Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Castellgalí No sabem res de la seva categoria religiosa, si bé no deuria passar de capella rural L’església apareix citada el 1285 i el 1298 com a Sant Martí de Castellgalí, però ignorem totalment la seva ubicació Per la manera com és citada no creiem que es tracti de cap altar de l’església parroquial, per bé que no ho descartem del tot

De la capella de Sant Jaume que pertanyia al castell de Sant Jaume, al qual probablement donà nom, només es coneix un esment, que correspon a la deixa que li féu Arnau Mir de Tost en el seu testament del 1067 En canvi el castell de Sant Jaume és esmentat a partir de l’any 955 en la donació del comte Borrell d’un alou situat al seu terme a Santa Maria de la Seu Al segle XIII reapareix aquest castell com a possessió de la família Pinós, senyors de Banat i Vilanova de Banat A la visita pastoral del 1758 de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Cerc, figura la capella annexa de Sant Jaume,…

Serra Vilaró esmenta l’existència l’any 1327 de la rectoria de Sant Jaume de Freixa a la terra de Lavansa Fraxano apareix esmentada com a parròquia pertanyent a la vall de Lavansa en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Actualment entre el riu Lavansa i el lloc de Montan hi ha la serra de Freixans A la relació de la dècima del 1280, dins del deganat de la vall de Lord, consta el capellà de Frexa, encara que possiblement es tracti de l’església de Sant Julià de Fréixens Berguedà Tanmateix d’aquesta església de Freixa es desconeix qualsevol altra menció a l’igual…

Situació Detall de les seves ruïnes Arxiu Gavín Adossada al mas Bover, masia situada al nord del terme municipal de Jorba, hom pot veure les ruïnes d’aquesta antiga capella mig amagades per la vegetació MLIR Mapa 35-15391 Situació 31TCG798074 Història Malauradament d’aquesta església no ha arribat avui dia cap notícia del seu passat històric, tot i que les restes constructives que encara romanen testimonien la seva existència en temps medievals MLIR Església Les ruïnes d’aquesta església, molt malmeses i transformades, posen en evidència que es tractava d’un edifici d’una sola…

L’església parroquial de Vilobí d’Onyar tenia agregada la capella de Santa Margarida Ja l’any 882 tenim notícia d’una Basílica Villalbino , on es fa referència a la donació de rendes per a establir-hi una comunitat de monjos, però no és pas segur que es tracti d’aquesta església de Sant Esteve La primera referència directa apareix l’any 1064 aquest any és esmentada com a Sancti Stephani de Villa Albini en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona El 1231 torna a aparèixer en un document segons el qual, Sibilla, esposa de Ramon de Cervera, assignà les rendes que…

Aquesta castell, ara desaparegut, era situat al poble del Tarròs, que és al nord-oest del cap de municipi L’indret és conegut des del 1080, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, que limitava a llevant amb els terminos Tarroci Tot i que nombroses escriptures del segle XII esmenten també el terme del lloc, cal esperar fins el 1381 per trobar la primera referència documental del seu castell, quan consta que pertanyia a l’abadessa de Santa Cecília Santa Cilia i tenia 3 focs Possiblement es tracti del monestir benedictí de Santa…

Situació Vista de llevant de l’església, modificada per construccions més tardanes, que conserva íntegre el primitiu absis llis F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Ginestar és situada sota la carretera de Girona a les Planes d’Hostoies, per Sant Gregori, a uns 12 km de Girona, en un pintoresc emplaçament, una balma de pedra tosca Mapa L38-12295 Situació 31TDG767516 JAA Història Aquesta església parroquial és esmentada en el testament de Dolça, senyora de la vall i del castell d’Hostoles, de l’any 1184, la qual llegà dos sous a l’església “ Sanctam Mariam de Ginestar ” L’any 1359 el…

L’església parroquial de Preixens apareix esmentada documentalment l’any 1172, amb motiu de la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens Segons que consta en la citada escriptura, el testament va ser jurat a l’altar de sant Pere de l’església de Preixens, en presència d’Arnau de Preixens, germà del testador i bisbe d’Urgell, Ramon, rector de l’església de Preixens, Bernat, rector de l’església del Pradell, i d’altres Bertran de Preixens, entre altres disposicions, havia ordenat que el seu cos fos sepultat a l’ ecclesie sancti Petri de Perexenz , a la qual també havia fet una…

Situació Interior de l’església després de la seva recent restauració ECSA - JA Adell esquerra, i ECSA - A Roura L’església de Sant Sebastià és situada dins el nucli urbà del poble de la Roca d’Albera, al costat de la carretera que porta a la Rocavella JAA Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Història Malauradament no hi ha referències documentals sobre aquesta capella fins a èpoques molt tardanes La primera notícia històrica és de l’any 1571, en què consta dins el terme de la Roca El seu titular, sant Sebastià, potser no era l’advocació original de l’església, que…

Situació El portal és al sud-est del reduït nucli del poble Albanyà, a l’inici de l’estret carrer de Sant Llorenç de la Muga Era l’antiga entrada al poble pel camí que hi arribava, seguint el curs del riu, des de Figueres i Sant Llorenç de la Muga Aquesta entrada va quedar obsoleta en ésser construïda l’actual carretera de Figueres a Albanyà, que arriba a la població pel cantó nord-oriental Mapa 257M781 Situació 31TDG770838 Fortificació En aquest lloc resten elements del portal d’entrada i de la fortificació adjacent L’estructura de la porta presenta diversitat d’elements De dins a fora hi ha…