Resultats de la cerca

Segons la concepció actual del dret, només l’home pot ésser subjecte actiu del delicte i únicament ell pot ésser delinqüent Amb tot, aquesta temàtica és conflictiva i fins i tot contradictòria hom sol mantenir la negació que existeixi la responsabilitat penal de les persones jurídiques —tan sols són responsables els seus elements directius, mandataris o funcionaris, amb excepcions a la legislació anglosaxona, musulmana i canònica— És considerat subjecte passiu el titular d’un dret lesionat o posat en perill, i tant ho pot ésser l’individu com les persones collectives, l’estat, etc La persona…

La seva condició jurídica, expressada en les convencions de la Haia 1907 i en les convencions de Ginebra 1929 i 1949, l’incapacita a ésser subjecte de repressió hom ha de respectar la vida als presoners i tractar-los amb humanitat no poden ésser penats en cas d’evasió, sinó solament sancionats hom pot fer-los treballar, sempre que no sigui en operacions militars La darrera de les convencions citades declara la nullitat de les renúncies unilaterals dels belligerants, augmenta les competències de la potència protectora, encarregant-li una intervenció activa d’assistència i de…

El consentiment que en una menor de 12 anys no té valor constituïa el rapte impropi o seducció Com la violació o l'estupre, que formava part dels delictes contra la llibertat i la seguretat En cas de desaparició de la raptada, hi havia presumpció d’assassinat Únicament l’home era considerat autor material del rapte la dona podia ésser considerada còmplice o inductora Com a figura delictiva deixà d’existir amb l’entrada en vigor del codi penal actual 1996 En algunes cultures primitives, el rapte, real o simulat, forma part de les cerimònies nupcials La literatura, l’art i la música han pres…

Segons la concepció tecnicojurídica, el delicte és fonamentalment una acció típica, antijurídica i culpable La tipicitat pressuposa la correspondència entre el fet i la descripció legal del tipus delictiu la culpabilitat implica una voluntarietat conscient o una imprevisió inexcusable per part del subjecte, mentre que l’antijuridicitat és referida a un judici valoratiu de l’acció en el sentit de la seva desaprovació pel dret Per manca d’antijuridicitat, per exemple, una lesió corporal causada o uns danys ocasionats podran no resultar delictius, encara que el fet sigui en principi…

El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general Dinamarca, Polònia, etc En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte qualsevol persona…

Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel compliment d’un…