Resultats de la cerca

L’esment més antic conegut d’aquest lloc és del 1070, quan el comte de Pallars Jussà, Ramon V, i altres, com a marmessors d’Alamany, donaren a Santa Maria de la Seu, la vila d’ Alandis in apendicio de Sanctum Andrea , amb tots els seus termes i les seves pertinences Posteriorment, entre el 1070 i el 1075, el bisbe Guillem destinà el cens de la vila d’Alanís al proveïment d’oli d’una o més llànties de l’altar de Santa Maria de la Seu L’any 1317 es produïren qüestions entre l’abat Ramon de Gerri i Arloví d’Olb i el seu fill, per unes terres situades a la cultia d’Alanís, a la Vall d’Àssua En el…

Aquesta parròquia fou fins al final del segle XVI la més occidental de les parròquies del bisbat de Vic El primer esment del lloc de Sidamon és de l’any 1079, en què figura entre les afrontacions del terme del castell d’Anglesola L’església de Sant Bartomeu apareix documentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Consta que l’any 1252 es produïren alguns desacords entre Guillem III d’Anglesola i el bisbe de Vic amb motiu del patronat de l’església de Sidamon i d’altres que eren en dominis dels Anglesola El rector de…

El poble de Nalec s’emplaça en un petit turó de 487 m a la vall mitjana del Riu Corb, a la riba esquerra El seu origen, com el de la majoria dels pobles de la vall del Riu Corb, començà amb la construcció d’una torre de defensa, que més endavant es convertí en un castell, esmentat ja en la documentació l’any 1082 Consta que aquest any la fortalesa de Nalec fou assignada com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll Posteriorment, el 1164, el terme del castri de Analech apareix mencionat com a afrontació territorial del castell de Verdú,…

El lloc de Bonestarre, esmentat l’any 1146 a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual havia d’ajudar al seu manteniment amb mig modi de blat, formava part del Vallato , esmentat ja en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en les disputes que al llarg del segle XI, per motiu de jurisdicció, es produïren entre els comtes de Pallars Jussà i els de Pallars Sobirà La primera notícia que es coneix d’aquest llogaret, però, és la deixa testamentària d’un home de Bonestarre que la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu a favor de l’església de Santa…

Aquest castell apareix ja en la documentació de mitjan segle XI clarament diferenciat de la resta de fortificacions de la ciutat de Girona Entre les dades extremes de 1035 i 1076 trobem un reconeixement d’un “Arnallus, filius qui sum de Garsendis, femina” al comte Ramon Berenguer I, on declara que “ego Arnallus suprascriptus podestativum farei per quantas vices mihi mandaverit Remundum, comitem prescriptum, de ipso castro de Superporta de Gerunda vel de ipsas turres et de castro de Stela sive de ipsas fortedas que in prescriptos castros sunt aut in antea ibi erunt” Un segle més tard, trobem l…

El primer esment del castell de Castellbisbal és de l’any 1013 En un document s’alludeix al castell episcopal o de Benviure Al llarg de tot el segle XI es repeteixen les notícies que identifiquen el castell bisbal amb el de Benviure Aquesta fortalesa depenia de Guislabert, nebot del comte Borrell II de Barcelona i cosí de Mir Geribert Aquest bisbe, durant la crisi de 1041-1044, es posà en contra del comte de Barcelona, fet que provocà tot un seguit d’aldarulls Aquesta situació finí amb una sentència arbitral per la qual Guislabert hagué d’empenyorar el castell bisbal al comte En aquest…

El petit nucli de Malgrat, avui pràcticament deshabitat, se situa a 504 m d’altitud al nord-est de Cervera, a la riba dreta del Sió Aquest castell és documentat per primera vegada el 1078, any en què Joan Oromir i la seva muller Adalaís van vendre un alou que tenien “ per aprisionem, in comitatum berchitano, in castrum vocitatum Mal grad ” El castell es trobava al comtat de Berga, i segurament Joan Oromir fou el primer senyor del terme L’any 1089 era senyor del castell de Malgrat Berenguer Ramon, un fill del qual, Arnau Berenguer, l’any 1102 el cedí a Santa Maria de Solsona, abans d’emprendre…

Situació Aquest castell es troba en una plana, lleugerament enclotat Es bastí aprofitant la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola Si anem de Girona a Sant Gregori, hom troba a mà dreta la carretera que va a Cartellà poc abans d’arribar-hi, surt a l’esquerra un camí carreter que porta fins al davant del castell Mapa L38-12295 Situació 31TDG807515 JBM Història Arbre genealògic dels Cartellà Els Cartellà són documentats en diferents documents del segle XII L’any 1107, Arnau de Cartellà, segons F Monsalvatje, signà com a testimoni dels capítols matrimonials realitzats entre el comte de…

Situació Vista de la cara interior de la paret de llevant del castell Com hom pot veure, les pedres són molt poc treballades, bé que han estat força ben arrenglerades J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell i d’altres construccions, es troben situades al cim i als vessants del turó que hi ha al costat de tramuntana de l’aiguabarreig de la riera de Saldes o d’Eina amb el riu Llobregat Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,6 — y 74,9 31 TDG 066745 Hi ha un corriol que, des de la carretera que va de Berga a…

Situació Aspecte exterior d’aquesta capella fundada pel burgès barceloní Bernat Marcús al segle XII ECSA - M Catalán L’antiga capella de la Mare de Déu de la Guia, també coneguda com a capella d’en Marcús, es troba en el centre històric de la ciutat de Barcelona, en la placeta de Marcús, situada en la cruïlla dels carrers Carders i Montcada JAA Història Aquesta capella fou bastida vers mitjan segle XII gràcies a un llegat del burgès barceloní Bernat Marcús Tingué al principi un caràcter d’església cementerial, ja que un temps abans de la seva construcció, el mateix Marcús havia donat unes…