Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
redempció de l’emfiteusi
Dret civil
Facultat que el dret català vigent atorga a l’emfiteuta o censatari de poder extingir l’emfiteusi mitjançant l’abonament al senyor directe de l’import convingut en constituir-se l’emfiteusi o en pacte posterior.
O també la quantitat que resulti de capitalitzar la pensió al tres per cent i l’import d’un lluïsme d’acord amb el tipus pactat, i en defecte de pacte, el que assenyalin la llei o els costums locals
casament a casa
Dret civil
Conveni o pacte fet en capítols matrimonials.
Estableix que el cònjuge que restarà viu es podrà tornar a casar sense perdre l’usdefruit legal, i amb la facultat de transmetre'l al nou cònjuge, de forma que la casa i els béns del premorient restaran en poder del sobrevivent i hi tindran igualtat de drets els fills d’ambdós matrimonis L’atorguen els pares instituïdors i, en llur defecte, el consell de família Hom acostuma a posar-hi la condició que el segon consort haurà d’ésser d’igual o semblant qualitat i circumstància És una institució consuetudinària de Ribagorça, de l’alt Aragó i de Sobrarb
separació de béns
Dret civil
Dret civil català
Règim econòmic matrimonial en què cada cònjuge conserva la propietat de tots els seus béns i l’administració i el gaudi amb total independència.
Al Principat de Catalunya i a les Illes Balears és reconegut en defecte de pacte en capítols matrimonials Tradicionalment els efectes del règim de separació de béns eren mitigats pel dot que aportava la muller i per l’esponsalici o escreix que el marit prometia a l’esposa però la decadència de les institucions dotals comporta que l’actual règim econòmic conjugal català sigui d’estricta separació de béns Amb tot, la compilació balear ha introduït una estranya clàusula de caràcter comunitari El 2008, a l’empara de l' Estatut d'Autonomia del País Valencià del 2006 entrà en vigor el…
vici ocult
Dret civil
Defecte no manifest que té una cosa venuda o llogada i que en fa minvar el valor.
Cal palliar-lo per sanejament
datiu | dativa
Dret civil
Dit del curador del fideïcomís i de l’herència jacent nomenat pel jutge en defecte de testamentari.
datiu | dativa
Dret civil
Dit del tutor o curador nomenat pel jutge, en defecte de tutor o curador testamentari o legítim.
aliments
Dret civil
Prestació econòmica que determinades persones estan legalment obligades a complir envers familiars propers en cas de necessitat, a fi que puguin cobrir les necessitats mínimes de subsistència.
Així, hom parla d’un deute d’aliments per part de qui els ha d’abonar alimentant, i d’un dret d’aliments per part de qui els ha de rebre alimentista, bé que és possible que l’obligació d’alimentar neixi també de contracte voluntari i no per obligació de la llei Els aliments deguts per imposició legal pressuposen una relació de parentiu entre alimentant i alimentista, el grau del qual determina cada legislació de forma variable esposos, fills, pares, germans, etc, com també és diferent, segons les legislacions, la quantia dels aliments satisfets, bé que normalment té relació amb la posició…
llegítima
Dret civil
Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador.
La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’herència, i la…
invalidesa
Dret civil
Condició d’un acte jurídic defectuós en un dels seus elements (nul·litat) o afectat per un vici o defecte legal (anul·labilitat), per la qual cosa aquell és privat o pot ésser privat dels seus efectes jurídics.
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…