Resultats de la cerca

Té com a document fundacional i de referència la Convenció Europea de Drets Humans La primera sessió del TEDH se celebrà el 23 de febrer de 1959 Hi poden recórrer tant els individus com els estats signants de la Convenció, però fins el novembre del 1998 no funcionà plenament i els ciutadans no pogueren adreçar-s’hi directament Abans de recórrer-hi, cal haver exhaurit totes les instàncies dels estats membres i, posteriorment, haver presentat el cas a la Comissió Europea de Drets Humans perquè aquesta intenti una solució amical amb el govern afectat en la qüestió Les…

Els seus drets i deures són fixats en el dret d’estrangeria i en el dret d’asil previst en diverses constitucions La impossibilitat d’absorció dels milers de refugiats a causa de les guerres mundials portà a la creació, d’una banda, de camps de refugiats —eufemisme sovint d’autèntic camp de concentració— i, de l’altra, d’organismes internacionals que n’asseguressin la protecció, sobretot l’Organització Internacional dels Refugiats, reemplaçada l’any 1951 per l’Alta Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats Al principi del 2004, l’ACNUR Alt Comissionat de les Nacions…

Aquesta finalitat és acomplerta per l’examen de qüestions d’interès comú, per la conclusió d’acords i per la recerca d’una acció comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets humans i de les llibertats fonamentals En són exclosos els afers militars, per tal com són competència de la UEO i l’OTAN El Consell d’Europa té el fonament jurídic en la Convenció Europea de Drets Humans , que els estats membres es comprometen a respectar i a la qual es remeten la resta d’acords, resolucions i tractats de l’organització Cal no confondre…

Pot ésser voluntària o forçosa, aquesta com a resultat d’una guerra, i els seus efectes es regulen mitjançant un tractat Actualment, i d’acord amb el principi d’autodeterminació dels pobles, hom considera necessari, per a la validesa de la cessió, el consentiment dels habitants del territori cedit

Els beneficis d’aquests drets són aplicats als caps d’estat, amb llurs familiars i seguicis, als agents diplomàtics, amb llurs famílies, al personal oficial i als comissionats i delegats dels organismes internacionals, als exèrcits en terrenys ocupats, als vaixells de guerra, als magistrats del tribunal internacional de la Haia, a les residències dels caps d’estat estrangers i a les dels agents diplomàtics, així com a llurs valises i documentació

Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi…

El Conveni reconeix formalment tres tipus d’agents diplomàtics  ambaixadors enviats en missió extraordinària, ministres plenipotenciaris o altres representants acreditats davant del cap d’estat de l’Estat receptor, i chargé d’affaires, o encarregat de negocis L’agent diplomàtic gaudeix de determinats privilegis i immunitats inviolabilitat de la persona, de residència i de correspondència, a més de la immunitat criminal, civil i administrativa, bé que l’Estat que acredita l’agent diplomàtic pot renunciar a la seva immunitat de jurisdicció És exempt de les càrregues de la seguretat social,…

Aquesta situació es produeix per un possible conflicte negatiu de les lleis d’adquisició de la nacionalitat o per l’existència d’uns motius legals de pèrdua de la nacionalitat inclosa la sanció penal, sense preveure la possibilitat d’adquirir-ne una altra L’origen d’aquest fet és la gairebé plena competència que hom reconeix als estats per a establir les causes d’adquisició o pèrdua de la nacionalitat, vincle jurídic que uneix les persones a un estat del qual depenen i pel qual són o poden ésser internacionalment protegides Malgrat els esforços per fer desaparèixer aquesta situació,…

Hi ha diverses classes de dret internacional el públic , o conjunt de normes que constitueixen l’ordenament jurídic de la comunitat internacional, i el privat , o conjunt de normes jurídiques que regulen situacions o relacions amb elements personals, reals o formals vinculats a diferents ordenaments jurídics Les fonts més importants d’aquest dret són els tractats internacionals, el costum internacional, els principis generals i la doctrina i les teories internacionals Les relacions amb el dret intern són objecte de diferents posicions, car uns autors defensen postures dualistes, considerant…