Resultats de la cerca

Segons J Lladonosa, aquesta església parroquial, de vida efímera, era situada a l’actual plaça de la Sal Ja existia el 1165, any en què el seu capellà, Martí Ramon, apareix signant una escriptura L’any 1168 s’esmenta una casa situada a la parròquia de Sant Joan que anteriorment havia pertangut a la parròquia de Sant Esteve A l’abril d’aquest mateix any el bisbe de Lleida va vendre a parcelles el solar de l’edifici que “ prius solebat esse parrochia Sancti Stephani ” per 270 sous El barri de Sant Esteve fou integrat aleshores a la parròquia de Sant Joan

Les primeres referències documentals sobre el Palau Comtal Menor són dels anys 1114 i 1116, i fan esment d’un palau situat a prop del torrent del Merdançar, dins el territori anomenat dels Arcs Vells al burg de Barcelona Amb tot, els comtes reis gaudiren poc d’aquesta propietat, atès que el 1168 el rei Alfons cedí aquest palau al monestir cistercenc de Santes Creus, el qual hi establí una procuració i erigí la capella dedicada a sant Bernat Aquest palau, situat entre els carrers de la Riera de Sant Joan, el de les Magdalenes i el carrer Comtal, no s’escapà de l’…

Situació Vista del carrer de la Closa amb el portal i la muralla que encerclava la vila medieval ECSA - J Bolòs Vila situada al pla, a la riba dreta de la riera de Montbrió S’hi concentrava bona part de la població del terme Mapa 33-18472 Situació 31TCF325542 A Montbrió del Camp, s’hi arriba per la carretera local T-310 que arrenca de Reus i passa per Riudoms JBM Història La referència més antiga sobre Montbrió del Camp se situa entre el 1164 i el 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló donà a Guillem de Jorba el lloc de Montbrió perquè hi bastís un castell D’aquest castell no en sabem la…

Bé que el lloc de Pi és conegut des de mitjan segle X i n’hi ha notícies sovintejades al llarg dels segles XI i XII, el castell o força de Pi nasqué al final del segle XII L’any 1194, l’abat del monestir de Sant Pere de Camprodon, senyor del lloc, concedí a Guillem, rector de Pi, i al seu germà Arnau, batlle, l’alou que posseïa en els límits de Sant Pau de Pi, al serrat de la Coramina, sobre l’església Donà autorització a aquests homes per a installar-hi una força o fortificació El document afegeix que el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia donat aquesta fortia al monestir Els dos germans…

El lloc del Mas de Bondia fou una quadra o petit districte del castell de Montornès situat al sector de ponent del terme El 1181 el rei Alfons el Cast féu donació del castell de Montornès a l’orde del Temple, en la qual va incloure també el Mas de Bondia Aquesta quadra seguí les mateixes vicissituds que el castell de Montornès, i com ell va dependre de la comanda de Granyena En el fogatjament del 1381 consta que era dels hospitalers i tenia 19 focs JFS El poble del Mas de Bondia és amb tota seguretat un dels millors exemples de vila closa que s’han conservat a la Segarra És…

Situació Els seus vestigis són situats al nord del poble actual de Banyuls dels Aspres, en un indret una mica més baix, a mig camí de Sant Joan la Cella Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 52’ 0,6” E Cal seguir la carretera que des dels afores de Banyuls mena cap a Sant Joan la Cella Les restes són situades poc abans d’arribar al mas Vidaló, situat a la dreta de la carretera JC Història El lloc de Banyuls ja surt documentat l’any 819 Balnelonis i repetidament els anys posteriors El primitiu emplaçament de població no es trobava en l’actual poble de Banyuls, sinó…

Situació Vista aèria de la ciutat, amb el nucli històric a primer terme i la vall de l’Ondara al fons ECSA-J Todó La ciutat de Cervera, capital de la comarca de la Segarra, és situada a 548 m d’altitud, sobre la carena d’un tossal proper a la riba dreta del riu d’Ondara Com a cap comarcal, a Cervera s’hi concentra un important nombre de serveis, tot i que l’activitat més dinàmica i diversificada és la indústria Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563148 Cervera disposa d’una bona xarxa de comunicacions La principal via la constitueix la carretera N-II de Barcelona a Madrid, la qual travessa la…

Els comtes i els seus oficials En els primers anys del segle XII, cal destacar tres canvis polítics de gran importància per a Catalunya en primer lloc, l’atac dels almoràvits en segon lloc, la consolidació dels comtats de la Catalunya Vella sota el domini del comte de Barcelona, i en tercer lloc, una represa de l’expansió més enllà dels Pirineus i cap al sud Tot i que València havia caigut en mans dels almoràvits al final del segle XI, fins el 1107 no es feren incursions a la zona costanera del comtat de Barcelona Durant aquests anys els atacs es concentraren al Penedès i amenaçaren…

La conquesta El territori de les terres de l’Ebre, inclòs el Priorat, és el resultat d’una profunda alteració dels antics districtes andalusins de Ṭurṭūša, Mirabīt i Šibrāna Fou conquerit a mitjan segle XII pels exèrcits feudals coordinats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en diverses campanyes que, juntament amb l’expugnació de Lārida, integraven un projecte global La conquesta no sobrepassà l’actual riu de la Sénia, tot i haver previst una continuació gradual fins els límits meridionals de la taifa de Ṭurṭūša Almenara-Onda Malgrat les dificultats, si més no…

Situació Un aspecte del recinte murallat, amb el portal que dona accés a l’església parroquial de Santa Eulàlia ECSA - A Roura Les restes de la muralla de la força de Marquixanes envolten la part més alta del nucli de població, a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia Mapa IGN 2348 Situació Lat 42° 38’ 43” N - Long 2° 29’ 11” E S’arriba al poble de Marquixanes per la carretera N-116, entre les poblacions de Prada i Vinçà JBH Història La vila de Marquixanes —el topònim de la qual, segons P Aebischer, provindria de Matres Caxanas “roures-mares” o grans…