Resultats de la cerca

Amb el bescanvi mutu dels instruments de ratificació , el tractat firmat constitueix una part integrant de l’ordenament jurídic d’un estat, que obliga el seu govern

Aquest terme jurídic, creat per l’ONU, és la pròrroga de l’antic mandat sobre les colònies de les potències vençudes confiat per la Societat de Nacions als vencedors Camerun, Togo, Ruanda-Urundi, Nova Guinea Oriental, Samoa Occidental i Somàlia

Aquesta situació es produeix per un possible conflicte negatiu de les lleis d’adquisició de la nacionalitat o per l’existència d’uns motius legals de pèrdua de la nacionalitat inclosa la sanció penal, sense preveure la possibilitat d’adquirir-ne una altra L’origen d’aquest fet és la gairebé plena competència que hom reconeix als estats per a establir les causes d’adquisició o pèrdua de la nacionalitat, vincle jurídic que uneix les persones a un estat del qual depenen i pel qual són o poden ésser internacionalment protegides Malgrat els esforços per fer desaparèixer aquesta…

Cal cercar-ne l’origen en la unió personal , purament dinàstica, lligada al sistema successori de les monarquies, en què cada nació mantenia la seva autonomia És el cas de la unió de Catalunya i Aragó al s XII corona catalanoaragonesa, a la qual foren incorporats encara els regnes de València i de Mallorca s XIII, o el cas de la unió d’Aragó, Castella, Àustria i el Sacre Imperi sota Carles I Carles V al s XVI Una de les darreres que existí fou la de Gran Bretanya i Hannover 1715-1890 Posteriorment tingué un cert relleu la unió real , situació internacional creada per l’adopció, per part de…

Hi ha diverses classes de dret internacional el públic , o conjunt de normes que constitueixen l’ordenament jurídic de la comunitat internacional, i el privat , o conjunt de normes jurídiques que regulen situacions o relacions amb elements personals, reals o formals vinculats a diferents ordenaments jurídics Les fonts més importants d’aquest dret són els tractats internacionals, el costum internacional, els principis generals i la doctrina i les teories internacionals Les relacions amb el dret intern són objecte de diferents posicions, car uns autors defensen postures dualistes,…

Fou aplicada durant la Segona Guerra Mundial per les forces aliades a Alemanya acta de Reims i de Berlín, el 7 i 8 de maig de 1945 i al Japó 2 de setembre de 1945

Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi civil en…

Des del punt de vista jurídic el blocatge pot ésser bèllic o pacífic Segons el dret internacional tradicional, el blocatge bèllic ha d’ésser declarat prèviament per l’estat belligerant que l’exerceix, precisant límits territorials i temporals, ha d’ésser notificat als estats neutrals i aquests han d’observar-lo sempre que sigui efectiu, és a dir, dut a terme per l’estacionament real de les forces que exerceixen el blocatge enfront de les posicions enemigues, i sempre que sigui imparcial, és a dir, afectant igualment qualsevol altre estat En el cas de trencament del blocatge…

Aquesta finalitat és acomplerta per l’examen de qüestions d’interès comú, per la conclusió d’acords i per la recerca d’una acció comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets humans i de les llibertats fonamentals En són exclosos els afers militars, per tal com són competència de la UEO i l’OTAN El Consell d’Europa té el fonament jurídic en la Convenció Europea de Drets Humans , que els estats membres es comprometen a respectar i a la qual es remeten la resta d’acords, resolucions i tractats de l’organització Cal no confondre el Consell d’…