Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Fortificacions de Capellades
Art romànic
A Capellades sorgeix una torre centrant la defensa de les primeres cases edificades en el segle X en dominis pertanyents al casal vescomtal de Barcelona Per això el 1005 en la donació de tot aquest alou per part de la vescomtessa Gerberta al monestir de Sant Cugat, hi és compresa la donació de la torre Més endavant, el 1096, el monestir de Sant Cugat arriba a un acord amb l’esposa i el fill de Joan Sesmon, el qual havia construït una torre en el seu habitatge en el terme de Capellades sense permís del monestir La concòrdia insta als estadants que nullam guerra faciatis , en un esment a la…
Castell de Blancafort (Cercs)
Art romànic
Situació Vista aèria de la penya de Blancafort, coronada per les importants ruïnes del que fou recinte fortificat Al centre de la fotografia i a primer terme, el castell o força, pròpiament dit A mà esquerra i més a segon terme, ruïnes de l’església del castell J Pagans-TAVISA Les restes del castell de Blancafort són situades a uns 3 km, en línia recta, de la vila de Berga, al límit entre l’alt i el baix Berguedà aquesta fortalesa, des d’uns 1 175 m d’altitud, domina la vall de Vilosiu o de Santa Maria de les Garrigues i la del riu Metge Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l…
Santa Maria del Vilet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Església L’actual santuari de la Mare de Déu del Vilet, seu d’un antic priorat benedictí, s’emplaça a poc més d’un quilòmetre a ponent del poble de Gavasa, dins la partida de Siurana Segons un estrany document, tal vegada de procedència mossàrab, un cavaller anomenat Rotlan hauria erigit aquesta església en honor de la Mare de Déu per tal d’agrair el miracle que guarí la seva filla d’una greu malaltia, i aquesta filla de Rotlan després va posseir-la amb l’heretat en aquest sentit no se sap si hi hagué un monestir femení Més enllà de la llegenda, hi ha constància en el testament de Rotlan…
Castell de Peguera (Fígols Vell)
Art romànic
Situació El Roc de Peguera damunt el qual hi hagué installat el castell, avui esfondrat J Pagans-TAVISA Peguera és un petit llogarret d’una dotzena de cases, avui deshabitades, que s’escampen als peus de l’anomenat “Roc de Peguera” I és en el “Roc” on es pot veure encara un pany de paret de pedra que segurament constitueix l’únic testimoni visible del castell de Peguera Segons comenta Manuel Riu, és molt possible que aquest castell fos una simple torre forta i que fos abandonat ja en una data molt antiga Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel…
Castell de Montbui o de la Tossa (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Situació Vista aèria del cim de la Tossa on s’alça el castell, de planta rectangular i angles arrodonits, i l’església de Santa Maria, primitiva capella de la fortalesa i parròquia del terme ECSA - J Todó El castell s’aixeca dalt d’un pujol, conegut per la Tossa, prop de Santa Margarida de Montbui Mapa 35-15391 Situació 31TCG818017 S’hi pot accedir des d’Igualada per la carretera de Valls Després d’haver passat per Santa Margarida de Montbui, al cap d’un quilòmetre i mig, aproximadament, a mà dreta, comença la carretera que s’enfila a la Tossa uns dos quilòmetres Tant la clau del castell com…
Xarxes de comunicació de la Vall d’Aran
Art romànic
Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí reial Vista general del…
El comtat de Rosselló als segles IX i XIV
Art romànic
Els vescomtes de Rosselló als segles IX i X Des de la fi del segle VIII i durant el segle IX els vescomtes són delegats permanents, nomenats pels comtes en virtut de llur delegació reial, per a exercir funcions judicials i militars Al Rosselló, únicament són mencionats els següents Adelfons, vescomte, se’l troba participant com a jutge, el 2 d’abril del 832, amb el veguer Sperandeu, en un plet celebrat a Elna i presidit per Berenguer, aleshores comte de Tolosa i de Rosselló, en què foren precisats els límits de la cella de Sant Pere de Riuferrer, pertanyent al monestir de Santa Maria de…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…
La societat i els senyors de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Fragment del sector oriental de la Garrotxa i algunes contrades de les comarques properes, corresponents al full 11-1 Figueres, mapa toponímic i econòmic de l’ Atlas Històric de Catalunya , anys 759-992, de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado A mà esquerra hi ha les diverses vies que confluïen a la ciutat de Besalú Arxiu Gavín Fer una exposició sobre la història política o bé sobre la història de l’Església a la comarca de la Garrotxa a la alta edat mitjana no és pas gaire difícil, a causa dels nombrosos i força acurats estudis que fins ara han estat realitzats sobre aquests temes Per…
La societat del romànic del Maresme
Art romànic
Els dominis eclesiàstics els monestirs i els bisbats Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos En el marc de les actuacions religioses, cal dir que aquesta activitat ha deixat nombroses empremtes en el paisatge, tant en l’àmbit dels comportaments humans més particulars —els ritus—, com en les obres personals de modificació —recintes sagrats, temples, cementiris, símbols sacres—, que tenen el valor de consagrar un espai o un element paisatgístic destinat a l’ús cerimonial Evidentment, aquestes dues funcions s’integren en una de sola, car l’edifici religiós assumeix sempre un…