Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
territorialitat de les lleis
Dret
Principi segons el qual la llei obliga tots els qui es troben en el territori de l’ens que l’ha dictada.
S'aplica, sobretot, amb relació a les lleis penals i d’ordre públic Només en són eximits persones, edificis i vaixells afectats per l'extraterritorialitat
pignoració
Dret
Dret real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al creditor per obtenir el pagament d’un crèdit, facultant aquest a retenir la cosa i vendre-la o de qualsevol altra manera alienar-la vençut el terme.
Mentre en la hipoteca la cosa hipotecada roman en poder del deutor, en la pignoració la possessió de la cosa pignorada passa a poder del creditor La pignoració s’aplica generalment a les coses mobles Són requisits de la pignoració el deute i la cosa pignorada El deute ha d’ésser real i pot procedir de qualsevol obligació lícita Hom pot pignorar les coses mobles existents o futures, drets reals de superfície, porcions indivises d’una cosa, obligacions, etc El dret de pignoració es considera indivisible en atenció a la cosa pignorada i, en cas que la cosa pignorada sigui divisible, es pot…
Pla Nacional de Joventut de Catalunya
Dret
Pla sectorial de coordinació en matèria de joventut que té per finalitat assegurar la coherència metodològica en l’actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut.
Determina les línies, els eixos i els objectius de les polítiques de joventut i és aplicat preferentment per les administracions públiques de Catalunya, tot respectant l’autonomia dels organismes als quals s’aplica i, en tot cas, exercides d’acord amb el Consell Rector del Pla, òrgan collegiat adscrit al departament competent en matèria de joventut En el Consell Rector del Pla hi ha representats els diversos ens que participen en l’establiment i aplicació de les polítiques de joventut l’Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya…
xaria
Islamisme
Dret
Nom donat a la llei canònica de l’islam.
Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers temps de l’…
voluntat de l’estat
Dret
Principi d’unitat i de validesa de tots els preceptes jurídics d’un ordenament positiu.
La referència comuna de totes les normes legals a la voluntat de l’estat és el que fa que les lleis es concebin com un tot unitari i harmònic Qualsevol dret positiu, sigui consuetudinari, institucional, jurisprudencial, legislatiu o contractual, té força de llei en tant que es pot referir a aquesta voluntat, la qual és l’única font formal de les normes jurídiques positives vigents Qualsevol norma positiva, independentment del seu origen efectiu, constitueix dret vigent en la mesura que és aplicada i imposada pels organismes de l’estat Així, les clàusules d’un contracte, els estatuts d’una…
primacia del dret de la Unió Europea
Dret
Principi d’aplicació de dret de la Unió Europea pel qual el dret europeu té un valor superior al dret dels estats membres.
Així, si una norma d’un estat membre és contrària a una disposició europea, les autoritats dels estats membres han d’aplicar la disposició europea tot deixant en suspens el caràcter obligatori de la disposició de l’estat membre El principi de primacia del dret de la Unió Europea s’aplica a tots els actes de l’estat membre amb independència que s’adoptessin abans o després de l’aprovació de la norma europea El principi de primacia del dret europeu garanteix la seva aplicació uniforme en tot el territori de la Unió Europea La primacia fou consagrada en la sentència del Tribunal de Justícia de…
aforament
Dret
Dret penal
Atribució de la competència per a jutjar determinades persones en un ordre jurisdiccional determinat legalment que no coincideix amb el que preveu la competència general.
La base de l’aforament es troba en la dignitat, el càrrec o la professió que posseeix la persona en qüestió Quan s’aplica als electes membres de cambres legislatives hom l’anomena immunitat parlamentària Segons la Llei orgànica del poder judicial espanyola del 1985 són aforats els membres dels governs, tant de l’estatal com dels autonòmics, els diputats dels parlaments i del Congrés i els senadors, i alguns jutges i magistrats A banda, tenen també la condició d’aforats els membres de la família reial L’òrgan judicial superior que substitueix els tribunals ordinaris és, en el cas dels membres…
caució
Dret
Assegurament o garantia del compliment d’una obligació mitjançant jurament, penyora de béns propis o fermances
d’un tercer.
En certs casos, el jutge pot admetre a l’usufructuari caució juratòria o promissòria En el dret romà hi havia unes caucions d’ordre judicial tendents a assegurar l’acatament o el compliment de la sentència o en previsió de possibles perjudicis a alguna de les parts litigants, i unes altres de tipus extraprocessal, com les exigibles als tutors i curadors , als usufructuaris, usuaris, i la muciana , que pesava sobre hereus i legataris instituïts sota condició potestativa negativa per tal d’assegurar el retorn del llegat o de l’herència en el cas d’ésser infringida la condició En l’antic dret…
presó perpètua
Dret
Màxima pena de privació de llibertat de què disposa la legislació d’un país.
La presó perpètua adopta formes i denominacions diferents segons la jurisdicció de cada país, i en molts casos inclou la possibilitat de la concessió de llibertat condicional un cop acomplerta una part de la pena A l’Estat espanyol estigué en vigor del 1822 al 1928 i inicialment fou anomenada treballs perpetus , per tal com consistia més en treballs forçats que no pas en la reclusió El 1848, quan s’implantà la pràctica de lligar el reu amb una cadena i els treballs eren realitzats al penal, adquirí la denominació de cadena perpètua La reforma del codi penal del 1870 introduí la possibilitat…