Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
vicari apostòlic
Dret canònic
Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.
La seva jurisdicció és ordinària, però vicària, puix que és exercida en nom del papa i pot no tenir el caràcter episcopal Aquest títol apareix al final del segle IV referit a un bisbe residencial que rep poders especials del papa sobre altres bisbes de la regió el primer vicari apostòlic conegut és el de Tessalònica, amb motiu de la divisió de la Illíria i l’interès de refermar la presència del patriarcat romà enfront del bizantí Aquesta funció desaparegué al segle XII, i fou assumida de fet pels legats papals, però hom en mantingué el nom per a designar un enviat del papa per a…
vicari general
Dret canònic
Prevere legítimament constituït per a representar la persona del bisbe en l’exercici de la seva jurisdicció in spiritualibus ac temporalibus a tota diòcesi.
És de lliure nomenament del bisbe, i cessa per mort o renúncia d’aquest, així com per revocació del bisbe L’any 1963 foren concedides àmplies facultats de delegació als vicaris episcopals Aquest càrrec sorgí al segle XIII com a fruit de la rèplica dels bisbes als poders que els ardiaques havien anat acumulant des del segle IV, i fou plenament ratificat pel concili tridentí, que reduí l’ardiaconat a una dignitat honorífica dels capítols catedralicis
patriarca
Cristianisme
Dret canònic
Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església catòlica.
El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…
asil religiós
Dret canònic
Història del dret
Immunitat reconeguda al delinqüent o al perseguit que pren per refugi protector un lloc sagrat (temple, altar, territori o ciutat).
La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que posteriorment, per influència…
dret de patronat
Dret canònic
Facultat de presentar un clergue, en qualsevol dels seus graus, per a la provisió d’un bisbat, prelacia secular o regular, dignitats, prebendes, en catedrals i col·legiates, rectories i beneficis.
El que ostenta aquest dret rep el nom de patró El patronat és de tres menes eclesiàstic quan correspon a alguna església, dignitat o ofici eclesiàstic laical quan correspon als seglars, ja siguin persones físiques o corporacions i mixt, quan participa de les dues qualitats, o concorren en la fundació unes persones amb béns eclesiàstics i altres amb béns familiars, o bé essent el patró una sola persona, ho fa amb béns de les dues procedències El dret de patronat es podia adquirir per fundació, per reedificació, per prescripció i per privilegi En el primer cas, calia la donació del terreny, l’…