Resultats de la cerca

La garantia dels ciutadans es fonamenta en l’existència de tribunals i en la normació estricta de la seva activitat Constitueix una branca del dret públic, i les seves normes tenen caràcter imperatiu Es divideix essencialment en civil i penal , bé que hom parla de la possibilitat d’unificar ambdós procediments, atesa llur estructura semblant Uns altres drets processals específics són l' administratiu , l' internacional i el canònic En l’ordenament positiu espanyol, les normes processals són contingudes principalment en les lleis d’enjudiciament civil i criminal, malgrat que hom…

Per a exercir una llei cal tenir, en principi, un dret o un interès legítim afectats legitimació, exceptuant el cas de l’acció pública Segons la llei que el tribunal ha d’aplicar en jutjar, hom parla d’una acció penal, civil, laboral, etc En el dret romà, l’acció anomenada en llatí actio era la forma de fer complir un dret determinat en un judici, i la seva utilització anava lligada amb l’ús de determinades fórmules per cada un dels drets que s’exercien Cada tipus de contracte tenia una actio especial per a demanar-ne el compliment Així sorgiren un gran nombre d' actiones ,…

Dictats en la gestió, inspecció i recaptació de tributs, exaccions parafiscals i, en general, de tots els ingressos de dret públic de l’estat, de l’administració local o institucionals, i els relatius al reconeixement o pagament d’obligacions del tresor públic, les pensions i els drets passius A l’Estat espanyol, la resolució d’aquestes impugnacions correspon, segons els casos, al ministre d’hisenda, al tribunal economicoadministratiu central o al tribunal economicoadministratiu provincial

El terme generalment s’utilitza per a subratllar la influència impròpia i presumptament illegal sobre la judicatura amb la finalitat d’apartar o neutralitzar els adversaris polítics o per a defensar-se’n Molt especialment, s’aplica quan, de manera sistemàtica i suposadament planificada, els tribunals actuen contra polítics democràticament elegits i també quan, en nom de la preservació de l’imperi de la llei, el poder judicial és acusat de vulnerar drets fonamentals, la llibertat d’expressió i manifestació o la lliure circulació La desproporció en els càrrecs presentats violència…

Dins la jerarquia dels tribunals , les instàncies tenen per objecte poder reconsiderar i modificar, a partir de recursos, les sentències o actes jurídics establerts en instàncies inferiors En la darrera instància es dicta la sentència definitiva, sense possibilitat de revisió A l’Estat espanyol els tribunals de primera instància, on es cursen les denúncies i es duen a terme els primers litigis, son els jutjats dels partits judicials Les sentències poden ser recorregudes a l’audiència provincial per a les jurisdiccions civil i penal, i les d’aquestes al tribunal superior de justícia de cada…

És integrat per tres sales del civil i penal, del contenciós administratiu i del social D’acord amb l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem en matèria d’unificació de doctrina També és competent per a conèixer duun recurs de protecció dels drets reconeguts a l’Estatut No obstant això, les previsions estatutàries…

La representació comença en el moment en què el procurador fa ús del poder que hom li ha atorgat i ell ha acceptat, i d’aleshores endavant el procurador resta obligat a portar l’assumpte fins al final Les causes que poden determinar l’acabament de la representació —dependents del mateix procés, de la matèria de litigi, de la natura de l’ofici de procurador i del caràcter irrevocable del poder— són les següents l’acabament del negoci, quan el poder s’hi contrau, pel fet que l’actor se separa de l’acció o oposició formulades la mort del poderdant o l’acabament de la personalitat…

A partir de la llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, els judicis declaratius passen a denominar-se processos declaratius, i són de dos tipus judici ordinari i judici verbal Per a poder determinar quin procés s’ha d’aplicar es tindrà en compte de forma predominant la matèria, amb la idea que així se solucionarà amb més rapidesa un gran nombre de casos i qüestions Amb aquesta regulació es decidiran a través de judici ordinari, sigui quina sigui la seva quantia, les demandes relatives a drets honorífics, les referents al dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge, les d’…