Situació
El Roc de Peguera damunt el qual hi hagué instal·lat el castell, avui esfondrat.
J. Pagans-TAVISA
Peguera és un petit llogarret d’una dotzena de cases, avui deshabitades, que s’escampen als peus de l’anomenat “Roc de Peguera”. I és en el “Roc” on es pot veure encara un pany de paret de pedra que segurament constitueix l’únic testimoni visible del castell de Peguera. Segons comenta Manuel Riu, és molt possible que aquest castell fos una simple torre forta i que fos abandonat ja en una data molt antiga. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: X 98,5 — Y 68,5 (31 TCG 985685).
Per arribar a Peguera cal agafar la carretera de Berga a Guardiola de Berguedà. A uns tres quilòmetres del poble de Cercs, a mà esquerra, surt una pista amb la indicació a Fígols i Sant Corneli, que passa pels poblats miners. Aquesta pista condueix fins a Peguera passant pel poble vell de Fígols de les Mines.
Història
La documentació més antiga que fa referència al castell de Peguera data de la segona meitat del segle XI. Entre els anys 1068 i 1095 un tal Pere Ramon, que actua en qualitat de castlà, fa jurament de fidelitat al comte Guillem de Cerdanya pels castells i possessions de Peguera, Fígols, Vallmanya i Berga, entre altres: “...ipsum kastellum de Pegera et de Figols et domum et fortedam de Berga et kastellum de Valle Magna et omnes fortedas que in eo vel in eis modo sunt aut in antea erunt...”.
Pere Ramon fa patent la seva condició de delegat comtal d’una manera molt interessant i que indubtablement té ja unes característiques de la llengua catalana: “No t o tolre ni te n tolre ni t o vedare ni te n vedare ni t o contendre ni te n contendere ni t o vedare ni te n vedare ni te n engannare ni te n dezebre...”.
Carta de Pere de Berga sobre el castell de Peguera (1068-1095)
Sagramental que va fer Pere Ramon a Guillem Ramon, comte de Cerdanya, sobre el castell de Peguera i Fígols i la casa i fortalesa de Berga i de la Vall Magna.
"Iuro ego Petrus Remundi, filius qui sum Beatricis femine, quod de ista hora et deinceps fidelis ero ad te, Guilielmum comitem, seniorem meum, filius qui es Adale comitisse, sine fraude et ullo malo ingenio et sine ulla decepcione et sine engan per directam fidem. Et de ista hora in antea no dezebre te, prephatum comitem, de tua vita neque de tuis membris que in corpore tuo se tenent, neque de tuis comitatibus vel comitatum, neque de tuis kastris vel castellis, rochas vel puios, condirectos vel heremos, terram et honorem, alodes vel fevos, que tu, prefate comes, hodie habes vel habere debes et deinceps adquisieris. Et nominatim tibi iuro ipsum kastellum de Pegera et de Figols et domum et fortedam de Berga et kastellum de Valle Magna et omnes fortedas que in eo vel in eis modo sunt aut in antea erunt. No t o tolre ni te n tolre ni t o vedae ni te n vedare ni t o contendere ni te n contendere ni t o vedare ni te n vedare ni te n engannare ni te n dezebre ne consenciens alicui ad hoc no sere per ullum ingenium. Et si homo est aut homines, femina vel femine, qui tibi tollat vel tollant, vetet vel vetent predicta omnia aut aliquid de predictis omnibus, ego, prefatus Petrus, adiutor te n sere potencialiter, tecum et sine te, contra omnes sine tuo engan per quantes vegades me n recherras o me n comonras per te ipsum vel per tuos missos vel missum. Et de ipso adiutorio no t engannare ne comonir no me n vedare per ullum ingenium ad ullam vicem per te nec per alios quos volueris. Et predictis kastellis et de omnibus eorum fortedis, que in eo modo sunt aut in antea erunt, semper potestatem tibi dabo et omnibus tuis quos volueris et iusseris, sine tuo engan, tam cum forsfactura quam sine forsfactura, per quantes vegades me n recherras o me n comonras per te ipsum vel per tuos missos vel missum. Et predicta omnia ero tibi aditor a tener, et ad aver et a defendre et a gerregar, sine tuo engan, semper per quantes vegades me n recherras o me n comonras per te ipsum vel per tuos missos vel missum, tecum et sine te. Tuum consilium aut consilia no descubrire ad ullum tuum dampnum, me sciente. Iusticiam neque directum no t vedare ne t contendre de me ipso nec de meis. Sicut predictum est de te, prephato comite, post te ego, predictus, si o tenre e t o atendre ad tuum filium vel filiam sive ad illam vel illam cui vel quibus dimiseris Bergitanum dictis vel testamento de sacramentis et hominaticis et quod per suam manum o prendre et o tenre, sine suo engan, sicut per te habeo factum et hoc faciam infra primos LX dies, quibus mortuus fueris et ego hoc sciero, sine mala contencione et sine alio lucro.
Sicut superius scriptum est, si t o tenre e t o atendre ad te, Guilielmum iam dictum, et ad predictos post te, sine tuo vel eorum engan, exceptus quantum vel de quanto tu me n absolvras, vel illi post te, tuo vel eorum gradiente animo sine ulla forcia. Per Deum et hec sancta."
Original: Arxiu de la Corona d’Aragó, Perg. Ramon Berenguer II, núm. 77.
Miquel: Liber Feudorum, II, doc. 362.
Traducció
Document original de la carta de Pere de Berga sobre el castell de Peguera. Aquest document es troba a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Perg. Ramon Berenguer II, número 77).
Arxiu Mas
"Jo, Pere Ramon, fill que sóc de Beatriu, juro que des d’aquesta hora en endavant et seré fidel, a tu, Guillem, comte, senyor meu, fill que ets de la comtessa Adal, sense frau ni cap mal enginy, sense cap falsedat ni engany, amb plena fidelitat. I des d’aquesta hora en endavant, no et decebré a tu, l’esmentat comte, ni respecte a la teva vida, ni als teus membres que són al teu cos, ni respecte als teus comtats o comtat, ni als teus castells o fortaleses, roques o puigs, ni respecte a terrenys conreats o erms, terra o honors, alous o feus que tu, el citat comte, avui tens o has de tenir, o més endavant pots adquirir. I nominalment et juro el castell de Peguera i de Fígols, la casa i la fortalesa de Berga i el castell de Vall-Magna i totes les fortaleses que en ell o en ells hi ha o hi haurà. No t’ho toldré ni te’n toldré, no t’ho privaré, ni te’n privaré, no t’ho reclamaré ni te’n reclamaré, no t’ho privaré ni te’n privaré, ni t’enganyaré ni et decebré, ni m’acordaré amb ningú per a això amb mal enginy. I si home o homes, dona o dones hi ha que t’ho prengui o t’ho prenguin, prohibeixi o prohibeixin tot o alguna cosa de les damunt escrites, jo, el citat Pere, t’ajudaré amb tot el meu poder, al teu costat o lluny de tu, contra tots els homes, sense engany envers tu, tantes vegades com m’ho requeriràs o m’ho advertiràs per tu mateix o pels teus missatgers o missatger. I d’aquesta ajuda no et faré engany ni impediré per mal enginy que jo sigui advertit cada vegada per tu, o per altres que tu hauràs volgut. I dels esmentats castells i de totes llurs fortaleses que hi ha o hi haurà, sempre te’n donaré la potestat a tu i a tots els teus que vulguis i manis, sense engany envers tu, amb forfet o sense forfet per part meva, tantes vegades com tu em requeriràs o m’advertiràs per tu mateix o pels teus missatgers o missatger. I totes les coses dites jo t’ajudaré a tenir-les, haver-les, defensar-les i fer-ne la guerra, sense engany envers tu, sempre i quantes vegades em requeriràs i m’advertiràs per tu mateix o pels teus enviats o enviat, al teu costat o lluny de tu. No descobriré el teu projecte o projectes a ningú en perjudici teu, essent-ne jo conscient. No et privaré ni et discutiré la justícia i el dret sobre mi mateix, o sobre els meus. Tal com ha estat dit respecte a tu, dit comte, després de tu, jo així ho mantindré i atendré al teu fill o a la teva filla, aquell o aquella, aquells o aquelles a qui tu deixis el Berguedà de paraula o per testament, amb jurament de fidelitat i d’homenatge i això per la seva mà ho prendré i ho mantindré sense engany envers ell, tal com jo ho he fet per a tu; i ho faré dins els seixanta primers dies després que siguis mort i que jo ho sàpiga, sense mala voluntat ni lucre.
Tal com més amunt està escrit, t’ho mantindré i t’ho atendré a tu, l’esmentat Guillem, i als citats després de tu, sense engany envers tu o ells, excepte de tot allò que m’absolguis tu o els que vindran després de tu, de bon grat teu o d’ells, sense força. Per Déu i aquests sants."
(Text traduït per Empar Espinilla i Boisan)
Pere Ramon assegura al comte el lliurament de les potestats i ajudar-lo: “ad aver et a defendre et a gerregar, sine tuo engan, semper per quantes vegades me n recherras o me n comonras...”.
Retrobem els mateixos protagonistes en un document coetani a l’anterior, en el qual Pere Ramon fa un pacte amb el comte cerdà i es compromet a posar en penyora dels comtes de Cerdanya, pel cas d’incompliment, els seus feus i alous, entre els quals figura el castell de Peguera.
