Situació
Campanar d’aquesta església, de tipus llombard, el més sencer de la Cerdanya, bé que amenaçat per l’evident desplom, abans i després de la seva consolidació.
ECSA - A. Roura
És situada al poble homònim, a uns 4 km aigua avall de la vila de Bellver.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG959906.
Per a arribar-hi cal agafar una carretera local que surt de Bellver en direcció W. (RMAE)
Història
La parròquia de Neriniano és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document redactat segurament al final del segle X. L’any 1003 Bernat, vescomte de Conflent, llegà a Sancta Eugenia qui est in Neriniano una terra que havia estat de Sal·la, situada sota l’esmentada església. En 1122-23, els homes de Santa Eugènia de Nerellà, amb les seves mullers i els seus fills, prometeren donar els delmes i les primícies —segons el que devien—, fer el testament amb el seu capellà i, si morien sense descendència, dividir els seus béns en quatre parts, una destinada a l’església parroquial, l’altra als seus clergues, la tercera als pobres i la quarta al bisbe; prometeren també acceptar el clergue que el bisbe disposés per a la parròquia i rebre’l de bon grat, donant-li tot l’establert en les disposicions episcopals.
Sembla que l’església de Nerellà es va escapar de les malifetes de la host d’Arnau, vescomte de Castellbò, del final del segle XII, que afectaren moltes altres esglésies d’aquest sector. En les visites arquebisbals de 1312-14 consta com a Santa Eugènia de Nerelia i figura entre les més riques del seu entorn.
Fou declarada Monument Històrico-Artístic Nacional el 1984. (MD)
Església
Planta del campanar en relació amb l’església tardana que s’edificà als seu costat.
E. Ventosa
De l’antiga edificació romànica només resta l’antic campanar de torre, que fa costat a una església o edificació rectangular tardana. L’estructura d’aquest campanar, un dels tres romànics que hi ha a la Cerdanya i l’únic que es conserva sencer, encara que amb problemes, indica que l’església original devia ésser força important. És possible que l’església actual es correspongui amb la planta de la primitiva i que les mides siguin semblants, però no és possible reconèixer la fàbrica antiga, ni els gruixos de les parets, ni la disposició general, perquè ha perdut l’absis, es troba profundament remodelada i ha canviat d’orientació.
Campanar d’aquesta església, de tipus llombard, el més sencer de la Cerdanya, bé que amenaçat per l’evident desplom, abans i després de la seva consolidació.
ECSA - A. Roura
Alçat del campanar i l’església (abans de la recent consolidació), on es posa enevidència la perillosa inclinació del campanar.
E. Ventosa
El campanar és molt esvelt, amb quatre cossos separats per frisos de decoració llombarda. És un prisma de planta quadrada de 3, 4 m de costat i parets d’1, 2 m a la base, que assoleix una alçada de 18, 5 m. Presenta una inclinació molt pronunciada que en compromet l’estabilitat; el desplom de la torre és d’1, 25 m aproximadament.
El primer cos s’aixeca fins a 5, 20 m sobre el terra, és llis i tan sols té una espitllera orientada al S. El segon cos presenta plafons refosos en el mur i coronats per un fris de tres arcuacions cegues. Una gran arcada refosa a cada cara del tercer cos emmarca una finestra geminada, a la qual manca la columna i és tapiada en algunes cares. El cos superior té un finestral gran en cada cara i la coberta és de dos vessants.
Els temporals del 1982, amb el reblaniment del terreny i el desplaçament de terres, afectaren el sòl sobre el qual s’aixeca el campanar, que s’inclinà encara més; actualment corre un risc imminent. Els darrers anys s’han efectuat obres d’estintolament per evitar-ne l’esfonsament i s’ha reforçat la fonamentació amb puntals.
L’aparell del campanar és de carreuons bastant regulars, amb els junts prims, propi de les obres de la segona meitat del segle XI. (EVS)
Bibliografia
- Baraut, 1980, vol. III, doc. 281, pàgs. 111-114
- Pladevall, 1983, pàg. 139
- Baraut, 1988-89, doc. 1 341, pàg. 169
- Catàleg de monuments, 1989, pàg. 123
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8