Resultats de la cerca

Fundà l’orde de clergues regulars de Sant Gaietà, o teatins teatí Fou canonitzat per Climent X el 1671 La seva festa se celebra el 7 d'agost

Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant 1486 Doctor en drets civil i canònic, Bardaixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu El papa excomunicà l’inquisidor 1487 Tanmateix, preferí d’escapar-se cap a França Posteriorment s’establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya-Aragó

Fill d’Antoni de Verí i Serra Membre d’una influent família de juristes establerta a ciutat de Mallorca Fou fet cavaller el 1463 per Joan II de Catalunya-Aragó El 1476 era regent de la cancelleria Fou enviat a Itàlia el 1482 com a assistent de l’ambaixador i bisbe de Girona Joan Margarit, prop de la cort pontifícia i Venècia per tal d’arribar a una pau amb Nàpols Llur gestió tingué èxit, i foren elogiats pel rei 1483 Fou regent de la cambra de la reina de Nàpols El seu germà Gaspar de Verí i Desbac fou poeta i concorregué al certamen poètic del convent de Sant…

Donzell Estudià a Salamanca, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, oïdor de l’audiència de Catalunya, jutge civil de Cremona, canceller de Milà, jutge del Consell Collateral i lloctinent de la Cambra de la Summària de Nàpols Durant la guerra dels Segadors inicià la impressió de l’obra d’Esteve de Corbera Cataluña vindicada però, forçat a abandonar Nàpols, ho deixà a cura del carmelità José Gómez de Porres, que l’enllestí el 1678 El 1669 obtingué privilegi de noble, i fou regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Publicà una monografia sobre el Digest De…

Estudià a Nàpols i a Pàdua, i viatjà per tot Europa Defensava una religió natural panteista, d’abast universal, motiu pel qual fou processat i condemnat a mort

Alfons el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols , allegat juridicogenealògic més que no crònica de caràcter històric Un exemplar illuminat, en llatí, existeix a la Universitat de València

Autor d’un Compendio de la práctica criminal Milà, 1622 traduí a l’italià El rosario de Nuestra Señora Nàpols, 1611, de Francesco Panogarola, i Reglas militares sobre el gobierno y servicio particular de caballería Milà, 1619, de Ludovico Melzo

Serví Joan Sforza, senyor de Pesaro, Llorenç el Magnífic, Hèrcules d’Este i Cèsar Borja A la caiguda d’aquest 1503, Sforza recuperà Pesaro i féu donar mort a Collenuccio Escriví un Compendio della storia del Regno di Napoli 1539 fins al regnat de Ferran I de Nàpols, poesies en llatí i en italià, diàlegs, etc, i traduí a l’italià l' Amphitryon de Plaute

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860