Resultats de la cerca

És una de les penes més antigues i generalitzades Entre els hebreus el nombre de cops no podia passar de 40 en els pobles hispànics el nombre màxim ha estat de 200, llevat en el Liber Iuduciorum , que permet d’arribar als 300 A Roma era aplicada, des de la llei de les Dotze Taules, als injuriadors i als criminals escandalosos sense tenir-ne en consideració la condició social Als Països Catalans i a tota la península Ibèrica era aplicada habitualment als reus no pertanyents a les classes privilegiades Tant era aplicada al delinqüent lligat al costell, com passejat pels oficials de justícia…

Tenia missió de policia dels cursos d’aigües, d’atorgament de concessions administratives a particulars, de dirimir qüestions entre aquests per raó d’aigües públiques i privades i d’altres matèries relacionades amb els aprofitaments hidràulics La jurisdicció del batlle d’aigües s’extingí quan, de les seves matèries, les de dret privat passaren a la jurisdicció ordinària, i les administratives, als governadors civils

Aquesta facultat podia ésser exercida pel vassall, noble, del sobirà, a causa d’haver substituït el vassallatge natural per una relació de caràcter més personal, que podia ésser trencada voluntàriament, cosa que comportava la pèrdua dels beneficis, prestimonis i honors que havia rebut del sobirà i permetia la sortida del regne per tal de cercar un altre senyor i, àdhuc, de combatre l’antic sobirà

A l’Antic Testament, el primogènit del pare tenia dret a una porció doble dels béns paterns i a ésser el cap de la família, mentre que el primogènit de la mare havia d’ésser consagrat a Jahvè purificació A l’edat mitjana, hom la troba en el dret successori feudal per la llei sàlica, el feu era indivisible i inalienable, transferible només al primogènit mascle fideïcomís Aquest dret ha estat conservat pel dret català en la institució de l'hereu

Quan les constitucions, des de l’any 1283, passaren a ésser dret paccionat del rei amb les corts, reberen el nom de pragmàtiques les disposicions i ordinacions del sobirà que no eren acte de cort, sempre que tinguessin caràcter general les d’interès particular rebien el nom de privilegi o ordinació particular Eren revocables pel mateix monarca, però mai no podien contradir els Usatges ni el dret paccionat de les constitucions de Catalunya ni els costums provats de caràcter immemorial En alguns territoris de jurisdicció baronial no eren obligatòries i podien ésser substituïdes per ordinacions…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, ciutat on residí El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1706 fou elegit oïdor de l’audiència El 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya i los capítols del redreç o ordinacions del general d’aquella , on sostenia que les lleis del Principat, per a ésser vàlides, havien d’ésser aprovades alhora pel rei i per les corts El Consell de Cent i la…

Correspon a la capitis diminutio romana L’ atimía podia ésser permanent o parcial

Aquesta figura vinculava d’una manera indissoluble les anteriors relacions de vassallatge i de benefici, en fer-se aquest hereditari, cosa que, si de cas, s’esdevingué a França i també a Catalunya, al segle X La relació senyor-vassall implicava uns deures mutus per part de tots dos contraents auxili militar i consell per part del vassall, protecció i justícia per part del senyor, i era closa mitjançant una cerimònia ritual pròpia L’objecte del feu consistia, generalment, en l’usdefruit, pel vassall, d’un terme rural, de la terra i altres drets inherents al castell encomanat pel senyor, però…