Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
asil diplomàtic
Dret internacional
Protecció concedida als refugiats polítics dins els edificis de les missions diplomàtiques, consolats, vaixells de guerra o avions militars.
Poc freqüent en l’actualitat, llevat a l’Amèrica del Sud, on continua en ús per motiu de la gran inestabilitat política La reglamentació convencional de l’asil diplomàtic fou obra dels convenis de l’Havana 20 febrer 1928, Montevideo 26 desembre 1933 i Caracas 28 març 1954 L’asil diplomàtic ha donat lloc a alguns conflictes, com el produït entre el Perú i Colòmbia, arran de l’asil concedit per aquest darrer país al polític peruà Víctor Raul Haya de la Torre i que, sotmès al tribunal internacional de Justícia, donà lloc a les sentències de 20 de novembre de 1950 i 13 de juny de 1951 Durant la…
Tribunal Europeu de Drets Humans
Dret internacional
Organisme, amb seu a Estrasburg, creat pel Consell d’Europa per tal de garantir el lliure exercici dels drets polítics i cívics.
Té com a document fundacional i de referència la Convenció Europea de Drets Humans La primera sessió del TEDH se celebrà el 23 de febrer de 1959 Hi poden recórrer tant els individus com els estats signants de la Convenció, però fins el novembre del 1998 no funcionà plenament i els ciutadans no pogueren adreçar-s’hi directament Abans de recórrer-hi, cal haver exhaurit totes les instàncies dels estats membres i, posteriorment, haver presentat el cas a la Comissió Europea de Drets Humans perquè aquesta intenti una solució amical amb el govern afectat en la qüestió Les sentències són vinculants…
tractat
Dret internacional
Acord internacional establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional, tant si és fet en un instrument únic com si ho és en dos o més, sigui quina vulgui la seva denominació particular.
Pel que fa a les matèries, hom parla de tractats de pau , com, per exemple, el de Westfàlia, l’any 1648 pau de Westfàlia, el tractat d'Utrecht, el 1613, el tractat de Versalles, el 1919, etc de tractats econòmics i comercials , com és ara el Zollverein o unió duanera alemanya, l’acord tripartit entre els EUA, França i la Gran Bretanya 1936 per tal d’evitar les devaluacions monetàries competitives de després de la crisi econòmica mundial del 1929, i el General Agreement on Tariffs and Trade GATT, del 1947 El tractat religiós , establert entre el Vaticà i altres estats, és anomenat concordat Hi…
arbitratge internacional
Dret internacional
Mitjà de solució pacífica de les controvèrsies entre estats a través d’una decisió jurídica d’un o més àrbitres o d’un tribunal arbitral, escollits per les parts.
La sentència o laude arbitral és considerada obligatòria per les parts, definitiva, però no immediatament executiva Tenint en compte la persona dels àrbitres, hom assenyala diverses formes d’arbitratge de jutge únic, de comissió mixta o de tribunal arbitral A la primera Conferència de la Haia 1899 fou creat el Tribunal Permanent d’Arbitratge Malgrat el nom, aquest tribunal no passa d’ésser una llista de persones prèviament designades per a exercir funcions arbitrals La IX assemblea de la Societat de Nacions elaborà un tractat-tipus destinat a servir de model als estats l’Acta General d’…
extradició
Dret internacional
Acte pel qual un estat lliura un estranger a un altre estat que n’ha sol·licitat el lliurament, en virtut de sentència ferma o d’acte de processament.
L’extradició es basa en acords de dret internacional, que en la seva majoria són bilaterals Cada estat estableix les condicions per a accedir a una demanda d’extradició d’un delinqüent o criminal, sigui presumpte o sentenciat, a un altre estat Entre les excepcions que sovint impedeixen l’extradició hi ha l’absència de la doble criminalitat és a dir, que l’acte motiu de l’extradició sigui considerat delicte en els dos països, els casos de persones perseguides per motius polítics, l’existència de certes penes en el país que cursa la demanda…
annexió
Dret internacional
Acte pel qual un estat incorpora un nou territori a la seva sobirania.
Bé que el terme és aplicat també a l’adquisició de territori que no pertanyia a cap altre estat, hom parla més pròpiament d’annexió quan a un estat és incorporat totalment o parcialment el territori d’un altre estat L’annexió d’un país o d’un territori és formalitzada per un acte tradicionalment reservat al cap de l’estat annexant, acte que pot ésser reconegut generalment per la comunitat internacional —com és el cas en els tractats de pau, de retrocessió, etc— o només per alguns dels seus membres —com sol passar en cas d’ocupació violenta, o de guerra en curs o no conclosa per tractat— La…
llibre blanc
Dret internacional
Dit de les col·leccions de documents polítics editats per diferents estats per informar sobre un tema, defensar-se d’acusacions d’altres estats o acusar-ne algun d’agressió, d’il·legalitat o de no respectar un pacte.
L’Estat espanyol ha adoptat el color vermell per a les tapes i els lloms, Alemanya el blanc, la Gran Bretanya el blau, Itàlia i Portugal el verd, etc
refugiat | refugiada
Dret internacional
Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.
Els seus drets i deures són fixats en el dret d’estrangeria i en el dret d’asil previst en diverses constitucions La impossibilitat d’absorció dels milers de refugiats a causa de les guerres mundials portà a la creació, d’una banda, de camps de refugiats —eufemisme sovint d’autèntic camp de concentració— i, de l’altra, d’organismes internacionals que n’asseguressin la protecció, sobretot l’Organització Internacional dels Refugiats, reemplaçada l’any 1951 per l’Alta Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats Al principi del 2004, l’ACNUR Alt Comissionat de les Nacions Unides per als…
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…