Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
analogia
Dret
Mètode d’aplicació de la llei per mitjà del qual una norma que regula un cas determinat és feta extensiva a casos no prevists anàlegs o semblants amb identitat de raó.
El seu fonament és el principi segons el qual a fets iguals correspon igual regulació, és a dir, a igual raó, igual disposició L’aplicació de l’analogia en el camp del dret ofereix dificultats, car, bé que pot servir útilment per a completar el sistema de normes legals, també pot servir per a introduir l’arbitrarietat i l’abús, en especial per obra dels jutges, principals aplicadors de l’analogia En el dret civil l’analogia és fàcilment admesa, i en casos concrets, com per exemple en la llei espanyola d’arrendaments urbans, hom fa una crida expressa a l’aplicació per analogia En…
abdicació
Dret
Renúncia voluntària del monarca a favor de qui el segueix en la línia successòria.
Bé que normalment l’abdicació es produeix per un acte explícit de renúncia, històricament ha estat admesa l’abdicació per actes tàcits, tals com el matrimoni del monarca o la seva absència del regne, realitzats sense l’autorització de l’assemblea parlamentària
avantjudici
Dret
Judici previ per a decidir sobre la procedència o improcedència d’iniciar un procés civil o penal contra un jutge o magistrat que tingui per objecte exigir la responsabilitat per infraccions de les lleis, relativa a l’exercici de llurs funcions.
Aquesta decisió tanmateix no suposa cap trejudici sobre la definitiva culpabilitat o innocència de l’encausat L’avantjudici solament és prescrit quan l’acció és promoguda pel perjudicat o ofès Un cop admesa la querella, en són conseqüències la instrucció de sumari i la suspensió en la funció del jutge o magistrat afectat
fill | filla
Dret
Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials Les definicions de fill adulterí, illegítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill , per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona descendents de primer grau o de grau ulterior Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels noms, sinó…
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…
jurista
Dret
Tractadista del dret.
Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç, que fou…