Resultats de la cerca

Les notícies documentals referents a aquesta fortalesa són escasses El 1193 Guerau d’Alamany cedí al cenobi de Sant Cugat la seva fortalesa anomenada Matoses Aquesta donació fou confirmada pel seu fill Guillem de Cervelló, el mes de desembre del mateix any El 1239 Guillem de Cervelló, successor de l’anterior, ratificarà la cessió que havien fet els seus avantpassats

Situada dins el recinte del castell d’Esponellà, aquesta església havia estat la capella del castell de l’esmentada fortalesa, de la qual avui dia gairebé no queda cap vestigi No han arribat als nostres dies notícies referents al seu passat històric, però és molt probable que a mitjan segle XVII estigués encara en bon estat, ja que N Camós, en el seu llibre Jardín de María …, la cita entre les capelles de culte marià d’aquestes contrades

Ara per ara és una incògnita l’existència d’aquesta abadia o monestir, que sembla que cal localitzar a la confluència de la Ribera de Vilacarle o vall Ribagorçana amb l’Isàvena Solament hi ha dues notícies d’aquesta casa, totes dues referents a la partida d’Entrambesaigües, terme de Fornons El 1182 es consigna Guillem “de Sen Tirs” donant conformitat a un diploma ovarrès l’any 1238 apareix documentat un tal Aia, abat de Sant Tirs, que signa com a testimoni un instrument relacionat amb l’església de Vilacarle

El poble de Rauric és situat a la banda sud-oriental del terme, ja a l’altiplà segarrenc El seu castell, a redós del qual s’anà formant la vila, és documentat des del segle XII, quan en el testament de Pere de Queralt atorgat el 3 de març de l’any 1167, consta que llegà el seu kastellum de Roderico a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, amb la meitat de la seva pròpia dominicatura i les rendes provinents de l’esmentada fortalesa així mateix, segons explicita l’acta testamentària, Pere de Queralt ordenava que el castell havia d’ésser tingut en feu per Gombau d’Oluja de mans dels…

El castell de Rocamur, segons A Pladevall devia ser possiblement l’antic castell d ‘Eisan o Acan Les primeres referències que trobem de la seva existència són del segle XII Aquest castell romania sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i el tenien els senyors del veí castell de Pera com a feudataris d’aquests Així, el 1157 Arbert de Sa Pera prestà fidelitat al comte Ramon Berenguer IV sobre el castell de Rocamur En fer testament, Arbert de Sa Pera, el 1162, va deixar el castell de Pera i altres propietats que posseïa dins del terme de Sant Llorenç Savall a Guillem de Terrassa a més li…

Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest…

Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un ciutadà amb el nom…

Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un ciutadà amb el nom…

Les primeres referències documentals d’aquesta torre són de l’any 1073 Segons A Pi i Arimon, vers l’any 1091 es posà un llum en aquesta torre Sembla que va subsistir al llarg de tota l’edat mitjana, encara que en una situació força precària El 1357 Pere Rierola fou encarregat de reparar aquesta torre Al segle XV, el 1476, els consellers aprovaren l’edificació d’una petita caseta per tal que el guarda de la torre es pogués aixoplugar en temps de tempesta Al llarg dels segles XVI i XVII la situació no canvià gaire Les notícies referents a la torre sempre fan esment a les…

La fundació de l ’església de Sant Llàtzer i de l’hospital del mateix nom, als afores de la ciutat de Tortosa, va anar a càrrec dels frares de l’orde de l’Hospital, a la segona meitat del segle XII, per a acollir i tenir cura exclusivament dels mesells Les primeres referències sobre aquesta institució daten del 1172 i el 1180 Durant els segles XIV i XV consten nombrosos testimonis documentals, referents sobretot a les contribucions de la ciutat a les obres de reparació de l’església L’hospital subsistí fins a la guerra de Successió, i a l’inici del segle XIX encara quedaven…