Resultats de la cerca

El segle XIV és per a la Seu Vella la centúria més brillant des del punt de vista artístic Si al llarg del segle XIII es bastí la gran arquitectura del temple i s’inicià el cos claustral, durant el tres-cents es continuà el procés constructiu d’aquest àmbit, es modificà la planta romànica del temple amb l’erecció de capelles privades concebudes per a ús funerari i s’endegaren els grans projectes artístics de la façana de ponent i la torre campanar Crist entronitzat beneint, clau de volta del tram absidal de la capella de Jesús de la Seu Vella, construïda pel bisbe Arnau Sescomes el 1334 L’…

Data 1788 El notari de Lleida Josep Pocurull i Castells va descriure la trona de la nau major de la Seu Vella quan aquest edifici ja s’havia convertit en caserna militar La trona ha desaparegut El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal en conserva només els plafons de sant Lluc i sant Marc i un fragment impossible d’identificar En la trona de la iglésia catedral antiga que està en la part del evangeli, esto és, en la part de ponent, comensant per la part del cor se troba en la barana de pedra a la part de fora, lo que mira al públich, las imatges treballades de escultura…

Imponent aspecte de l’església, una ambiciosa construcció començada a mitjan segle XIV sota el patrocini dels comtes d’Urgell ECSA - GSerra L’església parroquial de Santa Maria, dita la Major , presideix la ciutat de Balaguer des del capdamunt del barranc de la Botera, conegut a l’edat mitjana amb el nom de torrent de Gerundella o Gironella L’església es va construir en un antic barri de la ciutat que els contemporanis anomenaven, senzillament, barri del Pla Durant el període andalusí la ciutat incloïa, a més, els barris d’Almatà i del Torrent És probable que a l’indret on després es va…

Obrers aterrant el portal de migdia de l’església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà durant la Guerra Civil Espanyola AHCP Després d’haver estudiat àmpliament les manifestacions de l’arquitectura religiosa durant els segles XIII, XIV i XV, és a dir, en els anomenats segles del gòtic, i d’haver pres en consideració, en els capítols anteriors, l’arrelament i la supervivència de les formes gòtiques en els temps moderns, en aquest capítol i en els següents abordem dos dels aspectes més significatius de la presència del gòtic en el món contemporani D’una banda, la problemàtica i els conflictes…

El convent de Sant Francesc de Barcelona era al raval de la ciutat, entre l’actual edifici del Govern Militar i la plaça del Duc de Medinaceli També conegut amb el nom de convent de Sant Nicolau dels menors o dels framenors, va ser aterrat completament el 1837, com a conseqüència d’un seguit d’infortunis que es van anar succeint des del 1800 Així, el 1822 va esdevenir caserna del tercer batalló de la Milícia Nacional voluntària i, tot i que el 1828 s’hi van tornar a installar els frares, poc després, el 1834, va ser habilitat per a hospital de colèrics fins a la desamortització…

El pla de la Seu de Tarragona, amb l’antic casal del Degà a mà esquerra, ara coneguda com Casa Rectoral ECSA – GSerra Com ja ha estat observat en un altre lloc en el primer volum d’aquesta collecció, la catedral gòtica és el nucli al voltant del qual s’aglutina tot un sector de la seva ciutat, cosa que permet referir-se al complex catedralici com si es tractés d’un autèntic i extens organisme arquitectònic Al seu centre hi ha el temple catedral en sentit estricte, envoltat per una primera corona de construccions que formen part del mateix cos i on s’especialitzen funcions menys sagrades, com…

L’arbre de la creu amb Crist crucificat, pintures murals de la tercera capella de l’evangeli La iconografia de l’arbre de la creu s’inspira en un text del franciscà sant Bonaventura BU – GSerra Les pintures murals de l’església de l’antic convent dominicà de Puigcerdà són un dels conjunts més interessants, tant des del punt de vista iconogràfic com compositiu, de la pintura del primer terç del segle XIV Realitzades entre el 1320 i el 1340, testimonien la complexitat de tendències i corrents pictòrics i la influència mútua entre les diferents tècniques artístiques que caracteritzen el segon…

El claustre de Sant Pere d’Àger se situa com la darrera obra important que es portà a terme en aquest monestir de la Noguera, seu d’una comunitat regular de canonges augustinians i també lloc de residència dels comtes d’Urgell, que passaven llargues temporades al monestir perquè dins del seu recinte hi havia encara l’antic castell d’Àger, del segle XI, esdevingut una residència seva El comte Pere d’Urgell, el promotor del projecte del claustre, hi féu estades sovintejades La manca gairebé absoluta de documentació no permet oferir gaires dades concretes sobre el seu procés constructiu Quant al…

Vista aèria de les drassanes, un conjunt molt unitari, únic a Europa, que es va començar a bastir durant el regnat de Pere el Gran, al final del segle XIII ECSA – JTodó Una de les principals creacions del gòtic civil català són, sens dubte, les drassanes reials de Barcelona Gairebé totes les grans ciutats marítimes europees es van dotar, durant la baixa edat mitjana, d’un espai cobert on construir, reparar i aixoplugar les seves embarcacions Als Països Catalans van disposar de grada, a més de la Ciutat Comtal, Cotlliure, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, València, Dénia i la Ciutat de Mallorca…

Escut de la ciutat encastat a la façana de l’hospital de Santa Maria ECSA – GSerra Situació i topografia La ciutat de Lleida es constituí a la riba dreta del Segre, al cim i al vessant d’un turó Les cinc parròquies que formaven la Lleida dels darrers segles de l’edat mitjana eren situades al voltant del tossal, on s’alçava la seu, el castell del Rei i molts altres edificis importants, sobretot relacionats amb eclesiàstics Per a entendre la ciutat medieval, cal valorar també la importància de l’eix viari que anava de nord-est a sud-oest, entre el riu i el vessant del turó En certa manera, la…