Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Codi de Consum de Catalunya
Dret
Conjunt de normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum.
Les normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores es descriuen en la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Parlament de Catalunya, a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum d’acord amb les previsions de l’Estatut d’Autonomia del 2006 i adapta la seva normativa a les exigències de les directives de la Unió Europea La regulació es divideix en tres llibres, el primer dedicat a disposicions generals el segon, als aspectes relatius a les relacions de consum, i el tercer a la…
protecció dels animals
Dret
Conjunt de mesures que estableixen les obligacions i les prohibicions que han d’observar els propietaris d’animals i els col·lectius amb tracte habitual amb animals.
Les normes generals per a la protecció i el benestar dels animals que es troben a Catalunya són contingudes a la llei 22/2003 del Parlament de Catalunya Aquesta llei fa una nova definició del concepte d’animal de companyia, en regula la protecció i es configura com una disposició marc de protecció dels animals També es regulen els aspectes relatius a les empreses especialitzades que es fan càrrec del servei de recollida d’animals abandonats i es crea el Voluntariat de Protecció i Defensa dels Animals, que ha d’afavorir la implicació ciutadana en l’assoliment de les finalitats de…
codi penal
Dret
Dret penal
Text de dret positiu que estableix els delictes i les penes.
La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat general pel que fa als…
Comissió Bilateral Generalitat-estat
Dret
Òrgan que constitueix el marc general i permanent de relació entre el govern de la Generalitat de Catalunya i el govern de l’estat.
És un instrument de participació i collaboració de la Generalitat en l’exercici de competències estatals i un fòrum d’intercanvi d’informació i de deliberació sobre polítiques públiques i assumptes d’interès comú Entre les funcions específiques reconegudes a la Comissió Bilateral destaquen la deliberació, la formulació de propostes i, si escau, l’adopció d’acords amb relació a projectes de llei que incideixin en la distribució de competències entre l’estat i la Generalitat, la programació de la política econòmica en tot allò que afecti els interessos i la competència de la Generalitat, el…
jurat
Dret
Institució per mitjà de la qual el poble participa en l’administració de justícia de la manera que la llei determina i en relació amb aquells procediments penals en què és previst.
Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió…
Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea
Dret
Conjunt de drets que els ciutadans de la Unió poden oposar davant les institucions, els òrgans i els organismes d’aquesta, com també davant dels estats membres únicament quan apliquin el dret de la Unió.
El document s’aprovà durant la cimera de Niça de 7 de desembre de 2000 Tipifica una sèrie de drets que havien estat reconeguts per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sota la inspiració de les tradicions constitucionals dels estats membres La Carta dedica el primer títol al reconeixement de la dignitat humana, del dret a la vida, del dret a la integritat de la persona, a la prohibició de tortura i a la prohibició d’esclavitud En el títol segon, s’hi troben reconegudes les llibertats clàssiques d’expressió, de pensament, de respecte a la vida familiar, de…
Pere Albert
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià a Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261, data, segons sembla, de la seva mort Considerat com la màxima personalitat de la ciència jurídica del seu temps, la seva tasca fou molt apreciada per Jaume I i per Ramon de Penyafort A partir de la seva intensa activitat com a jutge, intervingué en algunes gestions de caràcter diplomàtic que li confià el monarca, i assistí, com a procurador de la seva diòcesi, al concili provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Albalat Al segon terç del segle, redactà la seva obra fonamental Tractatus de consuetudinibus…
jutge del social | jutgessa del social
Dret
Jutge amb jurisdicció a tota una província, conegut també amb el nom de magistrat del treball i que coneix en única o primera instància dels processos relatius a matèries laborals i de seguretat social.
Dret 2017
Dret
El jutge Carmel Agius, president del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia TPII va anunciar que es condemnava a cadena perpètua el general serbobosnià Ratko Mladic´ per genocidi i crims contra la humanitat durant la guerra de Bòsnia 1991-95 © UN Photo / Eskiner Debebe El context jurídic mundial i l’inici del mandat del president Trump als Estats Units van comportar la desvinculació de Washington de l’Acord de París sobre el canvi climàtic Pel que fa als drets humans, el Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia TPII va condemnar a cadena perpètua per genocidi i…
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…