Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
lluïsme
Dret català
Dret del senyor directe, anomenat també foriscapi, a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga i, així, lloa i aprova la transmissió.
En general, a Catalunya, per les transmissions a títol cal pagar la tercera part del valor de la cosa emfitèutica quan la transmissió és a títol lucratiu correspon el 21 i dos terços per 100, excepte quan es tracta de traspàs als descendents, en el qual cas no cal pagar res, o bé la transmissió emfitèutica és a Barcelona o en una localitat que gaudeixi dels seus privilegis, un dels quals és de no pagar per les transmissions a títol lucratiu Al territori de Barcelona, ha de pagar el lluïsme el venedor, i a la resta de Catalunya, l’adquiridor…
mitja guadanyeria
Dret català
Associació de caràcter familiar, practicada a la Vall d’Aran.
Segons la qual els cònjuges, i a voltes també pares i fills o persones estranyes, es comprometien a pagar per parts iguals els deutes procedents del règim de la casa, i a partir-se els guanys i els augments, si no hi havia fills en morir algun dels contraents És recollida per l’actual compilació del dret civil de Catalunya com un règim econòmic conjugal de comunitat limitada de béns, que només existeix si expressament es pacta en capítols matrimonials però també permet que se celebri entre persones que no són cònjuges, d’acord amb els precedents històrics
concòrdia
Història
Dret català
Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns; són considerats com a font de dret.
Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs béns Alfons el Magnànim…
paret mitgera
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de la seva…
fadiga
Dret català
Història del dret
Dret de prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.
A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a títol onerós fins al cap de sis anys…
censal
Dret català
Obligació de pagar indefinidament una pensió o cànon anual com a contrapartida d’un capital donat; hom acostumava a garantir sobre béns immobles, de manera semblant a la hipoteca, afegint-hi a vegades el pacte d’ escriptura de terç
.
La seva creació adoptava generalment la forma de venda del dret, peró també es podia constituir en testament o codicil Fou la forma d’encobrir el préstec usurari o amb interès, prohibit per la legislació canònica compresa dins el dret comú era també prohibit en alguna de les constitucions de Catalunya, però en d’altres hom donava per vàlida aquesta forma de préstec i, fins i tot, en les corts de Barcelona del 1432, convocades per Alfons IV, hom regulà l’execució per raó dels censals La institució arrelà tant que fou permesa en butlles papals de Martí V i de Calixt III i, especialment, en la…
Compilació del dret civil especial de Balears
Dret català
Text legal ordenador del dret civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’Estat espanyol de 1961.
La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació pel jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al Codi Civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Collegi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins El text estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…