Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
convenció
Dret internacional
Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre normes jurídiques o que regulen importants interessos col·lectius.
En són exemples la convenció de Ginebra del 1863 per la qual fou creada la Creu Roja, la de Berna del 1874 sobre la fundació de la Unió Postal General, la de la Haia del 1907 relativa al dret de guerra i la de Ginebra del 1949 per a la protecció de les persones civils en temps de guerra
Tribunal Europeu de Drets Humans
Dret internacional
Organisme, amb seu a Estrasburg, creat pel Consell d’Europa per tal de garantir el lliure exercici dels drets polítics i cívics.
Té com a document fundacional i de referència la Convenció Europea de Drets Humans La primera sessió del TEDH se celebrà el 23 de febrer de 1959 Hi poden recórrer tant els individus com els estats signants de la Convenció, però fins el novembre del 1998 no funcionà plenament i els ciutadans no pogueren adreçar-s’hi directament Abans de recórrer-hi, cal haver exhaurit totes les instàncies dels estats membres i, posteriorment, haver presentat el cas a la Comissió Europea de Drets Humans perquè aquesta intenti una solució amical amb el govern afectat en la qüestió Les…
ocupació
Dret internacional
Exercici temporal de la sobirania sobre un territori o un estat estranger.
Hom parla d’ ocupació de territoris sense amo , referida principalment a territoris colonials L’ ocupació de guerra o militar és l’exercici temporal de la sobirania sobre el territori d’un estat estranger, fonamentat sobre la possessió de fet Aquesta ocupació cessa després del signament d’un tractat de pau i el territori és restituït a l’estat de què depenia abans del conflicte o resta annexat al territori de l’ocupant Aquesta ocupació, a més, pot generar el dret d’efectuar requises i d’obligar a pagar imposts als ocupats L’ ocupació pacífica és efectuada per tal de garantir les estipulacions…
ultimàtum
Dret internacional
Conjunt de condicions i d’exigències inajornables i definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèl·lic i la declaració de guerra.
La convenció de la Haia del 1907 n'establí les formalitats de procediment i l’anomenà “declaració de guerra condicional”
crim de guerra
Dret internacional
Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.
Aquesta figura delictuosa és recollida en tots els codis militars i, fins i tot, en determinats codis penals comuns La plasmació en codis de compliment internacional, però, no començà fins a la segona meitat del segle XIX Els acords de la convenció de Ginebra 1864 recollien codis de conducta sobre ferits i malalts en campanya El 1899 i el 1907 s’hi afegiren les convencions de la Haia sobre la prohibició de determinats mètodes bèllics i armes La convenció de Ginebra del 1949 ratificada per tots els estats membres de les Nacions Unides i els quatre protocols…
extradició
Dret internacional
Acte pel qual un estat lliura un estranger a un altre estat que n’ha sol·licitat el lliurament, en virtut de sentència ferma o d’acte de processament.
L’extradició es basa en acords de dret internacional, que en la seva majoria són bilaterals Cada estat estableix les condicions per a accedir a una demanda d’extradició d’un delinqüent o criminal, sigui presumpte o sentenciat, a un altre estat Entre les excepcions que sovint impedeixen l’extradició hi ha l’absència de la doble criminalitat és a dir, que l’acte motiu de l’extradició sigui considerat delicte en els dos països, els casos de persones perseguides per motius polítics, l’existència de certes penes en el país que cursa la demanda pena de mort, tortura o jurisdicció sobre ciutadans…
cònsol | consolessa
Dret internacional
Agent oficial que un estat estableix en un altre d’estranger, amb funcions molt variades: administratives, notarials, de col·laboració amb els tribunals i d’altres relacionades amb l’estat civil de les persones, les successions, etc.
L’origen del cònsol prové de l’organització corporativa existent a l’edat mitjana, segons la qual les comunitats de mercaders residents a països estrangers podien elegir un magistrat amb la funció primordial d’administrar justícia segons el dret del propi país o d’acord amb el dret comú comercial o marítim rebien generalment el nom de cònsol d’ultramar i n’és exemple el cònsol de catalans Actualment les funcions i els procediments consulars es regeixen per la Convenció de Viena sobre relacions consulars 1963, en vigor des del 1967, que reconeix dues classes de cònsols el cònsol de carrera o…
Consell d’Europa
Dret internacional
Organisme internacional creat el 1949, amb seu a Estrasburg, per aconseguir a Europa una més gran unitat, la realització dels ideals comuns i el progrés social i econòmic.
Aquesta finalitat és acomplerta per l’examen de qüestions d’interès comú, per la conclusió d’acords i per la recerca d’una acció comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets humans i de les llibertats fonamentals En són exclosos els afers militars, per tal com són competència de la UEO i l’OTAN El Consell d’Europa té el fonament jurídic en la Convenció Europea de Drets Humans , que els estats membres es comprometen a respectar i a la qual es remeten la resta d’acords, resolucions i tractats de l’organització Cal no confondre el Consell d’…
oficina
Dret internacional
Cadascun dels organismes centrals creats per a l’aplicació i el funcionament d’una convenció signada per diferents estats i que s’anomenen ‘‘oficines internacionals’’.
Les més importants són les de correus, telègrafs, pesos i mesures, protecció de la propietat industrial, educació, etc