Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
delicte contra la seguretat de les persones
Dret penal
En el codi vigent a l’Estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el govern, l’administració pública i els poders públics: parlament, tribunals, etc.
Cal distingir els delictes que atempten contra la seguretat exterior traïció, delictes que comprometen la pau o la independència de l’estat, delictes contra el dret de gents i pirateria i els que atempten contra la seguretat interior contra el cap de l’estat, contra organismes estatals, contra la forma de govern, contra l’exercici dels drets de la persona reconeguts per les lleis, rebellió, sedició, atemptats contra l’autoritat i els seus agents, desordres públics, propaganda illegal, tinença d’armes, terrorisme i activitats subversives en general L’índex d’aquest tipus de delictes mostra…
delicte contra la seguretat de les persones
Dret penal
En el codi vigent a l’Estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el deure d’auxili, entre els quals sobresurten l’abandó de família, abandó d'infant i l’omissió de socors.
robatori
Dret penal
Apoderament d’una cosa moble realitzat amb ànim de lucre i violentant o intimidant les persones o forçant les coses.
La violència sobre les persones va des de la mort fins a la intimidació la força exercida sobre les coses comprèn no sols l’esbotzament de parets, portes, caixes, etc, sinó l’escalada o la utilització de rossinyols, claus falses o sostretes En són agreujants l’ús d’armes o la comissió en cases habitades, edificis públics, bancs, esglésies, etc, i pot ésser condemnat amb l’arrest major
abús sexual
Dret penal
Acte contra la llibertat sexual que es realitza sense violència o intimidació i sense consentiment sobre menors, sobre persones que es troben sense sentit o sobre aquelles que pateixen una incapacitat mental.
La llei orgànica 11/1999 reformà el delicte d’abús sexual considerant que es tracta d’un delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual de les persones El 2015 hom elevà l'edat de consentiment dels 13 als 16 anys
segrest
Dret penal
Delicte comès pel qui deté o reté una o més persones per obtenir una quantitat en canvi del rescat o per atènyer objectius de tipus polític, com, per exemple, cridar l’atenció sobre la situació de discriminació d’un grup polític o ètnic.
Recollit en el codi penal sota les figures de rapte, sostracció de menors i altres atemptats contra la llibertat i seguretat de les persones Darrerament el segrest polític ha adoptat la forma de desviament forçós del rumb d’un avió o d’una nau i hom ha dictat mesures adequades per a fer-hi cara
dret de reunió
Dret civil
Dret penal
Dret de reunir-se les persones en un mateix lloc de comú acord amb la finalitat d’assistir a un esdeveniment, de discutir temes d’interès comú o simplement de conversar amigablement.
No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en sistemes…
subjecte del delicte
Dret
Dret penal
Responsable actiu o passiu de fets penables.
Segons la concepció actual del dret, només l’home pot ésser subjecte actiu del delicte i únicament ell pot ésser delinqüent Amb tot, aquesta temàtica és conflictiva i fins i tot contradictòria hom sol mantenir la negació que existeixi la responsabilitat penal de les persones jurídiques —tan sols són responsables els seus elements directius, mandataris o funcionaris, amb excepcions a la legislació anglosaxona, musulmana i canònica— És considerat subjecte passiu el titular d’un dret lesionat o posat en perill, i tant ho pot ésser l’individu com les persones collectives, l’estat, etc La persona…
amenaça
Dret penal
Delicte consistent a intimidar algú amb l’anunci de causar un mal (a ell, a la seva família, persona, honra o propietat) sigui per tal d’aconseguir una determinada finalitat, sigui com a expressió de rancor o d’ira.
Segons a qui s’adreça l’amenaça cap de l’estat, autoritats, etc, segons el mal anunciat, segons si hom ha assolit o no el propòsit perseguit, i segons el moment i la forma de la intimidació, la penalitat és més o menys severa El dret antic qualificava aquest delicte en funció del mal delictiu comminat, i el considerava com una mena de temptativa imperfecta El dret modern ha donat al delicte d’amenaces base substantiva, autònoma, i la majoria de legislacions sancionen aquest fet i varia tan solament la natura del bé jurídic que consideren vulnerat la llibertat personal Alemanya, Brasil, la…
exhibicionisme
Psicologia
Dret penal
Comportament que consisteix a mostrar-se nu o a ensenyar els genitals, amb la consegüent satisfacció o alliberament sexual.
És un fet propi dels infants i també de certes cultures La seva repressió emmena sovint els afectats adults a exhibir-se per sorpresa i en públic, davant desconeguts Quan aquest comportament és compulsiu i exclou tota altra actitud sexual, és considerat com una desviació Segons la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que modifica articles del codi penal, es considera l’exhibicionisme com un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Per tant, seran culpables de delicte d’exhibicionisme les persones que facin elles mateixes actes d’exhibició davant de menors o incapaços o…
assetjament sexual
Dret penal
Assetjament que constitueix un delicte contra la llibertat sexual.
Consisteix a sollicitar favors de naturalesa sexual per a si mateix o per a un tercer prevalent-se d’una situació de superioritat laboral, docent o anàloga, amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les expectatives legítimes en aquests àmbits En general és comès per homes sobre dones, atès el predomini que el sexe masculí sol tenir en la majoria de les societats, factor al qual de vegades hom afegeix altres de tipus biològic Associat sovint a la violència sexista , es donen tanmateix casos a la inversa, així com entre persones d’orientació…