Resultats de la cerca

És una acció de caràcter real, en la qual l’actor ha de provar l’existència de la servitud i la lesió causada a aquest dret abans de trenta anys comptadors des de l’acte obstatiu contrari a la servitud

És irrellevant que provingui d’un acte o d’un fet jurídic, car les nocions de validesa i d’efecte jurídics no van sempre juntes Un acte pot ésser vàlid però sense cap efecte um matrimoni sense consumar, i pot esdevenir-se al contrari cas del matrimoni nul respecte als fills haguts

Si la deducció és feta per la llei, hom l’anomena presumpció legal si la fa el jutge, judicial La primera representa sempre el pensament del legislador Sovint esdevé regla positiva de dret, talment que no pot ésser impugnada per altres proves hom l’anomena presumpció juris et jure ‘de fet i de dret’ La judicial, en canvi, és la que l’ordenament legal considera veritable, mentre no existeixi una prova que demostri el contrari per això és anomenada juris tantum ‘només de dret’ En contra de la presumpció, només hi ha el recurs de revisió

Són legalment catalanes les següents persones els fills de pare català menors d’edat els fills de pare català residents i nascuts o no al Principat de Catalunya, majors d’edat els nascuts al Principat de Catalunya de pare no subjecte al dret català si el pare, durant la minoritat del fill o bé el fill mateix major d’edat declara la voluntat que el fill sigui sotmès a la legislació catalana qualsevol altra persona que hagi guanyat el veïnatge civil català per residència al Principat de Catalunya durant deu anys sense manifestació en contrari, o bé per residència durant dos anys si…

Fins als temps moderns, l’anatocisme fou considerat illícit, i en altres èpoques, fins i tot delictuós el prohibiren la legislació canònica i la romana, i així es mantingué a l’època medieval, fins que el codi de Napoléo l’admeté, per pacte dels interessats o a conseqüència de reclamació judicial, sempre que es tractés d’interessos deguts almenys per un any sencer les modernes legislacions l’admeten amb algunes restriccions A la legislació espanyola vigent, és admès l’anatocisme des que són judicialment reclamats els interessos o si així ha estat pactat, bé que els tribunals poden, en…

La legislació sobre això, d’origen medieval, prohibia la venda dels béns posseïts o adquirits per determinats tipus de propietaris En l’àmbit civil eren aquests els posseïdors de béns comunals, propis i collectius, i els grans propietaris aristòcrates, que transmetien llurs propietats de pares a fills, immutables o engrandides En el món eclesiàstic ho era l’Església, pel que feia tant a béns individuals com a béns institucionals i collectius —monàstics—, seculars o regulars Quant a les mans mortes de caràcter fundacional, aquestes es referiren a diversos tipus d’institucions eclesiàstiques…

Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de suposar tinguts en…

Aquest és constituït pels béns físics del país cases, fàbriques, eines, terrenys, carreteres, estocs de productes acabats, etc i per la diferència entre els drets de les unitats econòmiques del país sobre béns d’altres països i els drets d’estrangers sobre béns del país Les posicions deutores i creditores entre ciutadans del país bitllets en circulació, deute públic interior, títols de propietat, préstecs, etc no formen part del capital nacional, puix que en efectuar el balanç consolidat constitueixen partides del signe contrari, que resten cancellades El balanç del capital…