Resultats de la cerca

El carrer de Santa Creu recorda l’existència d’aquesta capella, avui desapareguda, però que existia encara a la fi del segle XVIII Era veïna de Sant Esteve i de la Rodona

Actualment, d’aquest castell només resten alguns vestigis dins dels estables de Can Vilalta, un casal del poble de Favena bastit al costat de l’església de Sant Andreu i que rep el nom popular del “Castellot” Es conserven restes de les muralles, voltes gòtiques i columnes antigues Malauradament, es desconeix cap tipus de referència documental sobre la història d’aquest castell És possible que tingui el seu origen en època romànica, com l’església veïna de Sant Andreu

El 5 de desembre de 1003, un tal Ermengild vengué a l’abat Ot de Sant Cugat del Vallès diverses terres, vinyes, cases i corrals, horts i recs amb la seva resclosa, una torre i l’església de Santa Margarida del terme de Palau En un altre document del 1071 es diu que l’església és situada “ad ipsa Buada” , nom encara conservat per la masia de can Boada vell, veïna de les poques restes que actualment en queden L’església fou reedificada l’any 1681 Tanmateix en l’actualitat roman totalment enrunada

D’aquesta església, de la qual es desconeix la situació dins la ciutat de Tarragona, tan sols s’ha pogut localitzar una única referència documental consignada per E Morera Es tracta de l’acta testamentària subscrita l’any 1362 per Francesca, veïna de la Selva del Camp i muller de Francesc Arcs, la qual feu un llegat de 12 diners a l’església de Sant Vicenç dels malalts de Tarragona, especificant que s’havien d’utilitzar per a les obres de refacció o per a la lluminària del dit temple Es pot suposar, doncs, a manera d’hipòtesi, que si a mitjan segle XIV es feien obres de…

L’arqueòleg R Pita localitzà aquesta antiga fortalesa a uns quants quilòmetres al nord de Fraga, vora els masos de Carlets i de l’Urbà, dominant la plana de Mont-ral J Lladonosa, en canvi, la identificà amb la veïna torre coneguda com el Castellot La fortificació de Casteillon mot mossàrab devia tenir un paper en la famosa batalla de Fraga, en què els almoràvits derrotaren Alfons el Bataller 1134 Un conegut —i potser tardà— instrument del Llibre Verd de l’Arxiu Diocesà de Lleida, en assenyalar els termini antiqui llerde , diu el següent “ Et ascendit inde usque a…

La fortificació de Prat Muntaner és molt similar a la veïna de Rocamora —ja en terres de la vall de Castellbò— i a les restes del Serrat de les Cabanetes, a les properes comes de Burbe La seva situació, al capdamunt del turó del Prat Montaner 2 100 m d’altitud fa pensar en alguna mena de fortificació estacional per a controlar les pastures d’estiu Al Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al segle XVI, hi ha una referència a la castlania de Muntaner, en fer esment de les afrontacions del terme de Biscarbó D’aquesta fortificació resten un munt d’enderrocs, al capdamunt dels…

El poble de Bellmunt de Segarra és situat sobre un turó a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia De l’església de Sant Pere, que centra el nucli de població, no s’han conservat fins avui dia gaires notícies històriques pel que fa al seu passat medieval, quan formava part del bisbat de Vic El lloc estigué inclòs dins la senyoria de Santa Coloma de Queralt fins al segle XIII, que passà a dependre del monestir de Montserrat, jurisdicció sota de la qual es mantingué fins al començament del segle XIX L’església parroquial de Sant Pere de Bellmunt fou visitada pel bisbe de Vic…

L’església de Sant Esteve de Valldoriola fou inicialment un edifici romànic modificat els segles XVII i XVIII, conservant, però, una estructura molt simple de l’edifici primer Situada dins el comtat de Berga, Sant Esteve fou parroquial a l’època medieval dins l’àmbit territorial del bisbat d’Urgell El lloc, i concretament la vila Oriola, és esmentat l’any 997 el comte Bernat de Cerdanya i la seva muller donaren al monestir de Santa Maria de Ripoll un gran alou a la vall de Merlès i entre els límits referenciats s’esmenta la vila Oriola villa Oriola L’any 1044, quan es consagrava l’església…

La problemàtica de la manca absoluta de dades sobre la història de l’església de Sant Joan de les Medes, que hom exposa en parlar de la veïna església de Sant Julià de les Medes, es veu aquí agreujada pel fet que no resta cap vestigi de la primitiva església romànica de Sant Joan Com en el cas de l’esmentada església de Sant Julià, ens hem de conformar amb les notícies referides al veïnat de les Medes, el qual formava part del terme del castell de Finestres, com queda documentat el 1323 La venda al baró de Santa Pau, Hug, dels drets que la corona tenia als castells de Finestres,…

L’església de Sant Pere centra la caseria de Pociello, situada entre els pobles de Capella i Llaguarres, a la riba esquerra de l’Isàvena L’indret de Pociello sembla que fou conegut a l’edat mitjana pel titular de la seva església En l’acta de dotació de Sant Julià de Capella, datada el 997, la qual es considera un document suspecte, o si més no, qüestionable, es consigna la donació que li va fer un tal Pedrós, consistent en una peça de terra situada “ in loco ubi dicitur ad Sancti Petri ”, que bé podria tractar-se de l’indret de Pociello La seva història sempre anà lligada a la de la …