
Art romànic
El feudalisme inicial El paper de l’Església en el nou ordre Els documents més antics que hem trobat, referents a Badalona, són una donació a Sant Cugat de l’any 938 i el testament del levita Wadamir, que el 31 d’agost del 964 deixava ipsas vineas de Bedelona a fratre suo Langoario Però, per arribar-hi, hem hagut de fer un salt de més de 500 anys Massa anys de silenci entre els darrers testimonis del període romà tardà i aquests documents I malgrat tot, insistim a continuar i adduir com a precedents per tal d’entendre el període romànic en aquesta part del Barcelonès el que hem exposat fins…
Economia i societat el Rosselló
Art romànic
Les celleres un sistema peculiar d’agrupament de població medieval Mapa de les celleres documentades a la diòcesid’Elna segles XI-XII A Catafau El poble sembla avui dia el marc inevitable de la vida rural a la plana rossellonesa, però també als cantons de muntanyes o d’altes valls, on les caseries i les masies disseminades, tot i que són més nombroses que a la plana, mai no treuen als pobles el seu paper essencial en l’estructura del poblament Encara unes dècades enrere, aquests pobles sorgien bruscament en el revolt de la carretera, del camí Aquests eren boteruts, amb les cases fetes d’obra…
Ciutat de Tarragona
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, ben delimitat per les antigues muralles, en part conservades ECSA - J Todó La ciutat de Tarragona, capital de la comarca del Tarragonès i capital històrica del Camp de Tarragona, és situada al pendent d’un turó de 69 m d’altitud, que davalla suaument fins al mar pel costat sud-oriental, i cap al riu Francolí, per la banda sud-occidental els vessants N i N-E del turó són espadats Per la seva morfologia i les fases de formació de la ciutat, el conjunt urbà s’estructura en tres sectors o terrasses la part alta o barri antic, els eixamples i…