Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ordenança
Dret administratiu
Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment les administracions locals en l’àmbit de llurs competències, tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments
pedani | pedània
Dret administratiu
Dit de les autoritats o funcionaris d’entitats locals menors, com veïnats, barriades o parròquies.
concert per a la prestació de serveis
Dret administratiu
Forma de gestió indirecta dels serveis de les corporacions locals contractada amb altres entitats públiques o privades.
acord administratiu
Dret administratiu
Decisió de l’administració pública, adoptada preferentment per un òrgan col·legiat (consell de ministres, consell executiu, òrgans dels ens locals, etc.).
Les lleis estableixen si aquests acords han d’ésser adoptats per majoria o per un altre règim de votació, àdhuc els altres requisits per a llur validesa jurídica acte administratiu
descentralització
Dret administratiu
Tècnica administrativa consistent a transferir part de la competència de l’administració central o autonòmica a entitats amb personalitat pública d’àmbit geogràfic reduït o d’especialització funcional.
El procés descentralitzador permet de mantenir el control polític central tot donant una autonomia en determinats àmbits o aspectes de la gestió administrativa En els estats de dret anglès, la descentralització ha estat el fonament de la gestió pública i ha permès de potenciar el desenvolupament de les collectivitats locals Els estats basats en el dret administratiu francès tendeixen, per la complexitat i l’increment actuals de les funcions públiques, a superar el centralisme a través d’una descentralització geogràfica i funcional de l’aparell administratiu tot cercant una major…
ordenança militar
Dret administratiu
Dret militar
Ordenança que regula el règim o disciplina de l’exèrcit.
Als regnes hispànics, l’ordenança militar castellana més antiga és la de l’any 1503 després d’aquesta en sorgiren d’altres, unes merament locals, altres particulars o de coses especials, fins les que el 1768 foren promulgades per Carles III, que, tant per la seva perfecció com per la seva duració, eren summament detallistes i previsores, però, malgrat això, els calgué una norma aclaridora l’any 1769 Al s XIX i al començament del XX s’intentaren diverses reformes d’aquestes ordenances, però no s’arribaren a implantar només alguns reglaments especials han anat introduint…
Síndic de Greuges
Dret administratiu
Persona nomenada pel Parlament de Catalunya per a la defensa de les llibertats dels ciutadans, i per extensió, la institució que encapçala i representa.
Supervisa l’actuació de l’administració pública de la Generalitat i la dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l’Estatut dóna competència a la Generalitat Creada aquesta institució per l’Estatut, el Parlament de Catalunya nomenà síndic de greuges Frederic Rahola , el 1984, al qual succeí en el càrrec Anton Cañellas 1992-2004, Rafael Ribó 2004-22 i des del 15 de de juliol de 2022 ocupa el càrrec Esther Giménez-Salinas i Colomer El desembre de 2009 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei del Síndic de Greuges, que ampliava la durada del càrrec de…
policia autonòmica
Militar
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, cos policíac civil, jerarquitzat, amb una competència i unes funcions situades teòricament entre les de la policia de l’estat i les de les policies municipals o locals.
La Constitució del 1978 contempla la possiblitat de creació d’un cos policíac per part dels òrgans de govern autonòmic d’acord amb els articles 149-29 d’aquest text, en la forma que els respectius estatuts determinin, dins del marc del que disposi una llei orgànica Només els estatuts d’autonomia de Catalunya i del País Basc articles 13 i 17, respectivament ajuden a configurar el concepte legal de policia autonòmica Si bé en principi els cossos tradicionals i forals d’algunes nacionalitats són exclosos d’aquest concepte, a Catalunya els mossos d’esquadra i al País Basc els Miñones d’Àlaba i…
règim local
Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions polítiques…