Resultats de la cerca

Dades personals i evolució artística Es fa díficil parlar de Miquel Nadal com a figura aïllada, ja que per diverses raons apareix sempre documentat amb altres mestres, com Francesc Vergers, Bernat Martorell II i Pere Garcia de Benavarri De fet, les referències més importants sobre Miquel Nadal es troben a partir del seu contracte amb Bartomeua –vídua de Bernat Martorell– i Bernat Martorell II –fill d’aquest mestre– per fer-se càrrec de l’obrador barceloní del pintor Ja amb anterioritat es tenen, però, algunes notícies de la seva activitat artística, per bé que no es conegui, fins ara, gairebé…

Tot i que els canvis estructurals més significatius que experimentà el retaule en temps de l’internacional es donaren durant la primera etapa, també n’hi va haver en 1425-50, aproximadament Consistiren sobretot en la substitució de les redortes per pilars i en una certa tendència a incloure-hi menys escenes, però força més grans Tanmateix, els testimonis de retaules dels diferents indrets del territori català ofereixen una gran diversitat tant pel que fa a l’estructura com a la tècnica emprada Els canvis estructurals del període anterior es consolidaren plenament durant aquesta segona època…

Retaules de Bernat i Jaume Serra i Valentí Montoliu al bisbat de Tortosa Se n’indica l’emplaçament original Les dades corresponen a l’encàrrec de l’obra o a la data de la notícia més antiga que se’n té S Mata Ja des del darrer quart del segle XIV, però en especial durant la llarga prelatura del bisbe Ot de Montcada 1415-73, el bisbat de Tortosa, que era llavors molt més extens que en l’actualitat vegeu el volum Arquitectura I d’aquesta collecció, pàg 32, es constituí en un nucli pictòric molt…

Es desconeix l’origen geogràfic del conjunt d’obres atribuïdes a aquest anònim, tot i que a vegades s’han relacionat amb Girona, com va fer Gudiol i Ricart, atès el seu parentiu amb obres posteriors d’aquesta regió Gudiol i Ricart, 1953, pàg 117, mentre que Ainaud també proposà un hipotètic origen gironí per a la principal obra d’aquest artista, el retaule de Sant Julià i Santa Basilissa Ainaud, 1990, pàg 93 La producció atribuïda al Mestre de Santa Basilissa comprèn el retaule de Santa Bàrbara MNAC/MAC, núm inv 4506, que ingressà al Museu Nacional d’Art de Catalunya procedent de l’adquisició…

Miracle dels sants Cosme i Damià Escena d’un retaule dedicat a aquests sants procedent de Santpedor, obra del darrer quart del segle XIV relacionada amb el Mestre de Rubió S’hi pot apreciar clarament un armari encastat amb lleixa central i portes ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Junt amb les caixes i els cofres, els armaris són, amb tota seguretat, el conjunt més interessant de mobiliari de grans dimensions del període que s’ha conservat fins a l’actualitat I malgrat que aquestes peces són armaris exempts d’àmbit religiós, també n’hi havia d’àmbit domèstic Els exemplars exempts…

Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un…

La segona etapa del gòtic internacional a l’arquebisbat de Tarragona es caracteritza, com la primera, pel fet que la contractació d’obres importants estigué a càrrec de pintors forasters Però així com a l’etapa anterior aquesta situació no impedí als pintors autòctons afirmar els seus estils i els seus tallers, en aquesta l’efecte fou el contrari i contribuí de manera important a l’atonia de la pintura local, a la qual no ajudaren tampoc ni l’emigració cap a altres zones dels artistes més destacats ni la complicada situació econòmica, demogràfica i política del Principat en aquells moments…

Santa Isabel cuidant malalts acompanyada de les seves serventes, al retaule de Sant Bartopmeu i Santa Isabel de la catedral de Barcelona, obra de Guerau Gener Bartomeua Bou, vídua del noble Francesc de Santcliment, encarregà aquest retaule a Guerau Gener el 1400 Inicialment es va collocar en una capella del claustre de la catedral i més tard es traslladà a una altra de l’interior Segons la Llegenda àuria , Isabel d’Hongria, casada amb Lluís IV, landgravi de Turíngia, era molt caritativa i fundà un hospital de pobres i malalts, que cada dia visitava dues vegades, escena que recull la pintura…

Ram de la reixa de la Figuera, d’autor anònim Catedral de Tarragona Una de les reixes més populars del gòtic català és la coneguda popularment amb el nom de “reixa de la Figuera”, que tancava el cor de la catedral de Tarragona per la banda del presbiteri Aquesta obra, que es pot datar al segle XV, segueix l’estructura tradicional de tres parts amb barres de secció circular coronades per un floró de lliri Les barres més properes a la porta, però, tenen un diàmetre més gran i acaben amb dos rams de figuera, fet del qual deriva el seu nom Es considera que les fulles de figuera i les figues de…

Sala d’una casa del carrer de Graells, a Cardona Restitució ideal de la celebració d’una missa a la capella reial de Santa Àgata originalment dedicada a Santa Maria, construïda a partir del primer decenni del segle XIV L’actual retaule del Conestable, de Jaume Huguet v 1464, ha estat substituït per un d’argent que se sap per inventaris que havia presidit la capella El que s’ha dibuixat s’inspira en el de la seu de Girona, realitzat en diversos moments del tres-cents La reixa que tanca el presbiteri, per altra banda, mostra la tipologia d’aquestes estructures al segle XIV I els vestits…