Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Castell de Colomers (Farrera)
Art romànic
Els castells de Colomers i Serret i la vila de Romadriu foren separades dels dominis vescomtals l’any 1034 per Isarn i la seva muller Quíxol per dotar llur filla Ermengarda, muller d’Arnau Dacó L’any 1060 Arnau Dacó llegà el patrimoni als seus fills Ramon, Tedball i Guillem Aquest darrer, que havia esdevingut ardiaca de l’església d’Urgell i posteriorment bisbe electe, féu donació els anys 1087 i 1093 dels castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, entre d’altres, a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica La seva mort obrí una etapa de relacions conflictives entre els seus…
Castell de Romadriu (Llavorsí)
Art romànic
Romadriu, juntament amb Serret i Colomers, són probablement els únics castells del Pallars per als quals es pot construir una història contínua i coherent de la titularitat del domini eminent Les viles de Riumadriz i els castells de Colomers i Serret foren donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit Arnau Dacó En el seu testament sacramental publicat l’any 1050, Ermengarda llegà el castell de Rivo Madriz al seu marit, Arnau Dacó, i establí que a la mort d’aquest passés als seus fills Deu anys més tard, i en compliment de les disposicions…
Verge d’un davallament de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Imatge d’una Verge que hom creu conservada al Fogg Art Museum de Cambridge Massachusetts, segons una fotografia del 1907 Arxiu Mas D’un suposat conjunt d’un davallament, tal com ja va assenyalar R Bastardes 1980b, pàg 125, només ha pervingut la imatge de la Verge conservada al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, Cambridge Massachusetts des de l’any 1925 ob cit, pàg 126 La imatge va ser trobada, segons consta en una fotografia de l’any 1907, juntament amb altres, a l’església de Santa Maria de Taüll clixé núm C-1 300 de l’Arxiu Mas En aquesta fotografia apareixen les quatre peces que…
Sant Feliu de Pallerols
Art romànic
Una de les primeres referències instrumentals que hom té de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols data de l’any 1184, amb motiu del testament que Dolça, senyora de la vall i el castell d’Hostoles, atorgà el dia 17 de setembre del susdit any En l’acta testamentària és consignat que Dolça tenia en aquesta parròquia dos masos, els quals havien estat donats en altre temps a la seva filla Ermessenda pel seu pare Miró, però que ella havia tornat a la seva mare perquè en fes d’ells la seva voluntat “ …Ego predicta Dulcia habeo duos mansos et scilicet de Longa folia et de Crossis, qui sunt in…
Sant Cristòfol de Fogars de Montclús
Art romànic
Situació Parròquia rural que ha donat nom al municipi, que conserva elements romànics amagats per construccions tardanes M Anglada L’església parroquial és al vessant de migdia d’un estrep del gran massís del turó de l’Home, a 620 m d’altitud sobre el nivell de la mar i a tocar del terme municipal de Campins Mapa L37-14364 Situació 31TDG547207 S’hi accedeix per la carretera asfaltada de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny Hom ha de prendre el trencall que es troba a 200 m del punt quilomètric 12, després d’un fort revolt a la dreta vers migjorn Hi ha uns 900 m de pista de terra MAB Història…
Santa Eugènia de Nerellà (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Campanar d’aquesta església, de tipus llombard, el més sencer de la Cerdanya, bé que amenaçat per l’evident desplom, abans i després de la seva consolidació ECSA - A Roura És situada al poble homònim, a uns 4 km aigua avall de la vila de Bellver Mapa 35-10 216 Situació 31TCG959906 Per a arribar-hi cal agafar una carretera local que surt de Bellver en direcció W RMAE Història La parròquia de Neriniano és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document redactat segurament al final del segle X L’any 1003 Bernat, vescomte de Conflent, llegà…
Sant Andreu de Bancells (Vilanova de Sau)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església G Orriols L’antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, situada al sector més oriental del terme, a 927 m d’alt i en un magnífic mirador de les Guilleries, tot i que pertany al municipi de Vilanova de Sau, depèn de la parròquia de Sant Hilari Sacalm És a l’extrem d’una carena que domina tota la vall del Ter Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 54,2 —y 42,8 31 tdg 542428 Per arribar-hi cal situar-se al quilòmetre 27,5 de la carretera de Vic a Sant Hilari…
Colomers medievals (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Segon colomer de Castellbò, esberlat en part, que mostra els forats o nius per als coloms ECSA – A Villaró Mapa 34–10215 El colomer 1 és situat damunt la carretera que arriba per la solana de la vall de Castellbò situació en el mapa 31TCG647929 Tot just s’arriba a Castellbò, a llevant hi ha un grup de cases i conreus, a l’altra banda del poble i de la carretera Aquesta torre colomer es troba a uns 20 m d’alçada sobre el nivell de la carretera, a mig aire del turó Té un accés molt difícil el millor és començar a enfilar-se uns 100 m abans, just abans d’arribar al poble, i anar…
Mare de Déu de Refet (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Talla de la Mare de Déu, que fou força restaurada Arxiu ECSA El santuari de la Mare de Déu de Refet es troba 2 km al nord de Seró, al peu de la muntanya de la Força Mapa 33-13328 Situació 31TCG439394 Per a arribar-hi des d’Artesa cal prendre un trencall a mà esquerra que surt de la carretera comarcal 1 313 El trencall es troba ben indicat CPO Història El lloc de Refet és esmentat des del 1133, en què Pere Ramon, per tal de reparar la violació de l’església de Jau, Santa Maria de Pesques, va prometre donar cada any a la mateixa església una lliura de cera mentre visqués i…
Castell de la Roca de Pelancà (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Aquest castell es trobava al comtat de Besalú, encara que en algun moment estigué en poder del comte de Cerdanya, si bé no està clar si era per apropiació o per pertànyer al comtat de Cerdanya El terme del castell comprenia l’actual poble de la Roca i la major part de l’actual terme de Llanars, excepte el poble d’Espinalba, que depenia del castell de Catllar La primera notícia sobre el castell és un plet que l’any 1061 enfrontà el comte Ramon Guifré de Cerdanya amb el vescomte Bernat de Cerdanya, per tot, un seguit de greuges que el comte tenia per l’actuació del seu vasall Entre aquests…