Resultats de la cerca

En un primer temps els monjos es regien pels decrets conciliars, les decretals pontifícies i les lleis civils dictades per a ells Les regles pròpies, sense caràcter oficial, no apareixen fins al tombant dels segles IV-V i coexisteixen amb la legislació oficial Acostumen a tenir tres parts sovint mesclades una de doctrinal, una altra de disciplinària i un ordre de la pregària Les primeres regles, i també les més importants, són les de Pacomi, Basili i Agustí, que juntament amb Joan Cassià i Jeroni influïren en totes les següents El grup gallicà comença amb les regles anònimes de Lerins, que…

Format per tretze auditors, doctors en ambdós drets, vuit dels quals són italians i un de català, representant l’antiga corona catalanoaragonesa, és presidit per un degà La seva existència és testimoniada ja el 1331, bé que la seva competència fou definida per Benet XIV el 1747

Al servei de Benet XIII, fou creat cardenal a Perpinyà el 1408 Tot i haver escrit un tractat en defensa de la legitimitat del papa Luna i d’haver-lo seguit pertot, el 1417 l’incità a renunciar, i l’any següent passà a l’obediència de Martí V

El deure de visitar corresponia al bisbe en la seva pròpia diòcesi, a l’arquebisbe en el territori de la seva metròpolis i als superiors religiosos o delegats seus als convents o monestirs de la seva jurisdicció Els prelats dels Països Catalans visitaren sovint el bisbat personalment, i, per privilegi de Benet XII 1336, que els permetia de rebre’n la paga, i la llei general, se serviren també de delegats, especialment ardiaques, degans i clergues del cercle episcopal

Constava de cinc llibres normes generals, de les persones, de les coses, dels processos, i dels delictes i les penes Per la seva concepció i el seu enfocament, fou molt criticat pels elements reformadors del catolicisme, i després del concili II del Vaticà hom n'inicià la revisió, que entrà en vigor el 1983, durant el pontificat de Joan II El nou Codi consta de set llibres de les normes generals, del poble de Déu, de la missió d’ensenyar de l’Església, de la funció de santificar de l’Església, dels béns temporals, de les sancions i dels processos Ha estat traduït al català 1983

El que ostenta aquest dret rep el nom de patró El patronat és de tres menes eclesiàstic quan correspon a alguna església, dignitat o ofici eclesiàstic laical quan correspon als seglars, ja siguin persones físiques o corporacions i mixt, quan participa de les dues qualitats, o concorren en la fundació unes persones amb béns eclesiàstics i altres amb béns familiars, o bé essent el patró una sola persona, ho fa amb béns de les dues procedències El dret de patronat es podia adquirir per fundació, per reedificació, per prescripció i per privilegi En el primer cas, calia la donació del terreny, l’…