Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Servei de Tramitació de Justícia Gratuïta
Dret
Servei d’atenció al ciutadà a través del qual hom tramita gratuïtament les sol·licituds presentades per aquells ciutadans que no tenen els suficients recursos econòmics per a litigar.
També notifica personalment als ciutadans la resolució i, si escau, la designació provisional d’advocat i procurador del torn d’ofici Aquest servei depèn del Collegi d’Advocats de Barcelona i entrà en funcionament el 12 de juliol de 1996
Sobirania i justícia
Dret
Associació constituïda el maig del 2009 amb l’objectiu de promoure la independència de Catalunya per vies pacífiques i democràtiques
Impulsada sobretot per antics alts càrrecs de Convergència i Unió i persones afins, defensa el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya i, dins d’una orientació transversal, manté entre els seus pressupòsits l’adhesió irrenunciable a la Unió Europea Organitza actes d’informació i debat amb personalitats reconegudes en l’àmbit de la sobirania i els processos d’independència, com ara la celebració de la jornada internacional Building a New State, de periodicitat anual En fou el primer president Agustí Bassols , succeït el 2011 per Quim Torra i, aquest, al seu torn, per Isabel-…
cort d’apel·lació
Història
Dret
A França, a Itàlia i a d’altres estats europeus, des de la Revolució Francesa, jurisdicció encarregada de jutjar en apel·lació els afers sentenciats a primera instància per un tribunal de rang inferior.
Les corts d’apellació són instituïdes als caps dels diferents districtes o regions judicials el departament dels Pirineus Orientals és comprès dins la jurisdicció de la cort d’apellació de Montpeller Una cort d’apellació, segons el model francès, fou instaurada al Principat de Catalunya el 1810 pel governador napoleònic Maurice Mathieu, a fi de supervisar les decisions dels altres tribunals, a petició de la part interessada Era format per un president el primer en fou Tomàs de Puig, un vicepresident president, al seu torn, de la sala o cambra de justícia criminal , formada fins…
Tractat de Niça
Política
Dret
Segon dels tractats signats pels països membres de la Unió Europea per a la revisió i actualització del Tractat de Maastricht, en aquest cas el febrer del 2001.
Entre els temes abordats destaca el de les reformes institucionals es mantingué el sistema de majoria qualificada com la norma d’ús general de presa de decisions a la Comissió, i es reduïren les qüestions amb dret a vet l’ingrés de nous socis, els nomenaments i els assumptes constitucionals També foren objecte de debat les dimensions de la Comissió, qüestió que enfrontà els països petits amb els grans i per a la qual es proposaren solucions de compromís nombre màxim de comissaris, torn rotatori igualitari, etc També es modificà el nombre de vots al consell de ministres, mesura…
dret visigòtic
Dret
Dret propi del visigots.
Originàriament popular i consuetudinari, com el de tots els pobles germànics, adoptà la forma escrita i codificada arran de l’establiment dels visigots al migdia de les Gàllies i, sobretot, en independitzar-se de l’imperi Romà i estendre's des de les Gàllies cap a la península Ibèrica El Codex Eurici Euric i la seva revisió feta fer per Leovigild constitueixen els seus primers exemplars, potser d’exclusiva aplicació als súbdits de raça goda, mentre que els habitants d’ascendència romana pogueren continuar gaudint de llur antic dret, objecte, al seu torn, d’una recopilació…
Col·legi d’Advocats de Barcelona
Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona
© ECSA
Dret
Corporació professional a la qual han de pertànyer els llicenciats en dret per a exercir a la ciutat de Barcelona i a d’altres municipis propers, instituïda per una cèdula reial el 1833.
Des del 1921 té la seu al Palau Casades, al carrer de Mallorca de Barcelona Des del 1895, conjuntament amb l’ Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya , installada al mateix edifici, publica la Revista Jurídica de Catalunya i, des del 1983, El món jurídic A part les activitats professionals, com l’Escola de Pràctica Jurídica, té una Comissió de Cultura, que programa actes d’interès públic El càrrec de degà, de lliure elecció com tots els de la junta de govern, ha adquirit un prestigi ciutadà A mitjan segona dècada del segle XXI hi eren inscrits més de 24000 advocats Les seves…
Tribunal de les Aigües de València
Dret
Tribunal que es reuneix cada dijous d’onze a dotze del matí a la part dreta de la porta dels Apòstols de la seu de València, per tal de veure i de resoldre les diferències sorgides entre els regants de l’Horta valenciana, excepte els beneficiaris de la séquia de Montcada, que constitueixen una comunitat a part.
Jaume I feu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari “ segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns ” L’aigua del Túria 15 m 3 /s és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o sequier i la junta…
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…
procurador d’ofici
Dret
Persona, designada per torn i nomenada pel col·legi de procuradors, encarregada de representar, en els judicis civils, els litigants que han obtingut o simplement sol·licitat el reconeixement del dret de justícia gratuïta i, en les causes criminals, els querellants que han obtingut o sol·licitat el reconeixement d’igual dret o els processats o encartats que no han utilitzat el dret a designar procurador.