Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
senat
Política
Dret constitucional
En els sistemes parlamentaris moderns, segona cambra, o cambra alta, que juntament amb la cambra baixa forma el parlament (bicameralisme).
En els estats federals sol tenir funcions de defensa dels interessos de les unitats autònomes que formen la federació Als EUA, per exemple, és integrat per representants dels estats de la Unió i intervé en la política exterior ratificació dels tractats internacionals pot actuar també com a tribunal de justícia en delictes comesos per funcionaris federals A l’Alemanya Federal i a Àustria rep el nom de Bundesrat En els estats unitaris, en canvi, el senat sol tenir, d’una manera més directa, una funció conservadora, de fre a la cambra baixa en general, la representativitat del senat no és gaire…
Tribunal de Garanties Constitucionals
Dret constitucional
Organisme fundat per la Constitució de la Segona República Espanyola per al control de la constitucionalitat de les lleis i que entenia dels recursos d’inconstitucionalitat d’aquestes.
Era format per un president, que nomenava el parlament, el president de l’alt cos consultiu de la República, el president del tribunal de comptes, dos diputats elegits per les corts, dos advocats i quatre professors de dret Qualsevol persona podia dirigir-se a aquest tribunal per tal d’obtenir, si procedia, la declaració d’inconstitucionalitat de les lleis
parlamentarisme
Política
Dret constitucional
Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder.
És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental Contràriament al règim presidencialista, el règim parlamentari, presidit per un cap d’estat —el president de la república o el rei constitucional— sense responsabilitat política, no separa el poder executiu del poder legislatiu tots els ministres són, alhora, membres del parlament d’altra banda, el suport del parlament —o, en la pràctica, de l’assemblea de diputats— és imprescindible perquè el govern pugui mantenir-se al poder és a dir el parlament legitima l’autoritat del govern De fet, en un règim parlamentari, el govern és, en…
parlament
Edifici del Parlament del Canadà, a Ottawa
© Corel Professional Photos
Política
Dret constitucional
Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Formada per una sola cambra unicameralisme , sobretot en els règims centralistes o unitaris, o, més sovint, per dues bicameralisme , sobretot en els sistemes d’estats federals, és composta, en els règims democràtics, per representants dels ciutadans La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe la cambra alta, sovint per sufragi indirecte, per exemple, pels parlaments regionals però també, a vegades, per designació o en funció d’un càrrec El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les seves funcions legislatives, la tasca d’…
estat d’alarma
Política
Dret constitucional
Estat de crisi que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari.
En l’ordenament constitucional espanyol, l’alarma és un dels tres estats excepcionals, juntament amb els d’ excepció i de setge , previstos en l’article 116 de la Constitució del 1978 A diferència dels altres dos, l’estat d’alarma no permet la suspensió de les llibertats fonamentals El govern el declara per decret per una durada màxima de quinze dies, i pot prorrogar-se amb prèvia aprovació del Congrés dels Diputats És previst per a quatre supòsits de gran gravetat catàstrofes inundacions, terratrèmols, incendis, etc, crisis sanitàries epidèmies, episodis de contaminació, falta…
Tribunal Constitucional
Dret constitucional
Organisme col·legiat creat per llei orgànica el 1979 i que consta en el títol IX de la Constitució del 1978.
Amb jurisdicció sobre tot el territori espanyol, té competència exclusiva per a conèixer dels recursos d’inconstitucionalitat contra lleis i normes jurídiques amb rang o categoria de llei, dels d’empara per violació de drets i llibertats fonamentals i dels conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes Exerceix el control de constitucionalitat de la llei a través del recurs d’inconstitucionalitat que pot ser presentat pel president del govern espanyol, per 50 diputats, per 50 senadors, pel defensor del poble i pel Parlament o per l’executiu d’una comunitat…
Constitució del 1978
Dret constitucional
Constitució de l’Estat espanyol, sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978.
El 1977, després de les primeres eleccions generals un cop acabat el franquisme, el Congrés dels Diputats , en una de les primeres sessions, designà una Comissió Constitucional anomenada més tard Comissió d’Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques, que trià la ponència redactora de l’avantprojecte de Constitució, i que era formada per Gabriel Cisneros Laborda, Manuel Fraga Iribarne , Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón , Gregorio Peces-Barba , José Pedro Pérez Llorca, Miquel Roca i Junyent i Jordi Solé i Tura Després dels tràmits parlamentaris pertinents, el dia 31 d’…
verificació de poders
Política
Dret
Dret constitucional
Dret internacional
Procediment preliminar a la deliberació d’una assemblea, un congrés general d’un partit, una sessió parlamentària, etc, amb vista a controlar l’existència i la validesa dels poders dels representants, els delegats o els diputats.
El dret constitucional la concreta en la comprovació del resultat i la validesa de les eleccions dels parlamentaris o eventualment l’acte de llur nomenament, la validesa de les impugnacions, l’existència dels requisits necessaris per a obtenir i conservar el càrrec, etc Aquesta verificació és sotmesa al control judicial El dret internacional preveu la verificació de poders en ocasió de reunions internacionals on hi ha representants dels diversos governs, i sol consistir en l’examen de llurs documents acreditatius Una forma particular de verificació de poders és la presentació de les…
tribunal constitucional
Política
Dret constitucional
Òrgan que exerceix el control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei.
En els estats constitucionals que disposen d’aquesta jurisdicció, el Tribunal Constitucional és l’únic òrgan que pot declarar inconstitucional i nulla una norma aprovada pel legislador El control de constitucionalitat de la llei s’exerceix amb caràcter abstracte, a través de procediments de constitucionalitat específics impulsats per òrgans polítics govern, diputats de l’oposició o jutges a través de qüestions d’inconstitucionalitat i les seves decisions tenen un caràcter general El principal teòric de la jurisdicció constitucional, Hans Kelsen, qualificà la funció del Tribunal…