Resultats de la cerca

Fill de Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí A més de nombroses obres religioses i jurídiques, especialment en defensa del dret aragonès, publicà Historia de la villa ciudad de Tamarite 1876, Historia de Ribagorza 1878-80, Biblioteca de escritores ribagorzanos 1884, Diccionario del dialecto de Fonz y comarca i, anotades per ell, les obres de Francesc de Moner i de Barutell  1871

Doctor en ambdós drets, fou advocat de la ciutat Era deixeble de Llorenç Mateu i Sanç Fou el continuador del Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia , iniciat per Gaspar Gil Polo El 1669 publicà un arbitrista Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen El 1675 publicà també De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les illustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i…

Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor Es llicencià en dret Formà una copiosa collecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera 1890, de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista 1934 Collaborà en la revista Catalana 1919-26, en el Boletín de l’Academia de la Historia i en publicacions locals, i fou membre corrresponent de l’Acadèmia de Bones…

Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona 1691 i magistrat a l’audiència del Principat de Catalunya Topà amb el virrei Velasco i fou destituït dels seus càrrecs Des del 1705 collaborà en l’administració de Carles d’Àustria fou membre de la junta de València, regent d’Aragó, membre de la junta de guerra i del consell assessor de la reina Elisabet, etc, fins que, el 1713, sortí de Barcelona amb la cort de la reina Posteriorment continuà als rengles antifilipistes fora del país president del consell de Nàpols, membre del consell d’Espanya És autor de diverses obres historicojurídiques, entre…

Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo 1766, que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona 1766 i Las señales de la felicidad en…

Fill de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel de Montoliu Feu estudis de dret i es dedicà bàsicament a l’urbanisme com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona Fou l’introductor del pensament i de la pràctica de l’urbanisme anglosaxó del segle XIX, fonamentats en l’anàlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal de John Ruskin El seu ideari queda definit a Institucions de cultura social 1903 Fou bibliotecari del Museu Social de Barcelona 1908, promogué la creació de la Societat Cívica de la Ciutat Jardí 1912, de la qual fou secretari general…

Llicenciat en dret l’any 1758 i advocat en exercici, dedicà la major part de la seva activitat professional al servei de la monarquia fou escrivà de cambra de la Reial Audiència de València, comptador de l’orde de Montesa i advocat del rei en l’administració general de l’orde i alcalde honorari de la casa reial, el 1782 El 1795 fou admès com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Sant Carles La seva obra historiogràfica, inscrita dins la tradició crítica que caracteritzà la historiografia valenciana del segle XVIII, té una finalitat eminentment pràctica escatir els drets que corresponen a…

Vida i obra Membre d’una antiga família d’advocats de València, exercí com a advocat i obtingué diversos càrrecs a l’audiència Fou secretari del secret del Sant Ofici i catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1774-79 Amic de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Baier, fou un dels últims representants dels illustrats valencians Borrull, com el seu amic Jaubert de Passà, estava convençut dels orígens àrabs dels sistemes hidràulics valencians Però més enllà de l’habitual etimologia dels topònims estudiada pels historiadors del segle XIX, no aconseguí proves prou sòlides per a…

Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…