Resultats de la cerca

Fou encarregat a una comissió presidida per Tribonià i composta per quatre professors més Teòfil i Cratí, de Constantinoble, i Doroteu i Anatoli, de Beirut hi figuraven també onze advocats de Constantinoble i el Comes sacrarum largitionum Fou promulgat amb el nom de Digesta o Pandectae el 533 Passà a formar part del Corpus Iuris Civilis

L’emperador Justinià n'encarregà la formació a Tribonià ajudat de diversos altres juristes i fou promulgada el 16 de desembre de 533 Aquest recull es coneix també per Digest i forma part del Corpus Iuris Civilis En els antics tractadistes de dret català i dret comú les cites de les Pandectes es fan mitjançant la sigla ff

L’obra, escrita en grec, segueix l’ordre de la compilació de Justinià i té el doble interès de presentar l’aplicació del dret romà en una època no gaire allunyada de Justinià i de fer conèixer el criteri dels antics juristes, afegit en forma de notes i escolis Alguns fragments figuren interpolats en les nombroses edicions vulgatae del Corpus Iuris Civilis i, sobretot als ss XVI-XIX, arribaren a gaudir de la consideració de dret comú

Tenia el caràcter d’obligació accessòria o addicional a un altre contracte i servia per a donar una garantia real al creditor la mateixa forma era emprada en la constitució d’un dipòsit, un comodat o en tractes que tenien la finalitat de portar a cap un canvi en l’estat de les persones i en les relacions de família En ús fins al final del període clàssic del dret romà, la fidúcia ja no fou recollida en els corpus justinianencs

Una comissió, de la qual formava part el jurisconsult Tribonià, fou l’encarregada de fer-la Hom la publicà el 529 Aquesta primera edició, que constava de 12 llibres, no s’ha conservat La promulgació de noves constitucions pel mateix Justinià en féu necessària una segona edició refosa que prengué el nom de Codex Repetitae Praelectionis 534 i que constava també de 12 llibres dividits per matèries en seccions i títols Aquesta segona edició és la que, posteriorment, fou incorporada al Corpus Iuris Civilis

Experimentà diverses fases de desenvolupament Primerament hi hagué la fase del ius civile , des de la fundació de Roma, l’any 714 aC, fins a la segona guerra púnica l’any 201 aC és l’època de l’estat ciutat, i el dret té unes característiques simples i un caràcter rígid i consuetudinari Posteriorment sorgí el ius gentium , l’any 201 aC, el qual perdurà fins a la mort d’Alexandre Sever l’any 235 dC és un dret regulador del comerç dels romans enfront dels estrangers i dels esclaus, on la llei té un paper secundari Finalment aparegué el ius hellenicoromà o bizantí, l’any 235, que es mantingué…