Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…

El seu origen cal situar-lo a la conquesta d’Anglaterra pel normands Foren creats, aleshores, els tribunals Courts reials que, a través de llur jurisprudència, elaboraren el conjunt de normes jurídiques conegudes per common law , en clara oposició respecte dels costums locals aplicats per les jurisdiccions tradicionals que durant un temps es mantingueren Els tribunals reials, en decidir segons procediments més moderns i amb possibilitats superiors i de més eficàcia per a executar llurs decisions, anaren guanyant terreny El Segon Estatut de Westminster del 1285 fou un intent dels senyors…

Vida i obra Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria El 1934, amb Els hereus de Xanta , guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller Participà de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el dugué al front d’Aragó, a Almansa, a la contraofensiva de la línia de Castelló i a la batalla de l’Ebre, on fou ferit Acabà…

Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…

Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç, que fou…

Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…