Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
tutor | tutora
Dret civil
Persona a la qual hom encomana la tutela de la persona i dels béns, o solament de la persona o dels béns, dels menors que no són subjectes a la pàtria potestat o dels incapacitats.
El càrrec es defereix per testament o per decisió judicial i és obligatori exercir-lo, encara que amb la possibilitat de poder allegar les excuses que estableix la llei Les facultats del tutor són principalment d’administració o execució sota la vigilància del jutge
tutela
Dret civil
Poder atorgat per la llei a persones determinades (tutor), que té com a objecte la protecció i defensa dels menors d’edat orfes i dels incapacitats i de llur patrimoni.
Càrrec de dret privat la representació de l’incapaç es refereix només als seus drets civils, té un interès públic o general, que en fa l’exercici obligatori i gratuït Les funcions del tutor depenen del grau d’incapacitat del menor o incapaç, bé que generalment es refereixen al fet de tenir cura de l’incapaç i de la seva educació i protecció generals, a la seva representació en tots els actes civils i administratius que puguin afectar la seva persona i els seus béns La tutela pot ésser testamentària quan en el testament dels pares ja hi ha determinada la persona que ha d’ocupar el…
tudor | tudriu
protutor | protutora
Dret civil
Persona que, sense ésser tutor, és encarregada de vetllar pels interessos d’un menor; segons quines siguin les funcions encomanades, és anomenat curador o defensor judicial.
La figura del protutor, amb la llei del 1991 de la tutela i institucions tutelars, pren més importància que la que tenia anteriorment, i s’estableix, de manera obligatòria, la necessitat de nomenar un protutor sempre que el patrimoni del sotmès a tutela sigui important i no ho haguessin prohibit els pares El protutor té la funció de fiscalitzar l’activitat del tutor, autoritzant actes, intervenint en l’inventari i en la rendició de comptes i assabentant el jutge de qualsevol irregularitat en l’exercici del càrrec De la lectura d’aquesta llei es desprèn la idea que el protutor s’…
datiu | dativa
Dret civil
Dit del tutor o curador nomenat pel jutge, en defecte de tutor o curador testamentari o legítim.
pupil | pupil·la
Dret civil
Dret romà
Orfe menor d’edat sota la cura d’un tutor.
En el dret romà, era el qui abans d’atènyer la pubertat impúber es trobava fora de la potestat paterna, per defunció del pare o per emancipació, i que estava subjecte a la tutela testamentària i dativa dels impúbers
protutor | protutora
Dret civil
Persona encarregada de supervisar les funcions i actuacions del tutor.
El codi de família de l’any 1998, sota el títol de la tutela i altres institucions tutelars, substitueix la llei de l’any 1991, que regulava l’esmentada matèria En aquesta nova regulació se suprimeix la figura del protutor, ja que no havia tingut prou arrelament, i apareix una nova figura, el consell de tutela, amb funcions de control
consell de família
Dret civil
Organisme que era destinat a la tutela de menors i incapacitats.
La legislació espanyola vigent ha suprimit aquest organisme i ha atorgat al jutge una major intervenció en la fiscalització i el control del tutor en benefici del menor o incapacitat
administrador | administradora
Dret civil
Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona; pot també realitzar actes que ultrapassin els d’administrar, si així ho disposa la llei o l’acta de nomenament del càrrec d’administrador.
Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons…
responsabilitat extracontractual
Dret civil
Responsabilitat civil que brolla de tot dany, culpós o no, amb independència de qualsevol contracte.
A part les negligències no punibles hom és responsable, així, d’actes d’altres persones el pare, dels del seu fill menor d’edat el tutor, el mestre, dels de qui té al seu càrrec etc, dels animals propis i dels danys que puguin causar a tercers en cas de perdre's o de marxar, i dels mateixos objectes sense vida i dels danys que puguin donar-se per llur causa estat ruïnós d’un immoble, insuficient prevenció que un giny exploti, etc