Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
reserva de domini
Dret
Pacte que s’estipula en determinats contractes, com en la venda ajornada, per obligar el comprador a pagar tot el preu.
La reserva implica que la plena propietat no és aconseguida pel comprador fins que ha pagat la totalitat del preu Fins aquest moment el comprador pot usar i gaudir de la cosa, però no té la facultat de disposar-ne, cedir-la en arrendament o vendre-la sense autorització del venedor
dret balear
Dret
Dret especial vigent a les Illes Balears recollit a la Compilació del Dret Civil Especial de Balears, aprovada per la llei espanyola de 19 d’abril de 1961.
Les institucions de dret civil de la compilació són derivació de l’antic dret propi de les Illes dret mallorquí dret menorquí dret eivissenc i afecten principalment el règim econòmic matrimonial, la successió testada i contractual i algunes peculiaritats en matèria de drets reals, com és ara el cens i l’alou També hi són recollides certes consuetuds específiques de Menorca, d’Eivissa i de Formentera A la comissió codificadora que preparà i estudià el text fou ponent, per a les Illes, el jurisconsult mallorquí Gabriel Subias i Feliu L’any 1990 el Parlament Balear redactà de bell nou la quasi…
Tribunal de Comptes Europeu
Dret
Institució comunitària de rang inferior a les institucions bàsiques (Comissió, Consell, Parlament i Tribunal de Justícia), amb la funció principal de fiscalitzar o controlar els comptes de la Unió Europea.
Creada el 5 d’abril de 1977 per decisió dels representants dels governs dels estats membres, fou constituïda el 18 d’octubre del mateix any i entrà en funcionament amb la sessió inaugural el dia 25 d’aquest mes La seva seu és a Luxemburg És compost per dotze membres, elegits per sis anys pel consell, els quals han d’exercir les seves funcions amb absoluta independència i en interès general de la Unió Europea, i durant el seu mandat no poden exercir cap altra activitat professional, retribuïda o no Aquest tribunal examina els comptes de la totalitat dels ingressos i les despeses de la Unió…
aprofitament d’aigües
Dret
Dret d’usar o consumir una part o la totalitat d’unes aigües públiques o privades que corren o són estancades.
Especialment, dret d’aprofitar-se d’unes aigües públiques per a fer-ne un ús privatiu forniment d’aigües de poblacions, consum industrial, regatges, cria de peixos, etc Aquests aprofitaments especials d’aigües públiques constitueixen un cas d’ús privatiu de coses de domini públic i, per tant, necessiten una concessió administrativa per a constituir-los legalment, bé que excepcionalment és admès que pugui ésser adquirit el dret de l’aprofitament per prescripció de 20 anys de gaudi sense concessió Les concessions d’aprofitament són fetes per un període determinat d’anys, bé que solen ésser…
directiva
Dret
Norma bàsica de la Unió Europea que cada estat ha de desenvolupar en la seva legislació.
Les directives estableixen els objectius que han de complir els estats membres, i cedeixen a aquests els mitjans legislatius per a aconseguir-les Poden estar destinades a la totalitat o a alguns dels estats membres, i s’apliquen sobretot per a coordinar les polítiques i les lleis dels estats membres, molt especialment amb temes relacionats amb el mercat únic Entre altres requisits, les directives fixen terminis per a la seva transposició en la legislació de cada estat membre que hi estigui involucrat, d’acord amb els seus condicionaments i peculiaritats En cas d’incompliment, la…
codi
Dret
Text de dret positiu concebut amb un criteri unitari i sistemàtic que regula una determinada branca del dret.
El codi és expressió del procés de codificació que s’inicià al s XIX els precedents legislatius que adoptaren aquest nom, dels quals el més conegut és el Codi de Justinià El Codi, no foren més que compilacions o simples recopilacions Cal diferenciar-lo de la compilació o de la recopilació de lleis, puix que, mentre que aquestes són una agrupació de lleis ja existents feta en forma sistemàtica o cronològica, el codi constitueix una llei nova amb un contingut nou, encara que es fonamenti en lleis i costums existents El codi pretén d’assolir la totalitat de la matèria regulada d’una…
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
Dret
Convenció del Consell d’Europa relativa a les llengües pròpies no oficials als estats membres, publicada el 5 de novembre de 1992.
El document reconeix la possibilitat d’habilitar mesures de protecció i promoció per a aquestes llengües, que declara part del patrimoni cultural europeu, atesa llur situació precària També reconeix, d’acord amb la Convenció Europea sobre Drets Humans 1950, la legitimitat dels seus parlants de disposar d’unes condicions mínimes que els en permetin l’ús La definició de ‘llengua minoritària o regional’ se circumscriu a qualsevol de les llengües no oficials parlades tradicionalment per una part dels ciutadans d’un estat, generalment en un territori determinat En resten excloses, per tant, les…
dret civil
Dret
Dret civil
Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos…
terratge
Dret
Dret català
Segons el dret del Camp de Tarragona, cessió d’un erm per a posar-lo en conreu, en canvi que en els primers anys el conreador obtindrà la totalitat de les collites i en els posteriors en pagarà la tercera o la quarta part, que anirà augmentant a poc a poc fins a donar-ne la meitat al propietari; es pacta pel nombre d’anys que convenen les parts.
desamortització
Història
Dret
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…