Resultats de la cerca

D’aquesta església, avui desapareguda, en consta l’existència l’any 1042, gràcies a la deixa feta pel prevere Bonfill d’una terra situada, segons diu l’escriptura, a l’església de Sant Marçal Poc temps després, un document del 1054 fa esment del castell de Sant Marçal, la qual cosa mostra que des de temps molt reculats, la capella començà a donar nom al castell de Cerdanyola Aquesta esglesiola depenia eclesiàsticament de la parroquial, dedicada a sant Martí així consta en l’acta de consagració d’aquest temple, datada l’any 1144, en la qual es declara que li era subjecta juntament…

Situació Vista general d’aquesta antiga parròquia, avui convertida en simple capella ECSA - A Roura L’antic veïnat dels Plans, a 1 007 m d’altitud, és al nord-oest de Toévol Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 28” N - Long 2° 13’ 3” E Hom pot arribar als Plans, passant per Cabrils i Toévol, per una carretera estreta el primer tram no és asfaltat i plena de revolts que arrenca de la N-116, a mà dreta, a uns 1,5 km d’Oleta en direcció a la Cerdanya Història El lloc dels Plans, conegut des de l’any 870, fou una dependència de Sant Andreu d’Eixalada i a partir del 878 de Sant Miquel de Cuixà…

Situació A l'esquerra, secció transversal de l'església A la dreta, planta, a escala 1200, amb una nau originàriament rematada per un absis, avui desaparegut, bé que encara en són visibles les traces M Anglada La petita església de Santa Cília, o Santa Cecília, es troba a l’antic terme de Sorerols, mirant a la vall de Sau, i té adossat un antic mas de l’any 1685, actualment arruïnat La capella queda situada al límit del terme municipal de Tavertet, a l’extrem de migjorn, vora el municipi de les Masies de Roda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat…

Situació Vista general del nucli antic, el qual, segurament amb ben poques variants, segueix el mateix esquema de població de l’antiga sagrera J Pagans-TAVISA L’església parroquial de Sant Fruitós s’aixeca a la banda ponentina del poble, a l’indret on es desplaça l’antic nucli de la població Long 1°51’14” - Lat 41°45’08” Hom arriba a Sant Fruitós per la carretera de Manresa a Vic El recorregut és només d’uns cinc quilòmetres aproximadament FJM-AMB Història L’església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc de Sant Fruitós Des de molt aviat…

Situació Restes de la torre i del recinte fortificat que la protegia ECSA - A Roura Castell situat damunt de Prats de Balaguer, al sud d’aquesta població Fou construït al cim del torrent de la Riberola, a l’entrada de la vall que acaba en el coll de Noufonts, que comunica amb el Ripollès Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 58” N - Long 2° 10’ 23” E Des de Fontpedrosa, a la carretera que va del Rosselló a la Cerdanya N-116, surt una carretera que porta fins a Prats de Balaguer, des d’on, per un corriol més dreturer o per una pista que passa pel costat de l’església, hi arribarem en pocs minuts…

Situació Un aspecte del basament de la torre F Tur Restes d’una torre de guaita anomenada Torre de Can Colom, o Torre Ferrera, situades al cim d’un pujol, al vessant nord-oriental del puig de Cucala Es troba a la zona de contraforts de les Gavarres, a migdia del nucli de Mont-ras, formant part del barri de Cucala Mapa 334M781 Situació 31TEG115395 El poble de Mont-ras es troba a la carretera C-225, de Girona a Palamós Si hom ve de Girona, després del trencall que porta a Palafrugell, un cop situats a les primeres cases de Mont-ras en el reduït veïnat que té en aquesta carretera, cal agafar, a…

Situació Aquest santuari es troba al bell mig del nucli de la Vila Vella d’Olot, vers el sector més llevantí de la població Història El santuari de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, té el seu origen en temps molt reculats Hom té notícia de la seva existència per un precepte del rei carolingi Carles el Calb, datat l’any 872, pel qual confirmà a precs de Recimir, abat del monestir de Sant Aniol d’Aguja, totes les possessions de l’esmentat cenobi, entre les quals es cita en el document, “ …in Basse, locum qui dicitur Olotis, cum antiqua ecclesia in honore Sanctae Mariae…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric A les comarques dels Pallars es coneixen des de fa molts anys diferents tipus d’hàbitats antics —nombroses coves prehistòriques i despoblats que abracen des dels moments més reculats en el temps fins a la romanitat tardana—, i també altres vestigis, entre els quals cal esmentar diversos monuments megalítics i l’importantíssim conjunt de làpides epigràfiques romanes procedents del municipi romà d’ Aeso Isona, el major volum epigràfic recuperat a la Catalunya no litoral No ha estat fins als darrers temps, però, que tot…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Baix Cinca 960,86 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Llitera 624,80 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…