Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
llangardaix

Llangardaix comú
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd o lluert Lviridis ateny uns 35-50 cm de …
granota

Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l…
cobra

Cobra índia
Chethan Kumar iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’ofidis, de la família dels elàpids, de coloració variable.
Les cobres, quan estan excitades, poden expandir el coll per formar una mena de caputxó, moviment que efectuen aixecant les costelles cervicals que giren al voltant de llur articulació vertebral en fer aquest moviment, en algunes espècies es posen de manifest diversos dibuixos característics Les cobres més conegudes són la cobra índia Naja naja que ateny d’1,5 a 2 m de llargada i viu tant en llocs de vegetació densa com en llocs semidesèrtics de la Xina, l’Índia, Birmània, les illes de la Sonda i Sri Lanka, la cobra egípcia o àspid Naja haje , que té una llargada…
escurçó
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil ofidi de la família dels vipèrids, i en especial als dels gèneres Bitis, Causus, Cerastes
.
El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupilla vertical, les dents verinoses molt grosses fins a 5 cm i el tronc rodó massís i ample L’espècie més important és l' escurçó del Gabon B gabonica , que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts Unes altres espècies importants són l' escurçó bufador Barietans , que viu en zones àrides i té vida nocturna, i…
ambistòmids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels, integrada per salamandres, generalment terrestres, amb el cap més aplanat que la salamandra comuna, i les dents del vòmer disposades en fileres transversals.
Són pròpies dels EUA i de Mèxic Una de les espècies, la salamandra gegant del Pacífic Dicamptodon ensatus , ateny una llargada de 33 cm L' Ambystoma tigrinum , espècie mexicana, és coneguda pel nom de la seva larva, l'axolot
plesiosaures
Herpetologia
Subordre de rèptils aquàtics de l’ordre dels sauropterigis que aparegueren al començament del Triàsic i existiren fins a la darreria del Cretaci.
Típicament, els plesiosaures tenien un cos ample, el coll llarg, la cua curta i les extremitats desenvolupades en aletes La seva mida variava entre 2 i més de 15 m de llargada Els plesiosaures eren vivípars com ho demostra un exemplar que reserva un embrió relativament gran a dintre de la seva cavitat abdominal
gripau d’esperons
Herpetologia
Nom donat als amfibis anurs de l’ordre dels anomocels que pertanyen al gènere Pelobates
.
Atenyen uns 7-9 cm de llargada, tenen la pell verrucosa i presenten un fort esperó a cadascun dels metatarsos de les potes posteriors De dia habiten colgats en sòls arenosos i fangosos i surten de nit per nodrir-se N'hi ha a Europa i Àsia Les espècies Pelobates fuscus i Pelobates cultripes són comunes als Països Catalans
xenopèltids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis amb els ossos del crani soldats entre ells, la mandíbula desproveïda de l’os coronoide i el premaxil·lar proveït de dents.
L’extrem anterior de la mandíbula os dentari és més independent que el posterior Aquesta família és integrada per una sola espècie, Xenopeltis unicolor , la serp de fang asiàtica, de fins a 1 m de llargada i de color fosc iridescent És una serp crepuscular i nocturna que es nodreix d’insectes i petits mamífers Són molt irritables, i passen la major part del temps colgades al fang
boa
boa irisada ( Epicrates cenchris )
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom aplicat a una cinquantena d’espècies de serps de la família dels boids, que pertanyen principalment als gèneres Constrictor, Eryx, Corallus, Eunectes, Charina, Epicrates, Enygrus ofidis
).
Són serps aglifes de grans dimensions, de cos robust i potent, que posseeixen dents en els ossos premaxillars S'alimenten de mamífers petits, de rèptils i d’ocells, que cacen preferentment de nit i que maten per constricció, envoltant-los amb el cos tenen la boca molt dilatable i s’empassen les preses senceres durant la digestió, que és llarga, romanen en estat letàrgic No són verinoses per a l’home Moltes boes tenen costums predominantment arborícoles i es pengen dels arbres ajudant-se amb la cua, que és una mica prènsil Viuen generalment a la selva, bé que algunes habiten en llocs desèrtics…
racofòrids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs del subordre dels diplasiocels.
Tenen un aspecte, semblant al dels hílids, però amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra sacra de forma cilíndrica i les dues meitats de la cintura escapular fermament soldades per les vores Comprèn 10 gèneres, que habiten a l’Àfrica, Madagascar, l’Àsia sud-oriental, l’Índia oriental, la Xina, les Filipines i el Japó El gènere més representatiu és Rhacophorus, amb l’espècie Rleucomystax , d’uns 7 cm de llargada, que habita a la Xina i al sud-est d’Àsia presenta els ulls molt grossos, el timpà rodó i palès i els dits de les potes anteriors independents i acabats en un disc adhesiu…