Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
dret de petició
Dret civil
Una de les llibertats públiques reconegudes a nombroses constitucions, consistent en la facultat que té cada persona natural o jurídica d’adreçar-se a les autoritats demanant la reparació d’un dany o perjudici, la promulgació, la modificació o l’acompliment d’una disposició legal i, en general, tot el que sigui d’interès públic o privat; normalment, són exclosos d’aquest dret els membres de les forces armades, sobretot si es tracta de reclamacions col·lectives.
Tenen dret a emprar-lo tots els majors d’edat, les persones jurídiques, les dones casades sense vènia marital De l’exercici d’aquest dret, no pot derivar-ne perjudici per al peticionari, llevat que incorri en delicte o falta
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’…
consanguinitat
Dret canònic
Dret civil
Relació de parentiu
que uneix les persones que vénen d’un ascendent comú; és anomenada natural
si procedeix d’una simple relació carnal, i civil
quan deriva d’un matrimoni legítim.
La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el…
dret de reunió
Dret civil
Dret penal
Dret de reunir-se les persones en un mateix lloc de comú acord amb la finalitat d’assistir a un esdeveniment, de discutir temes d’interès comú o simplement de conversar amigablement.
No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en sistemes totalitaris a mesura…
menor d’edat
Dret civil
Dit de la persona que, pel fet de no haver arribat encara a la majoritat, no gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.
Durant aquest període, la condició del menor d’edat pot sofrir diverses modificacions, com és ara pel fet d’un matrimoni, per a la legalitat del qual hom exigeix una edat mínima establerta segons els codis matrimoni Llavors, home i dona gaudeixen de capacitat per a testar i actuar de testimoni i amb dret a assistir i ésser escoltats en les reunions de consell de família A partir de 16 anys, en cas d’epidèmia, homes i dones poden atorgar testament sense notari davant tres testimonis de més de 16 anys El codi penal del 1995 modificà l’edat mínima per a respondre criminalment, que passà dels 16…
reticència
Dret civil
Delicte consistent a callar en un contracte coses que haurien determinat condicions diverses del mateix contracte.
En el cas d’un contracte d’assegurança, la reticència de l’assegurat sobre l’abast i la natura del risc en comporta l’anullament
testimoni
Dret català
Dret civil
Dret processal
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat i altres condicions d’…
investigat
Dret civil
En la terminologia jurídica espanyola, persona citada durant la fase d’instrucció d’una causa com a sospitosa d’haver comès un delicte.
embargament
Dret civil
Ocupació i retenció de béns ordenada per l’autoritat judicial, a conseqüència d’un deute o d’un delicte, per tal d’assegurar el pagament del deute o la responsabilitat pecuniària que hom pugui haver contret en virtut del delicte, que priva el deutor o el responsable de la facultat de disposar dels béns.
En general són embargables tots el béns, mobles i immobles, amb l’excepció del llit del deutor, el dels seu cònjuge i el dels seus fills, la roba més indispensable, les eines de treball i una part del sou que permeti de fer cara a les mínimes necessitats de supervivència L’embargament pot ésser preventiu, que constitueix una mesura precautòria, o executiu, que deriva de l’existència d’una declaració de responsabilitat o de la que és implícita en un document amb força executiva
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…