Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Consell General de l’Advocacia Espanyola
Dret
Òrgan representatiu, coordinador i executiu superior dels col·legis d’advocats d’Espanya.
Té a tots els efectes la condició de corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena per al compliment dels seus fins Fou ampliat l’any 1996, amb la modificació de l’assemblea de degans, en la qual es destaca el vot ponderat de cada collegi en funció del nombre de collegiats inscrits, circumstància que potencia la representativitat de cadascun dels collegis a l’assemblea de degans Aquest nou Consell està integrat per 83 degans dels collegis d’advocats d’arreu de l’estat, el president de la Mutualitat de Previsió Social de l’Advocacia i el tresorer del Consell
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1936
Dret
Llei d’autonomia atorgada al País Basc per la República Espanyola per l’octubre del 1936.
El primer projecte d’estatut juny del 1931 i el segon abril del 1932 havien trobat l’oposició del govern Azaña i dels municipis de Navarra, respectivament Així mateix, el projecte definitiu aprovat per Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i ratificat per plebiscit novembre del 1933, havia estat impedit per tradicionalistes, monàrquics i cedistes d’ésser aprovat a les corts Això provocà, a l’estiu del 1934, que els diputats bascs se'n retiressin i que l’assemblea de parlamentaris a Zumárraga fos seguida de la dimissió collectiva dels ajuntaments i facilités un apropament a l’Esquerra…
Ajuntament de Barcelona
Dret
Corporació pública que, d’acord amb la legislació espanyola, representa, governa i administra els interessos propis del municipi de Barcelona.
L’origen de la corporació municipal es remunta al segle XII i està relacionat amb el paper que exerciren els prohoms de la ciutat, cada vegada més important, els quals constituïren el Consell de Cent al segle XIII L’Ajuntament té la seu a la Casa de la Ciutat de Barcelona
memòria històrica
Història
Dret
Mesures de foment del coneixement del passat i de reconeixement d’aquelles persones que durant la Guerra Civil Espanyola o la dictadura franquista patiren actes injustos per motius polítics, ideològics o religiosos.
Àmbit estatal Entre d’altres, patiren la pèrdua de la vida o de la llibertat amb condemnes de presó, treballs forçats, internaments en camps de concentració, deportacions o exili orquestrats en la seva major part pel franquisme en la causa general Tot i les diverses iniciatives dutes a terme des del 1978 tant pels poders públics com per la societat civil, no fou fins el 2007 que les Corts Espanyoles aprovaren una llei 52/2007, de 26 de desembre que comprenia les polítiques públiques dirigides a promoure el coneixement històric, una proclamació general del caràcter injust de totes les…
Estatut d’Autonomia de Galícia del 1938
Dret
Llei d’autonomia atorgada a Galícia per la República Espanyola l’1 de febrer de 1938 en sessió de corts celebrada a Montserrat.
En foren avantprojecte les “Bases per a l’Estatut de Galícia”, elaborades per la Federació Republicana Gallega maig del 1931, i el projecte definitiu sortí d’una assemblea regional dels ajuntaments reunida a Santiago de Compostella pel juliol del 1932 i fou ratificat per plebiscit pel juny del 1936, després que els principals grups galleguistes s’uniren amb la Izquierda Republicana L’estatut, però, no arribà a tenir vigència
Antoni Pelegrí i Partegàs
Dret
Advocat i escriptor.
Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau Fou fundador del Centre d’Estudis Interplanetaris 1958 i president de l’Agrupació Astronàutica Espanyola 1966-68 i de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Collegi d’Advocats de Barcelona 1976-80, entre altres institucions Escriví sobre els drets humans Drets humans i constitució espanyola , 1990 i el dret interplanetari L’home i el dret en l’espai còsmic , 1967, temes sobre els quals ha escrit un gran nombre d’articles Durant quinze anys, a la postguerra, se celebraren a casa seva les sessions de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el…
tribunal d’honor
Dret
Història del dret
Tribunal existent dintre de certes corporacions o col·lectivitats per tal de judicar la conducta deshonesta, bé que no delictiva, d’alguns de llurs membres.
La Constitució Espanyola del 1978 prohibeix els tribunals d’honor
català | catalana
Dret
Segons la legislació espanyola vigent, condició de la persona a qui són aplicables les normes d’abast personal del dret civil especial de Catalunya.
Són legalment catalanes les següents persones els fills de pare català menors d’edat els fills de pare català residents i nascuts o no al Principat de Catalunya, majors d’edat els nascuts al Principat de Catalunya de pare no subjecte al dret català si el pare, durant la minoritat del fill o bé el fill mateix major d’edat declara la voluntat que el fill sigui sotmès a la legislació catalana qualsevol altra persona que hagi guanyat el veïnatge civil català per residència al Principat de Catalunya durant deu anys sense manifestació en contrari, o bé per residència durant dos anys si l’interessat…
competència
Dret
En estats compostos en què hi ha nivells de govern, conjunt de matèries sobre les quals es poden realitzar polítiques públiques amb diverses funcions (legislar, executar o jutjar) sobre determinats àmbits de la realitat segons la distribució territorial del poder prevista en la Constitució.
En el sistema autonòmic espanyol previst en la Constitució del 1978, la distribució de matèries competencials entre l’estat i les comunitats autònomes es troba regulada en el Títol VIII i, principalment, en l’article 149 de la Constitució espanyola Una comunitat autònoma adquireix la capacitat de legislar o executar sobre una determinada matèria la funció jurisdiccional no es troba descentralitzada a l’Estat espanyol si la competència es troba assumida per l’Estatut d’Autonomia de la comunitat autònoma o bé si es troba prevista en una de les lleis estatals de modificació…
Estatut d’Autonomia del País Valencià
Dret
Projecte de llei d’autonomia per al País Valencià.
Els primers intents d’aconseguir un estatut d’autonomia començaren immediatament després de la proclamació de la Segona República Espanyola A aquest efecte fou redactat el text d’un avantprojecte, publicat pel juliol del 1931, sota iniciativa fonamentalment blasquista La negativa de nuclis republicans d’Alacant i de Castelló de la Plana a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenada Conjunció de Partits, d’una banda, i la Dreta Regional i el PURA, de l’altra, que, si més no, limità la concreció política de les aspiracions estatutàries, cada dia més esteses El resultat de les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina