Resultats de la cerca

El 1916 rebé el nom de Consell d’Investigació Pedagògica Reorganitzat el 1920, fou dissolt el 1924 Eugeni d’Ors en fou el primer director, amb Alexandre Galí de secretari Organitzà l’Escola Normal de Mestres, impulsà el mètode Montessori, la creació de biblioteques populars, diversos cursos monogràfics i installà la primera biblioteca pública de temes pedagògics als Països Catalans Publicà les revistes Quaderns d’Estudi , i Butlletí dels Mestres i la collecció popular '' Collecció Minerva '

Té com a fites les tasques d’investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics Ha patrocinat la publicació de diferents obres

Suspès el 1923, començà una segona època el 1931, que perdurà fins el 1938 Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres Sota la direcció d’Alexandre Galí, hi hagué un cos de redacció format per Josep Albages, Pere Blasi, Manuel Galés, Jacinta Morell, Joan Morey, Josep Parunella i Pere Santaló Hi collaboraren també pedagogs forans, com Maria Montessori, Charlotte Bühler, etc

Ha estat admesa progressivament en la pràctica escolar de tots els països Les resistències actuals obeeixen a la limitació tradicional de l’escola a l’element masculí de les classes dirigents o a concepcions religioses La primera aplicació pràctica fou duta a terme als EUA, d’on s’estengué a Europa A Catalunya l’aplicaren les Escoles Modernes de Ferrer i Guàrdia 1901 i l’Escola Horaciana 1905 de Pau Vila, entre d’altres

Tradicionalment es referia als principis i mètodes per a l’ ensenyament , per a la formació completa física, intellectual, ètica, social de l’infant actualment, però, va més enllà del període escolar, ja que inclou totes les etapes de la formació de l’individu Les opcions educatives que en el curs de la història han fet els diversos pobles, cultures i grups ideològics han donat lloc a intuïcions, utopies i realitzacions que es descriuen com a història de la pedagogia i de les quals bona part han estat assumides a partir del segle XIX per la pedagogia pròpiament dita, que les contempla…

A l’antiguitat clàssica, el παιδαγωγός grec paedagogus , en llatí era l’esclau que acompanyava els nois a l’escola i sovint s’ocupava de la seva educació

Es començà a publicar l’any 2002 amb una periodicitat anual i amb un volum d’articles considerable Amb anterioritat, des de la seva fundació, la Societat Catalana de Pedagogia publicava un Butlletí , precedent immediat de l’actual revista El primer director fou Conrad Vilanou i Torrano 2002-11

En l’antiguitat, els epítoms tingueren molta difusió, com, per exemple, els de Tit Livi Ab urbe condita

La zona de desenvolupament pròxim defineix aquelles funcions que estan en procés de maduració, en un estat embrionari Es tracta d’un concepte clau que és part integrant de la teoria de l’aprenentatge de Lev Sem'onovič Vygotskij Aquests plantejaments de Vygotskij constitueixen una de les fonts psicopedagògiques que inspiraren la fonamentació teòrica de la reforma educativa del 1990 a l’Estat espanyol