L’any 1095 el comte Guillem Ramon de Cerdanya fa testament i llega al seu fill Bernat totes les possessions del Berguedà i de la seva marca, entre les quals figuren els castells de Peguera, Madrona, Casserres, Pinós, i Fígols, entre altres: “Iubeo, ergo, et volo quod, si comes Tolose dederit honorem filoio meo Bernardo, illam teneat et habeat; si non, dimitto ei Bergitanum cum omnibus suis pertinenciis et comitatum illius et omnes castellos, scilicet, Matronam et Castro Serres et Torredella et castrum Edral et Pinós et Valíem Magnam et Pegeram et Figols et Montflaco et Uluga et Podium Altum et Castrum Fulit et Ferran et Caramala et omnia iura meorum parentorum et memetipsis, qui sunt et esse debent de comitatu Bergitani...”.
Els Peguera.
AFE
El nou comte cerdà, en virtut del pacte per incompliment signat amb Pere Ramon, no sabem per quin motiu, prengué les possessions a aquest i les cedí a Berenguer Ecard, vers l’any 1098. Berenguer Ecard prestà homenatge al comte Bernat pels castells de Peguera i Fígols. El mateix document que ens dóna aquesta informació diu que Berenguer era avi de Pere de Berga i que en la transacció jugaren interessos sobre Valmanya, l’església i el mercat de Berga i l’església de Sant Pau de Casserres i també els castells abans esmentats.
Quan el comtat de Cerdanya s’integrà al de Barcelona, als voltants de l’any 1117, Guillem Ramon de Berga, hereu de Berenguer Ecard, prestà homenatge a Ramon Berenguer III, per, entre altres, el castell de Peguera, i ho repetí, d’una manera molt més solemne davant Ramon Berenguer IV, l’any 1135.
Anys després, probablement el 1162, el fill de Guillem Ramon, Pere de Berga manifesta el sagrament de fidelitat al rei Alfons el Cast per les ja esmentades possessions i castells.
Pere de Berga fou un personatge important, com ho proven les seves relacions amb el rei. L’any 1166 Alfons el Cast l’autoritzà a construir un castell en el lloc anomenat Blancafort, lloc que era dins el terme del castell de Peguera.
Pere de Berga estava casat amb Estefania i del matrimoni en va néixer un fill anomenat Pere.
El setembre de l’any 1171 Pere de Berga, juntament amb la seva muller i el seu fill, fan donació al monestir de Santa Maria de Poblet del Port de Peguera amb la finalitat que servís de pasturatge per als ramats del monestir. En el document s’especifica que Ramon de Peguera és el feudatari d’aquest lloc i, com a implicat en la qüestió, signa el document juntament amb la seva muller Guisla i els seus fills Guillem i Berenguer.
Segons l’historiador Jacint Vilardaga, a mitjan segle XII, vers l’any 1148, Hug de Peguera havia adquirit l’honor de Berga, que comprenia la vila de Berga i altres possessions properes a aquesta. Fou el seu net Berenguer de Peguera qui edificà, dins la vila de Berga, un palau (veure palau dels Peguera o de Berga) que li havia de servir de residència, atès que la fortalesa era poc habitable. Pocs anys més tard, el 1190, Berenguer de Peguera, amb el consentiment dels seus germans i germanes, vengué tot l’honor de Berga a Pere de Berga i al seu fill homònim.
Seguint el mateix historiador, de l’any 1148 al 1190 foren senyors de Berga Hug de Peguera, Ponç de Peguera i Berenguer de Peguera.
A partir d’aquest moment, la història dels Peguera s’enfosqueix, malgrat sabem que continuaren detentant la senyoria del castell, ja que el 1305, Bernat de Peguera es titulava encara senyor del castell del mateix nom.
Batlle del castell de Peguera ho era, l’any 1345, Pere de “Conchs”, qui havia de donar la meitat i un bon compte de les col·lectes a l’abat de Sant Llorenç prop Bagà, com a senyor per indivís de les parròquies de Santa Maria i Sant Julià de Vallcebre, que eren del terme de Peguera.
El dia 12 de febrer de l’any 1390, el rei Joan I vengué a Ramon de Peguera tota la jurisdicció del castell de Peguera per 34 000 sous.
El mateix R. de Peguera feu donació ínter vivos al seu nebot Galceran Galceran de Pinós de moltes possessions, entre elles del lloc de Peguera, que passava d’aquesta manera a integrar-se dins la baronia de Pinós.
En començar el segle XVII, es pot llegir en un memorial destinat al rei, que el castell de Peguera era una possessió de Francesc d’Agulló, família que duia sang dels Pinós.
Castell
Són molt escasses les restes que queden d’aquest antic i encimbellat castell del Berguedà, les quals es limiten a alguns fragments de mur, que semblen posar en evidència que es tractava d’un castell de reduïdes dimensions o, encara més possiblement, d’una simple torre forta, avançada defensiva del proper castell de Fígols.
Hem de considerar que en enrunar-se la fortalesa, els habitants del lloc varen aprofitar les seves pedres per a la construcció de les seves cases que van constituir el llogarret de Peguera, poble bàsicament minaire i que va ser abandonat vers els anys setanta.
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Els castells de Peguera i Fígols, a Els castells catalans. Vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976
- Jacint Vilardaga: Historia de Berga, Barcelona 1890
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vols. I i III. Barcelona 1930-1950